| Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]], guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), ([[Dublin]], [[1923]]), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]]. El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be varen coexistir en [[Irlanda]] atres variants. | | Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]], guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), ([[Dublin]], [[1923]]), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]]. El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be varen coexistir en [[Irlanda]] atres variants. |
− | La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]]. | + | La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]]. |