Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
59 bytes afegits ,  09:54 8 oct 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 15: Llínea 15:  
}}
 
}}
 
[[Image:El_cid.jpg|right|thumb|250px|Rodrigo Díaz de Vivar, '''El Cid''']]
 
[[Image:El_cid.jpg|right|thumb|250px|Rodrigo Díaz de Vivar, '''El Cid''']]
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Cit'' o ''El Cid'' en [[valencià]], fon un guerrer i hidalgo [[Castella|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en [[1043]] i va morir en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].  
+
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Cit'' o ''El Cid'' en [[valencià]], fon un guerrer i hidalgo [[Castella|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i va morir en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].  
    
[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en lo regne de Navarra.
 
[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en lo regne de Navarra.
Llínea 27: Llínea 27:  
'''El Cid''' venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme '''"Cid"''' se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'sayyid', que significa amo o senyor.
 
'''El Cid''' venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme '''"Cid"''' se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'sayyid', que significa amo o senyor.
   −
Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). El seu senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en [[1072]]).
+
Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en l'any [[1067]], en les batalles de Llantada ([[1068]]) i Golpejera ([[1070]]). El seu senyor morí en la rodada de [[Zamora]] en [[1072]]).
    
==Santa Gadea==
 
==Santa Gadea==
En l'[[iglésia de Santa Gadea]] de [[Burgos]], prengué jurament a [[Anfós VI de Castella]] per a poder ser reconegut com a rei. Una vegada fet açò és feu el seu vassall. És casà en la neboda del rei, [[Jimena Díaz]], filla del [[comte d'Oviedo]] el [[19 de Juliol]] de [[1074]]. La mort de [[Sancho II]] arruïnà la posició del '''Cid''' en la cort.
+
En l'[[iglésia de Santa Gadea]] de [[Burgos]], prengué jurament a [[Anfós VI de Castella]] per a poder ser reconegut com a rei. Una vegada fet açò és feu el seu vassall. És casà en la neboda del rei, [[Jimena Díaz]], filla del [[comte d'Oviedo]] el [[19 de Juliol]] de l'any [[1074]]. La mort de [[Sancho II]] arruïnà la posició del '''Cid''' en la cort.
    
Estant en [[Sevilla]] cobrant les pariages en l'any [[1080]] a al-Mu'tamid per al rei de [[Castella]], derrotà al rei granadi Abd Alláh, [[García Ordóñez]] i uns atres castellans, els apresonà en [[Cabra]]. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.
 
Estant en [[Sevilla]] cobrant les pariages en l'any [[1080]] a al-Mu'tamid per al rei de [[Castella]], derrotà al rei granadi Abd Alláh, [[García Ordóñez]] i uns atres castellans, els apresonà en [[Cabra]]. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.
Llínea 37: Llínea 37:     
==Primer desterro==
 
==Primer desterro==
En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i als seus fills en [[Cardeña]]. Busca un nou senyor. És rebujat en [[Barcelona]], pero no en Saragossa, a on se fica al servici d'[[al-Mu'tamin]]. Defenent-lo derrota al germà d'est, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i a son aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 Km. de [[Lleida]], apresonant al mateix.
+
En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i als seus fills en [[Cardeña]]. Busca un nou senyor. És rebujat en [[Barcelona]], pero no en [[Saragossa]], a on se fica al servici d'[[al-Mu'tamin]]. Defenent-lo derrota al germà d'est, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i a son aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 Km. de [[Lleida]], apresonant al mateix.
   −
Al socórrer a [[Anfós VI]] en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), lo rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a [[Castella]], pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en [[1084]]. Poc despuix, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall ([[1087]]). Anfós permet al '''Cid''' que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.
+
Al socórrer a [[Anfós VI]] en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), el rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a [[Castella]], pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en l'any [[1084]]. Poc despuix, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall ([[1087]]). Anfós permet al '''Cid''' que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.
    
==Primers contactes en Valencia==
 
==Primers contactes en Valencia==
Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).
+
Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a [[al-Qádir de Valéncia]] i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou en l'any [[1088]]. Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a [[Valéncia]] del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de [[Valéncia]], [[Albarracín]] i [[Alpuente]] en [[1089]]).
    
==Segon desterro==
 
==Segon desterro==
Llínea 50: Llínea 50:  
'''El Cid''' domina Llevant. L'enemistat entre lo rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel '''Cid''' en terres d'[[Orihuela]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Cid, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.
 
'''El Cid''' domina Llevant. L'enemistat entre lo rei i ell feu que perguera la seua anterior posició en Llevant i que tinguera que començar de nou. Davant els estrals causats pel '''Cid''' en terres d'[[Orihuela]] i [[Xàtiva]], Mundir de [[Lleida]] i al-Qádir de [[Valéncia]] tornaren a reconéixer el seu protectorat. Este domini sobre les taifes llevantines despertà el recel de [[Berenguer II]], quin, al vore que no podia fer-se en eixos regnes musulmans, formà una gran coalició contra el Cid, pero este venç i apresonà al barceloní en el [[pinar de Tévar]], al qual tornà la llibertat sense exigir-li rescat.
   −
El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del '''Cid'''. En [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.
+
El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que mediant tribut pongueren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del '''Cid'''. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.
    
Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del '''Cid''' no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el '''Cid''' fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquesta de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el '''Cid'''. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.
 
Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del '''Cid''' no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el '''Cid''' fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquesta de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el '''Cid'''. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.
    
==Traició de Ibn Yahháf==
 
==Traició de Ibn Yahháf==
Mentrimentres en [[Valéncia]] és preparava una revolució contra lo rei al-Qádir, que dugué a la conquista de la bella ciutat. En absència del '''Cid''', el [[cadí]] Ibn Yahháf conspirà contra al-Qádir i en favor dels almoràvits, que ya estaven en [[Alzira]]. Al-Qádir fugí i conseguí ocultar-se, pero fon descobert i assessinat en [[1092]], Ibn Yahháf s'apoderà del seu tesor. Les fortalees de [[Valéncia]] foren entregades als almoràvits i la ciutat començà a regir-se per una comissió de notables.
+
Mentrimentres en [[Valéncia]] és preparava una revolució contra el rei al-Qádir, que dugué a la conquista de la bella ciutat. En absència del '''Cid''', el [[cadí]] Ibn Yahháf conspirà contra al-Qádir i en favor dels almoràvits, que ya estaven en [[Alzira]]. Al-Qádir fugí i conseguí ocultar-se, pero fon descobert i assessinat en [[1092]], Ibn Yahháf s'apoderà del seu tesor. Les fortalees de [[Valéncia]] foren entregades als almoràvits i la ciutat començà a regir-se per una comissió de notables.
    
==Senyor de Valéncia==
 
==Senyor de Valéncia==
'''El Cid''' tornà dispost a venjar l'assessinat d'al-Qádir. Conquistà [[Yuballa (El Puig)]]. La guarnició almoràvit fon expulsada a [[Dénia]]. '''El Cid''' és convertí en Senyor de [[Valéncia]]. Els almoràvits és retiren sense combatre i '''el Cid''' establix una rodada duríssima a la ciutat, que és rendí lo 15 juny de [[1094]].
+
'''El Cid''' tornà dispost a venjar l'assessinat d'al-Qádir. Conquistà [[Yuballa (El Puig)]]. La guarnició almoràvit fon expulsada a [[Dénia]]. '''El Cid''' és convertí en Senyor de [[Valéncia]]. Els almoràvits és retiren sense combatre i '''el Cid''' establix una rodada duríssima a la ciutat, que és rendí el [[15 juny]] de [[1094]].
    
Davant dels notables musulmans dictà un benigne estatut per al govern de la ciutat: ell seria juge suprem, pero els musulmans conservarien les seues propietats, la ciutat i la mesquita. Veent estable la seua situació en [[Valéncia]], feu vindre a la seua dòna i als seus fills. Fins llavors '''el Cid''' no havia tengut conflictes armats en els almoràvits. Estos havien unificat tots els regnes taifes d'al-Andalus, excepte els de [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Lleida]] i [[Tortosa]], els protegits pel '''Cid'''.
 
Davant dels notables musulmans dictà un benigne estatut per al govern de la ciutat: ell seria juge suprem, pero els musulmans conservarien les seues propietats, la ciutat i la mesquita. Veent estable la seua situació en [[Valéncia]], feu vindre a la seua dòna i als seus fills. Fins llavors '''el Cid''' no havia tengut conflictes armats en els almoràvits. Estos havien unificat tots els regnes taifes d'al-Andalus, excepte els de [[Valéncia]], [[Saragossa]], [[Lleida]] i [[Tortosa]], els protegits pel '''Cid'''.
    
===Batalla de Quart===
 
===Batalla de Quart===
En decembre de [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yñsuf ibn Tásufin. '''El Cid''' es mantingué deu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del '''Cid''', els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota en [[Espanya]].
+
En [[decembre]] de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yñsuf ibn Tásufin. '''El Cid''' es mantingué deu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del '''Cid''', els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota en [[Espanya]].
    
===Governant Valéncia===
 
===Governant Valéncia===
'''El Cid''' decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Cid, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (Maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Cid canvia-se l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre menys tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en [[1097]].
+
'''El Cid''' decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Cid, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (Maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Cid canvia-se l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre menys tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en l'any [[1097]].
    
===Ultimes batalles===
 
===Ultimes batalles===
En [[Bairén]], el Cid i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en giner de [[1097]]. Segon gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Cid foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.
+
En [[Bairén]], el Cid i [[Pere I d'Aragó]] derrotaren per sancer al poderós eixercit almoràvit en [[giner]] de [[1097]]. Segon gran victòria sobre els almoràvits. Els últims actes bèlics del Cid foren les conquistes d'[[Almenara]] i [[Murviedro]] en [[1098]]), en lo que el territori valencià quedà en una seguritat total.
    
==Mort del Cid i eixida castellana de Valéncia==
 
==Mort del Cid i eixida castellana de Valéncia==
 
[[Image:Cardeña fachada principal 03322.jpg|thumb|310px|Frontera principal del [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]]]]
 
[[Image:Cardeña fachada principal 03322.jpg|thumb|310px|Frontera principal del [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]]]]
El dumenge 10 de juliol de [[1099]], mor '''el Cid''' en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.
+
El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor '''el Cid''' en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.
   −
'''El Cid''' morí en [[Valéncia]] el [[10 de juliol]] de [[1099]], la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Castella]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en Maig de [[1102]].  
+
'''El Cid''' morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Castella]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en [[maig]] de [[1102]].  
   −
Els restants mortals del '''Cid''' foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].
+
Els restos mortals del '''Cid''' foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].
    
==Fills==
 
==Fills==
112 471

edicions

Menú de navegació