Canvis

[[Archiu:Alfonso de Borja, obispo de Valencia y papa Calixto III.jpg|220px|miniaturadeimagen|Calixt III]]

[[Archiu:Alfonso de Borja, obispo de Valencia y papa Calixto III.jpg|220px|miniaturadeimagen|Calixt III]]

'''Calixt III''' (Torreta de Canals, [[Canals]], [[Regne de Valéncia]], [[31 de decembre]] de [[1378]] - [[Roma]], [[Estats Pontificis]], [[6 d'agost]] de [[1458]]) fon el [[Papa]] número 209 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[1455]] fins a [[1458]]. El seu nom de naiximent fon '''Alfons de Borja i Cavanilles''' (Alfonso de Borja en castellà).

'''Calixt III''' (Torreta de Canals, [[Canals]], [[Regne de Valéncia]], [[31 de decembre]] de [[1378]] - [[Roma]], [[Estats Pontificis]], [[6 d'agost]] de [[1458]]) fon el [[Papa]] número 209 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[1455]] fins a l'any [[1458]]. El seu nom de naiximent fon '''Alfons de Borja i Cavanilles''' (Alfonso de Borja en [[castellà]]).

== Biografia ==

== Biografia ==

Despuix de la mort de [[Benet XIII]] en l'any [[1423]], tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a [[Climent VIII]], que va instalar la seua sèu en [[Peníscola]].

Despuix de la mort de [[Benet XIII]] en l'any [[1423]], tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a [[Climent VIII]], que va instalar la seua sèu en [[Peníscola]].

Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en [[1429]], el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa [[Martí V]]. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de [[1378]], i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de [[Valéncia]], sèu en la que només va permanéixer tres anys ya que en [[1432]] va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en [[1442]] en la conquista del [[Regne de Nàpols]].

Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en [[1429]], el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa [[Martí V]]. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de [[1378]], i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de [[Valéncia]], sèu en la que només va permanéixer tres anys ya que en [[1432]] va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en l'any [[1442]] en la conquista del [[Regne de Nàpols]].

El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.

El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.

== Cites ==

== Cites ==

En la bula de Canonisació es ratifica el fet (el 29 de juny de 1455) per Calixt III, es dir, la proclamació de dita Canonisació, pero solament s'escrigué el [[1 d'octubre]] de l'any [[1458]], i fon firmà per [[Pio II]], dient:

En la bula de Canonisació es ratifica el fet (el 29 de juny de 1455) per Calixt III, es dir, la proclamació de dita Canonisació, pero solament s'escrigué el [[1 d'octubre]] de l'any [[1458]], i fon firmada per [[Pio II]], dient:

{{Cita|''In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus'', que traduït significa: En sa materna llengua valenciana fon sempre escoltat i oït parlar.}}

{{Cita|''In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus'', que traduït significa: En sa materna llengua valenciana fon sempre escoltat i oït parlar.}}