Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
43 bytes afegits ,  09:48 22 set 2017
m
Llínea 57: Llínea 57:  
Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]] '' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]] '', ''[[Homo ergaster]] '' i l'home modern (''[[Homo sapiens]] ''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions  més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics.  
 
Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]] '' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]] '', ''[[Homo ergaster]] '' i l'home modern (''[[Homo sapiens]] ''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions  més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics.  
   −
L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.
+
L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En l'any [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.  
Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí  un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]].
     −
[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental  més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments  britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en [[1833]].
+
Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a l'any [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de l'any [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí  un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres cridades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]].
 +
 
 +
[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en l'any [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental  més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments  britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en l'any [[1833]].
    
Els descobriments de [[diamant]]s en [[1867]]  i l'[[or]] en  [[1886]], animà el creiximent de l'economia i l'immigració, intensificant la subjugació dels natius. Els [[Bòer]]s van resistir  en èxit el siti dels britànics en la [[Guerra dels Bóers|primera guerra bòer]] ([[1880]]-[[1881]]) basades en tàctiques que aprofitaven millor les condicions locals. Per eixemple els Bòers portaven roba [[caqui]], del mateix color que la terra, mentres els britànics portaven brillants uniformes rojos, fent-los objectius més fàcils per als tiradors Bòer. Durant la [[Guerra AngloBóer|segon guerra Bòer]] ([[1899]]-[[1902]]) els britànics tornaren en els mateixos tipos d'uniformes pero en número més gran. L'intent dels Bòer per a aliar-se en els alemanys de [[Namíbia|Àfrica del Suroest]] fon una atra raó per a controlar a les repúbliques Bòers.
 
Els descobriments de [[diamant]]s en [[1867]]  i l'[[or]] en  [[1886]], animà el creiximent de l'economia i l'immigració, intensificant la subjugació dels natius. Els [[Bòer]]s van resistir  en èxit el siti dels britànics en la [[Guerra dels Bóers|primera guerra bòer]] ([[1880]]-[[1881]]) basades en tàctiques que aprofitaven millor les condicions locals. Per eixemple els Bòers portaven roba [[caqui]], del mateix color que la terra, mentres els britànics portaven brillants uniformes rojos, fent-los objectius més fàcils per als tiradors Bòer. Durant la [[Guerra AngloBóer|segon guerra Bòer]] ([[1899]]-[[1902]]) els britànics tornaren en els mateixos tipos d'uniformes pero en número més gran. L'intent dels Bòer per a aliar-se en els alemanys de [[Namíbia|Àfrica del Suroest]] fon una atra raó per a controlar a les repúbliques Bòers.
[[Image:210px-DurbanSign1989.jpg|thumb|left|210px|Lletrero en una plaja de [[Durban]] ([[1989]]). El text diu: "Segons l'ordenança 37 del còdic de lleis de Durban, esta plaja és per a us exclusiu de gent de raça blanca. ]]
+
[[Image:210px-DurbanSign1989.jpg|thumb|left|210px|Lletrero en una plaja de [[Durban]] ([[1989]]). El text diu: "Segons l'ordenança 37 del còdic de lleis de Durban, esta plaja és per a us exclusiu de gent de raça blanca.]]
 +
 
 
Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.
 
Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.
   −
Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.
+
Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades despuix de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de l'any [[1910]], just deu anys despuix de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major despuix de la guerra.
    
En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:  
 
En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:  
Llínea 76: Llínea 78:  
* Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc.
 
* Els negres havien d'estudiar en escoles separades dels blancs, i la seua educació havia de ser llimitada, etc.
   −
En [[1960]] despuix de la [[massacre de Sharpeville]], [[Verwoerd]] dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la [[Gran Bretanya]]. El 52% va votar en contra. '''Suràfrica''' s'independisà de [[Gran Bretanya]], pero va continuar sent membre de la [[Commonwealth]]. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a '''Suràfrica''', que finalment es retirà de la [[Commonwealth]] el [[31 de maig]] de [[1961]], data en que es va declarar [[República|república]].
+
En l'any [[1960]] despuix de la [[massacre de Sharpeville]], [[Verwoerd]] dugué a terme un referèndum demanant a la població blanca que es pronunciara a favor o en contra de l'unió en la [[Gran Bretanya]]. El 52% va votar en contra. '''Suràfrica''' s'independisà de [[Gran Bretanya]], pero va continuar sent membre de la [[Commonwealth]]. La seua permanència en esta organisació es feu cada vegada més difícil, puix els estats africans i asiàtics, indignats per l'apartheid, van intensificar la seua pressió per a expulsar a '''Suràfrica''', que finalment es retirà de la [[Commonwealth]] el [[31 de maig]] de [[1961]], data en que es va declarar [[República|república]].
    
En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en '''Suràfrica'''. El país fon exclòs dels [[Jocs Olímpics]], de les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de fútbol]], [[Copa Mundial de Rugby|rugby]] i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el [[Congrés Nacional Africà]] o [[CNA]], van iniciar campanyes de resistència, [[folgue]]s, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió.  
 
En el pas dels anys, l'apartheid provocà repudi, rebuig i indignació en el món sancer. Numerosos països trencaren relacions diplomàtiques i comercials en '''Suràfrica'''. El país fon exclòs dels [[Jocs Olímpics]], de les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de fútbol]], [[Copa Mundial de Rugby|rugby]] i atres competicions deportives. Dins de Suràfrica, els moviments antiapartheid, especialment el [[Congrés Nacional Africà]] o [[CNA]], van iniciar campanyes de resistència, [[folgue]]s, marches, protestes i sabotages que responien a la forta repressió.  
Llínea 86: Llínea 88:  
L'exportació d'or i diamants continua sent la principal font d'ingressos del país. Pero el govern de Suràfrica actualment està també encabotat en realisar una vasta [[reforma agrària]], per a allaugerar la tensió social i les desigualtats racials, que consistix en la devolució de terres, per part dels blancs, als negres als quals se les van arrebatar (prop d'un 80% de les terres cultivables encara estan en mans dels blancs). La reforma alvança en lentitut: manco del 10% de les terres han sigut tornades, per lo qual  el govern ha decidit obligar els blancs a vendre les terres per un preu raonable o expropiar-les en un curt periodo de temps. Pero existix, també, un gran temor que l'impaciència de la població negra per tindre terres porte a una reforma desordenada i caòtica, lo qual podria repetir la desastrosa reforma agrària realisada en la veïna [[Zimbaue]], que va arruïnar l'[[agricultura]] i va causar una terrible [[fam]] en eixe país.   
 
L'exportació d'or i diamants continua sent la principal font d'ingressos del país. Pero el govern de Suràfrica actualment està també encabotat en realisar una vasta [[reforma agrària]], per a allaugerar la tensió social i les desigualtats racials, que consistix en la devolució de terres, per part dels blancs, als negres als quals se les van arrebatar (prop d'un 80% de les terres cultivables encara estan en mans dels blancs). La reforma alvança en lentitut: manco del 10% de les terres han sigut tornades, per lo qual  el govern ha decidit obligar els blancs a vendre les terres per un preu raonable o expropiar-les en un curt periodo de temps. Pero existix, també, un gran temor que l'impaciència de la població negra per tindre terres porte a una reforma desordenada i caòtica, lo qual podria repetir la desastrosa reforma agrària realisada en la veïna [[Zimbaue]], que va arruïnar l'[[agricultura]] i va causar una terrible [[fam]] en eixe país.   
   −
El futur de '''Suràfrica''' pareix incert. L'alarmant onada de criminalitat (50.000 [[homicidi]]s per any, proporcionalment, 8 vegades més que en [[EE.UU.]]) i la [[Potenciació Econòmica de la Població Negra|nova llegislació creada pel CNA]], que prohibix als blancs ocupar numerosos llocs de treball, ara reservats als negres, estan espentant a mils de blancs a abandonar el país. Des de la fi de l'Apartheid ([[1994]]) fins ara ya han [[emigració|emigrat]] casi un milló de blancs. I en ells se'n van meges, arquitectes, ingeniers, contables, professors, agrimensors, menescals, etc ... els professionals que podria traure al país avant. Els alts índexs de delinqüència, i la creixent sensació que el CNA no ha sabut governar be l'estat, no fan més que agreujar la incertea.
+
El futur de '''Suràfrica''' pareix incert. L'alarmant onada de criminalitat (50.000 [[homicidi]]s per any, proporcionalment, 8 vegades més que en [[EE.UU.]]) i la [[Potenciació Econòmica de la Població Negra|nova llegislació creada pel CNA]], que prohibix als blancs ocupar numerosos llocs de treball, ara reservats als negres, estan espentant a mils de blancs a abandonar el país. Des de el fi de l'Apartheid ([[1994]]) fins ara ya han [[emigració|emigrat]] casi un milló de blancs. I en ells se'n van meges, arquitectes, ingeniers, contables, professors, agrimensors, menescals, etc ... els professionals que podria traure al país avant. Els alts índexs de delinqüència, i la creixent sensació que el CNA no ha sabut governar be l'estat, no fan més que agreujar la incertea.
    
[[Jacob Zuma]], actual líder del CNA, un polític que fon acusat de [[corrupció]] i de [[violació|violar]] a una dòna, és el favorit a ser electe president en les eleccions de 2009.
 
[[Jacob Zuma]], actual líder del CNA, un polític que fon acusat de [[corrupció]] i de [[violació|violar]] a una dòna, és el favorit a ser electe president en les eleccions de 2009.
126 672

edicions

Menú de navegació