Canvis

'''El Mercat''' és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Històricament ha estat el de major activitat comercial, encara que en l'actualitat el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|sant Francesc]] l'hi supera.  

'''El Mercat''' és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. Històricament ha segut el de major activitat comercial, encara que en l'actualitat el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|sant Francesc]] l'hi supera.  

En l'any [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. En [[1981]] sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des  de [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.

En l'any [[2007]] tenia una població de 3.266 habitants. En [[1981]] sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el [[Ciutat Vella de Valéncia|districte]] en els últims anys. No obstant això, des  de l'any [[2003]] cap a hui la seua població s'ha estabilisat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.

La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Posteriorment a la conquista, el rei [[Jaume I]] va donar llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament en l'any [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa pos de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat.

La mitat oriental del barri era intramurs quan se va construir la [[Muralla àrap de Valéncia|muralla àrap]] del [[sigle XI]] (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ya en l'época islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes textils de calitat) i part del mercat moro (mercat àrap). Posteriorment a la conquista, el rei [[Jaume I]] va donar llicència a la ciutat de [[Valéncia]], concretament en l'any [[1266]], per a celebrar mercat semanal el [[dijous]] en el nomenat ''Pla de la Boatella'', una zona de pastures que hi havia a l'atre costat de la murallaa islàmica, corresponent a un braç sec del [[riu Túria]], només inundat en temps d'avingudes. Fins a fa poc de temps este pla de la Boatella (despuix nomenat ''Pla del Mercat'') ha segut el cor comercial de la ciutat.

[[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del sigle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria  com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[sigle XX]]. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]].

[[Pere el Cerimoniós]] manà construir la [[muralla del sigle XIV]] ([[1365]]), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], que durant el [[sigle XIV]] i fins al [[sigle XIX]] era quasi sinònim de la [[Valéncia|ciutat]]. Este fet reforçà l'importància comercial d'este pla de la Boatella o del [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Mercat]], que terminaria  com el lloc de major activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el [[sigle XX]]. No és casualitat que durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] fora ací, en ple centre comercial, a on se construïra la [[Llonja de Valéncia |Llonja de Mercaders]], en la seua Sala de Contractació, la [[Taula de Canvis i Depòsits]] i el [[Consulat del Mar ]].

El [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Pla del Mercat]] fon conegut  per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc mes concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i [[sigle XVIII|XVIII]] i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.

El [[Plaça del Mercat (Valéncia)|Pla del Mercat]] fon conegut  per les cases en porches, per la concentració de tenders i de parades de mercat, pels espectàculs, etc. Fon el lloc mes concorregut de la ciutat, entre els sigles XV i [[sigle XVIII|XVIII]] i també a on hi estava el cadafal de la forca, a on penjaven als ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.

Fins a principi del [[sigle XX]] el mercat encara es feya a base de parades en tendals de lona que eren desmontats a migdia. Durant el [[sigle XIX]] la plaça s'amplià en la demolició del convent de les Magdalenes, pero fins al [[1914]], no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del [[Mercat Central de Valéncia]]. Fon necessari comprar i derrocar algunes cases per a reunir un solar d'uns 8.000 m2. El proyecte, de 1914, fon d'[[Alexandre Soler March]] i de [[Francesc Guàrdia i Vial]].

Fins a principi del [[sigle XX]] el mercat encara es feya a base de parades en tendals de lona que eren desmontats a migdia. Durant el [[sigle XIX]] la plaça s'amplià en la demolició del convent de les Magdalenes, pero fins a l'any [[1914]], no s'inicià la construcció de l'edifici cobert del [[Mercat Central de Valéncia]]. Fon necessari comprar i derrocar algunes cases per a reunir un solar d'uns 8.000 m2. El proyecte, de 1914, fon d'[[Alexandre Soler March]] i de [[Francesc Guàrdia i Vial]].

Fins als anys [[1970]] el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el [[Mercat Central de Valéncia|Mercat Central]] i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] i al districte de [[L'Eixample de Valéncia|l'Eixample]] li ha restat protagonisme comercial.

Fins als anys [[1970]] el barri del Mercat ha segut el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el [[Mercat Central de Valéncia|Mercat Central]] i els seus carrers adjacents, pero la construcció de grans almagasens i de botigues de marques multinacionals en el barri de [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] i al districte de [[L'Eixample de Valéncia|l'Eixample]] li ha restat protagonisme comercial.