Llínea 43: |
Llínea 43: |
| | | |
| == Patrimoni == | | == Patrimoni == |
| + | |
| + | Catí està declarat Conjunt Històric Artístic des de [[1979]] i Be d'Interés Cultural (BIC) des de l'any [[2004]]. |
| | | |
| === Monuments civils === | | === Monuments civils === |
Llínea 53: |
Llínea 55: |
| | | |
| * '''Casa de Joan Spígol'''. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en [[1451]]. | | * '''Casa de Joan Spígol'''. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en [[1451]]. |
− |
| |
− | * '''Mas de Torres'''. Inclós per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.
| |
| | | |
| * '''Casa dels Sans'''. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en [[1667]] entroncà en la dels Lleons de [[Valéncia]]. | | * '''Casa dels Sans'''. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en [[1667]] entroncà en la dels Lleons de [[Valéncia]]. |
Llínea 62: |
Llínea 62: |
| * '''Casa Geroni Martí'''. Datada en el [[sigle XVI]], situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de [[1630]]. | | * '''Casa Geroni Martí'''. Datada en el [[sigle XVI]], situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de [[1630]]. |
| | | |
− | * '''Casa del Delme'''. Datada del [[sigle XIV]], és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila. | + | * '''Casa del Delme'''. Datada del [[sigle XIV]], és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila. |
| + | |
| + | * '''Hospital de Sant Cosme'''. Una casa senyorial que fon primer una iglésia dedicada a Santa Maria. |
| + | |
| + | Apart de palaus i cases senyorials n'hi han atres coses d'interés per al visitant: |
| | | |
| * Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí | | * Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí |
| * Escut de la Casa de l'Abadia | | * Escut de la Casa de l'Abadia |
| * Escut de l'antic hospital | | * Escut de l'antic hospital |
− | * Conjunt Històric Artístic
| |
| * Escut nobiliari de la Casa dels Sans | | * Escut nobiliari de la Casa dels Sans |
| * Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan | | * Escut nobiliari de la casa en el carrer Sant Joan |
| * Escuts de l'Iglésia | | * Escuts de l'Iglésia |
| * Recint Amurallat | | * Recint Amurallat |
| + | |
| + | * '''Mas de Torres'''. Inclós per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques. |
| | | |
| === Monuments religiosos === | | === Monuments religiosos === |
| | | |
− | * '''Iglésia parroquial'''. Situada en el centre del poble, va ser construïda en el [[sigle XIV]]. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules pintats del [[sigle XV]], en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià [[Jacomart]], pintor del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons V]]. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en [[1376]] pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població. | + | * '''Iglésia parroquial'''. L'Iglésia parroquial de l'Assunció està situada en el centre del poble, va ser construïda en el [[sigle XIV]]. Alberga importants obres d'art. Posseïx un dels millors retaules gòtics pintats del [[sigle XV]], en la particularitat de ser de l'afamat artiste valencià [[Jacomart]], pintor del rei [[Alfons el Magnànim|Alfons V]], una joya de l'art migeval. També són obres de gran interés artístic els frescs de la Capella de la Comunió i els relleus escultòrics. Ademés, en el seu interior podem admirar la Creu d'Avinyó o ''Prigó d'[[Avinyó]]'', el més antic de quants es conserven en el [[Regne de Valéncia]]. L'abadia edificada al sur de l'iglésia i contigua a ella, és espayosa i va ser construïda en [[1376]] pel retor Pedro Durán. La Torre, situada en el carrer Major, domina tota la població. |
| | | |
| * '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]]. | | * '''Ermita de la Verge del Pilar'''. El dia [[6 de giner]] de [[1625]], festa dels Sants Reis, es varen reunir els amos dels dotze masos del contorn, i varen acordar edificar esta ermita en "La Vall de Catí", a uns sis quilómetros de la població. Esta ermita de camp es remonta al [[sigle XVII]]. L'iglésia medix 13 metros de llarc, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Pero tot el complex medix 22'20 de llarc per 10'30 d'ample. El sostre de l'iglésia, a dos aigües, està sustentada per dos arcades de pedra i la frontera per remat d'una boga, pero sense campana. En l'altar major està la tradicional image de la [[Verge del Pilar]]. |