25 627
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 46:
Llínea 46: − + + + − + − + + + + + + +
→Monuments civils
* '''Casa de la Vila'''. El conjunt és una joya del gòtic civil valencià. Fon construïda entre els anys [[1417]] i [[1437]], és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de [[Traiguera]]. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han tingut lloc les reunions del Consell de Catí i s'han representat comèdies, la resta d'edifici en els seus baixos va servir com a presó, també de llonja de mercat a nivell del carrer Major i de depòsit de blat. Valiós artesonat. La falsa està sostinguda per 18 files, 272 taulons i 3 files grans de fusta de [[Benassal]].
* '''Casa de la Vila'''. El conjunt és una joya del gòtic civil valencià. Fon construïda entre els anys [[1417]] i [[1437]], és un edifici molt notable en els pilars del qual va treballar el picapedrer Jaume Sans. Alçat baix la direcció de Bernat Turó, de [[Traiguera]]. En el seu saló principal a lo llarc dels sigles han tingut lloc les reunions del Consell de Catí i s'han representat comèdies, la resta d'edifici en els seus baixos va servir com a presó, també de llonja de mercat a nivell del carrer Major i de depòsit de blat. Valiós artesonat. La falsa està sostinguda per 18 files, 272 taulons i 3 files grans de fusta de [[Benassal]].
* '''Casa Miralles'''. Fon alçada per Ramón Sanjuán en [[1455]]. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del cantell càntabre Pedro Crespo.
* '''Palau Sant Joan - Casa Miralles'''. Fon alçada pel ric mercader i notari Ramón Sant Joan en [[1452]]. De gran bellea a destacar pels seus artístics finestrals. Separada de la Casa de la Vila pel "carreró del vent", és obra del canter càntabre Pedro Crespo.
* '''Casa de Joan Spígol'''. Manada edificar pel célebre mercader Joan Spígol, el qui va sufragar la capella de la Passió en [[1451]].
* '''Mas de Torres'''. Inclós per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.
* '''Mas de Torres'''. Inclós per l'[[UNESCO]] en l'art rupestre de l'arc mediterràneu de la [[Península Ibèrica]] declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]]. Jaciment declarat [[Be d'Interés Cultural]], representant de l'estil Llevantí presenta tres figures antropomòrfiques i zoomòrfiques.
* Casa dels Montserrat.
* '''Casa dels Sans'''. Fon propietat de la célebre i noble família dels Sans que en [[1667]] entroncà en la dels Lleons de [[Valéncia]].
* Casa de Joan Espígol.
* '''Casa dels Montserrat'''. La casa data del [[sigle XVIII]], casa de la distinguida família dels Montserrat, conserve unes reixes artesanals en la seua part darrera i una escala central quadrangular en cúpula.
* '''Casa Geroni Martí'''. Datada en el [[sigle XVI]], situada en el carrer Major, destaca en la seua frontera un escut en una mà i una data de [[1630]].
* '''Casa del Delme'''. Datada del [[sigle XIV]], és una torre edifici de grans proporcions que, en els seus origens, fon lloc d'arreplega del delme de les collites del senyor de la Vila.
* Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí
* Emblema i inscripció en la casa del mercader Jerónim Martí
* Escut de la Casa de l'Abadia
* Escut de la Casa de l'Abadia