Diferència entre les revisions de "Blas Causera Carrión"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Artícul nou per traducció del seu homònim de Viquipèdia en cat.) |
m (Erro corregit) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], 1840 - [[Valéncia]]?, 1906) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòleg]] valencià. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en 1864. Més tart es doctorà en teologia i va | + | '''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], 1840 - [[Valéncia]]?, 1906) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòleg]] valencià. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en 1864. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]]. Obtingué una càtedra de retòrica poètica al Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari. Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.<ref>Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2</ref> |
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 14:43 18 jun 2017
Blas Causera Carrión (Chestalgar, 1840 - Valéncia?, 1906) fon un llatiniste i teòleg valencià. Fill de camperols,[1] fon ordenat presbíter en 1864. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de Bicorp i Quesa. Obtingué una càtedra de retòrica poètica al Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari. Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.[2]
Obres
- Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de 1873)
- Historia Eclesiástica Universal (1875)
- Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
- Glorias del clero (1881)
- Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
- Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
- Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)
Referències
- ↑ Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0
- ↑ Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2