25 112
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 52:
Llínea 52: − − '''Cançó de massa me´n dones''' − − Perque sempre parles massa i no saps quàn deus callar; − perque tens tan poca raça per les coses de la llar. − − Perque dius que t´enamora tot allò que´m dona enuig; − perque em fas pagar penyora de rebot i de rebuig. − − Perque sé que tens humor de donar faltes i bones − ¿i vols que´t parle d´amor? Chiqueta, ¡massa me´n dones! − − Potser t´has fet el proyecte de tornar el dia, nit, − i vols estudiar l´efecte fent la tenebra en mon pit. − − Mes tu vore no sabries lo que es ombra i lo que es llum, − i al meu pit son clars els dies, sense boira i sense fum. − − Com pel malhumor que tens sols de l´ombra te´n adones, − em fas brunzir entre dents: Chiqueta , ¡massa m´en dones! − − Puix qui fia, desconfia, de tu no trauré trellat, − i segur que vindrà el dia de parlar la veritat. − − I llavors sabràs quan cega has vixcut per als demes, − puix ton cor mai no batega si no sent batre els diners. − − Per aixo, quan perque si, malparles i no enraones, − dic remugant entre mi: ¡Chiqueta massa m´en dones! − − * ''A l´ombra del campanar'' (Castelló, 1945), poemes populars per Bernat Artola.
→Poesia
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
== Cites ==
== Cites ==