Canvis

| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Salvador Guinot Vilar''' ([[Castelló de la Plana]], 31 de decembre de [[1866]] - [[1944]]) fon un escritor i polític [[Valencians|valencià]]. A sovint va utilisar el pseudònim de '''Joan de Vicenta'''.

'''Salvador Guinot Vilar''' ([[Castelló de la Plana]], [[31 de decembre]] de [[1866]] - [[1944]]) fon un escritor i polític [[Valencians|valencià]]. A sovint va utilisar el pseudònim de '''Joan de Vicenta'''.

== Biografia ==

== Biografia ==

Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre [[1893]] i [[1939]].

Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre [[1893]] i [[1939]].

Es trasllada a [[Madrit]] per a estudiar Filosofia i Lletres, on és discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo]], qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura medieval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics medievals valencians.

Es trasllada a [[Madrit]] per a estudiar Filosofia i Lletres, a on és discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo]], qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura medieval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics medievals valencians.

Es casà en Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no naix cap fill.  

Es casà en Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no naix cap fill.  

En Madrit escriu els seus primers relats breus: ''Els Reis se'n van'' i ''Guardant el melonar'', d'ambient costumiste.

En Madrit escriu els seus primers relats breus: ''Els Reis se'n van'' i ''Guardant el melonar'', d'ambient costumiste.

L'any [[1900]] es publica en Valéncia la seua obra més important, ''Capolls mustigats'', una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de [[Josep Ribelles Comín]], fon reeditada en [[1905]] en [[Barcelona]] per l'Editorial l'Avenç baix el títul ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària es tanca en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'este moment va publicar només obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant el ''Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i la ''Tragèdia de Caldesa'', de [[Joan Roís de Corella]] aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]].

En l'any [[1900]] es publica en [[Valéncia]] la seua obra més important, ''Capolls mustigats'', una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de [[Josep Ribelles Comín]], fon reeditada en [[1905]] en [[Barcelona]] per l'Editorial l'Avenç baix el títul ''Escenes castellonenques''. La seua obra lliterària es tanca en la narració ''Anyor'' ([[1913]]). A partir d'este moment va publicar només obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], reeditant el ''Parlament en casa de Berenguer Mercader'' i la ''Tragèdia de Caldesa'', de [[Joan Roís de Corella]] aixina com el ''Vocabulari'' de [[Joan de Resa]].

== Política ==

== Política ==

Políticament, Salvador Guinot fon d'ideologia conservadora i d'adscripció [[Antonio Maura|maurista]], sent membre del Partit Conservador, del que va ser responsable provincial. Fon un defensor de les doctrines socials del seu tio, el jesuïta Antoni Vicent, en el qual va fundar el Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana.

Políticament, Salvador Guinot fon d'ideologia conservadora i d'adscripció [[Antonio Maura|maurista]], sent membre del Partit Conservador, del que va ser responsable provincial. Fon un defensor de les doctrines socials del seu tio, el jesuïta Antoni Vicent, en el qual va fundar el Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana.

En les eleccions de l'any [[1907]] fon diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] pel districte de [[Llucena]] i president de la [[Diputació Provincial de Castelló]] entre [[1930]] i [[1931]]. També fon Alcalde de Castelló de la Plana en dos ocasions la primera, des de febrer a juny [[1907]], i la segona de giner de [[1925]] a giner de [[1927]], substituint en esta segona a Francisco Ruiz Cazador, i sent predecessor en el càrrec de Norberto Ferrer Calduch. Sent alcalde, inicià diverses iniciatives culturals, com la consolidació de la [[Banda Municipal de Castelló|Banda Municipal]] o la creació d'una [[Biblioteca Municipal de Castelló|Biblioteca Municipal]]. Va fundar el Círcul Artístic de Castelló i, l'any [[1919]], la [[Societat Castellonenca de Cultura]]. Guinot fon un d'els que varen firmar les [[Normes de Castelló]] en [[1932]], junt en 51 firmants més. Va llegar en vida la seua biblioteca personal a la ciutat de Castelló.

En les eleccions de l'any [[1907]] fon diputat al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] pel districte de [[Llucena]] i president de la [[Diputació Provincial de Castelló]] entre [[1930]] i [[1931]]. També fon Alcalde de Castelló de la Plana en dos ocasions la primera, des de [[febrer]] a [[juny]] de [[1907]], i la segona de [[giner]] de [[1925]] a giner de [[1927]], substituint en esta segona a Francisco Ruiz Cazador, i sent predecessor en el càrrec de Norberto Ferrer Calduch. Sent alcalde, inicià diverses iniciatives culturals, com la consolidació de la [[Banda Municipal de Castelló|Banda Municipal]] o la creació d'una [[Biblioteca Municipal de Castelló|Biblioteca Municipal]]. Va fundar el Círcul Artístic de Castelló i en l'any [[1919]], la [[Societat Castellonenca de Cultura]]. Guinot fon un d'els que varen firmar les [[Normes de Castelló]] en [[1932]], junt en 51 firmants més. Va llegar en vida la seua biblioteca personal a la ciutat de Castelló.

Salvador Guinot fon contemporàneu del gran patrici castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]].

Salvador Guinot fon contemporàneu del gran patrici castellonenc, [[Gaeta Huguet i Breva|Gaetà Huguet i Breva]].