Canvis

[[Image:C Zetkin 1.jpg|thumb|230px|Clara Zetkin (''ca''. 1920)]]

[[Image:C Zetkin 1.jpg|thumb|230px|Clara Zetkin (''ca''. 1920)]]

'''Clara Zetkin''', de fadrina '''Clara Eißner''', ([[Wiederau]], [[Saxònia]]; [[5 de juliol]] de [[1857]] - [[Moscou]], [[Unió Soviètica]]; [[20 de juny]] de [[1933]]) fon una política [[Alemanya|alemana]], d'ideologia [[comunista]],  molt influent, aixina com una lluitadora pels drets de la dòna. Va militar en el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] fins a [[1917]], moment en el que va ingressar en el [[Partit Socialdemócrata Independent d'Alemanya]] (USPD), concretament en la seua ala més esquerrista, la [[Lliga Espartaquista]], que acabaria formant posteriorment el [[Partit Comuniste d'Alemnya]] (KPD). Va ser membre del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]] per este partit durant la [[República de Weimar]] des de [[1920]] a [[1933]].<ref>Cristóbal, Olga (2016). [http://www.po.org.ar/prensaObrera/online/aniversarios/clara-zetkin-una-revolucionaria-a-traves-de-los-tiempos «Clara Zetkin, una revolucionaria a través de los tiempos».] ''Prensa Obrera''.</ref>

'''Clara Zetkin''', de fadrina '''Clara Eißner''', ([[Wiederau]], [[Saxònia]]; [[5 de juliol]] de [[1857]] - [[Moscou]], [[Unió Soviètica]]; [[20 de juny]] de [[1933]]) fon una política [[Alemanya|alemana]], d'ideologia [[comunista]],  molt influent, aixina com una lluitadora pels drets de la dòna.  

 

Va militar en el [[Partit Socialdemócrata d'Alemanya]] fins a [[1917]], moment en el que va ingressar en el [[Partit Socialdemócrata Independent d'Alemanya]] (USPD), concretament en la seua ala més esquerrista, la [[Lliga Espartaquista]], que acabaria formant posteriorment el [[Partit Comuniste d'Alemnya]] (KPD). Va ser membre del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]] per este partit durant la [[República de Weimar]] des de [[1920]] a [[1933]].<ref>Cristóbal, Olga (2016).  

[http://www.po.org.ar/prensaObrera/online/aniversarios/clara-zetkin-una-revolucionaria-a-traves-de-los-tiempos «Clara Zetkin, una revolucionaria a través de los tiempos».] ''Prensa Obrera''.</ref>

== Referències ==

== Referències ==