Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
13 bytes afegits ,  17:12 23 dec 2007
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:caliz.jpg|right|400px|thumb|San Caliç [http://www.catedraldevalencia.es/ La Seu]]]
+
[[Image:caliz.jpg|right|400px|thumb|Sant Caliç [http://www.catedraldevalencia.es/ La Seu]]]
    
== La Historia del Sant Caliç ==
 
== La Historia del Sant Caliç ==
Llínea 48: Llínea 48:     
:Ya hem dit que la critica negativa nos diu que ya en els temps de Jesus era una valiosa antiguitat i hi ha una costum israelita que nos dona un senya positiva important; en efecte, encara en l'actualitat cada familia judeua conserva en afecte la “copa de benediccio” per als sopars pasquals i sabatics. Els evangelis nos diuen que Jesus celebrà el ritual pasqual en una sala decorosa, amoblada en divans (Mc 14, 15) Estranyaria que la familia que li acolli no posara davant del Senyor la preciosa copa familiar per a que pronunciara les benediccions rituals, l'ultima de les quals se transformà en la primera consagracio eucaristica del vi en la Sanc del Redentor. Hem vist massa escenes “pobres” de l'Ultim Sopar, en els discipuls assentats en terra i Jesus prenent en les seues mans un humil got de fanc... pero no fon aixina.
 
:Ya hem dit que la critica negativa nos diu que ya en els temps de Jesus era una valiosa antiguitat i hi ha una costum israelita que nos dona un senya positiva important; en efecte, encara en l'actualitat cada familia judeua conserva en afecte la “copa de benediccio” per als sopars pasquals i sabatics. Els evangelis nos diuen que Jesus celebrà el ritual pasqual en una sala decorosa, amoblada en divans (Mc 14, 15) Estranyaria que la familia que li acolli no posara davant del Senyor la preciosa copa familiar per a que pronunciara les benediccions rituals, l'ultima de les quals se transformà en la primera consagracio eucaristica del vi en la Sanc del Redentor. Hem vist massa escenes “pobres” de l'Ultim Sopar, en els discipuls assentats en terra i Jesus prenent en les seues mans un humil got de fanc... pero no fon aixina.
Aixina, els Apostols i els primers cristians pogueren identificar el got de la primera Eucaristia i conservar-lo a pesar de la seua fragilitat. ¿Com pogue conservar-se intacte els primers i incerts mil anys si no es perque el protegia la memoria d'un misteri sagratissim?
+
:Aixina, els Apostols i els primers cristians pogueren identificar el got de la primera Eucaristia i conservar-lo a pesar de la seua fragilitat. ¿Com pogue conservar-se intacte els primers i incerts mil anys si no es perque el protegia la memoria d'un misteri sagratissim?
    
== Les Llegendes del Grial ==
 
== Les Llegendes del Grial ==
 
   
 
   
 
:El tema de la busca del Grial, objecte maravellos i font de vida, es fonamental en la lliteratura migeval franc-germanica, i el seu orige està sobre tot en les obres de Chretien de Troyes, que deixà inacabada, cap a 1190, la seua obra Perceval o el Conte del Graal; aci no s'explica quina es la naturalea d'esta joya, i fon Wolfram von Eschenbach qui li donà forma de caliç en el seu poema “Perceval el Gales”. Se creu que concebe el seu Parsifal a principis del sigle XIII, en Wartburc, mitic castell, bressol de poetes i trobadors; i que el finalisà en 1215. Alli, en este castell, a on estos cantors a l'amor, estos Mestres Cantors, les tres regles principals dels quals, Deu, el seu senyor i la dona amada, constituïen la font de les seues inspiracions, compongue Wolfram la seua magna obra, ya que ell fon el princep dels trobadors, la maxima figura junt en Walter von der Vogelweide i Heinrich Tannhäuser.
 
:El tema de la busca del Grial, objecte maravellos i font de vida, es fonamental en la lliteratura migeval franc-germanica, i el seu orige està sobre tot en les obres de Chretien de Troyes, que deixà inacabada, cap a 1190, la seua obra Perceval o el Conte del Graal; aci no s'explica quina es la naturalea d'esta joya, i fon Wolfram von Eschenbach qui li donà forma de caliç en el seu poema “Perceval el Gales”. Se creu que concebe el seu Parsifal a principis del sigle XIII, en Wartburc, mitic castell, bressol de poetes i trobadors; i que el finalisà en 1215. Alli, en este castell, a on estos cantors a l'amor, estos Mestres Cantors, les tres regles principals dels quals, Deu, el seu senyor i la dona amada, constituïen la font de les seues inspiracions, compongue Wolfram la seua magna obra, ya que ell fon el princep dels trobadors, la maxima figura junt en Walter von der Vogelweide i Heinrich Tannhäuser.
Recents investigadors, com Michael Hesemann (“Die Entdeckunc des Heiligen Grals. Das Ende einer Suche”, Ed. Pattloch 2003), situen l'orige d'estes llegendes en Espanya i sobre la base del Caliç d'agata de Sant Joan de la Penya, i no podem oblidar que foren la font d'inspiracio per a les grans obres poeticomusicals de Richard Wagner “Tannhäuser”, “Parsifal” i “Lohengrin”.  
+
:Recents investigadors, com Michael Hesemann (“Die Entdeckunc des Heiligen Grals. Das Ende einer Suche”, Ed. Pattloch 2003), situen l'orige d'estes llegendes en Espanya i sobre la base del Caliç d'agata de Sant Joan de la Penya, i no podem oblidar que foren la font d'inspiracio per a les grans obres poeticomusicals de Richard Wagner “Tannhäuser”, “Parsifal” i “Lohengrin”.  
    
== Un tema d'actualitat ==
 
== Un tema d'actualitat ==
Llínea 71: Llínea 71:     
:En una capella se contempla el retaule de Sant Miquel (principis del S. XVI), obra primerenca de Vicent Macip. Si be les pintures mostren el transit al Renaiximent, te l'estructura classica dels retaules dels sigles XIV i XV.
 
:En una capella se contempla el retaule de Sant Miquel (principis del S. XVI), obra primerenca de Vicent Macip. Si be les pintures mostren el transit al Renaiximent, te l'estructura classica dels retaules dels sigles XIV i XV.
En 1916 se traslladà el Sant Caliç a l'aula capitular, que va passar a ser la capella actual. La capella es d'estil gotic florit (S. XIV); te planta quadrada i parets llises, de pedra llaurada. Es va construir per disposicio del Bisbe Vidal de Blanes entre els anys 1365-1369. En ella se celebraren Corts del Regne i es van donar classes de Teologia, entre uns atres, per Sant Vicent Ferrer.
+
 
 +
:En 1916 se traslladà el Sant Caliç a l'aula capitular, que va passar a ser la capella actual. La capella es d'estil gotic florit (S. XIV); te planta quadrada i parets llises, de pedra llaurada. Es va construir per disposicio del Bisbe Vidal de Blanes entre els anys 1365-1369. En ella se celebraren Corts del Regne i es van donar classes de Teologia, entre uns atres, per Sant Vicent Ferrer.
    
:Medix 13 metros de costat per 16 d'alçaria, i es cobrix en una elevada volta de creueria nervada en forma d'estrela, els nervis de la qual es prolonguen fins a descansar en unes mensules policromades. En les claus de la volta estan els dotze Apostols, i, en la clau central, la coronacio de la Mare de Deu en el cel despres de l'Assuncio, misteri titular d'esta Catedral.  
 
:Medix 13 metros de costat per 16 d'alçaria, i es cobrix en una elevada volta de creueria nervada en forma d'estrela, els nervis de la qual es prolonguen fins a descansar en unes mensules policromades. En les claus de la volta estan els dotze Apostols, i, en la clau central, la coronacio de la Mare de Deu en el cel despres de l'Assuncio, misteri titular d'esta Catedral.  
Llínea 82: Llínea 83:     
:El Capitul de canonges celebra en la capella del Sant Caliç tots els dies laborables la Lliturgia de les Hores (Laudes i Hora intermija) i la Santa Missa, cantada en gregoria.  
 
:El Capitul de canonges celebra en la capella del Sant Caliç tots els dies laborables la Lliturgia de les Hores (Laudes i Hora intermija) i la Santa Missa, cantada en gregoria.  
Tant la Real Germandat com la Confraria del Sant Caliç patrocinen el cult que es tributa a Jesucrist summe i etern Sacerdot per mig de la veneracio del sagrat got en que va entregar sacramentalment la seua sanc redentora en l'Ultim Sopar.  
+
:Tant la Real Germandat com la Confraria del Sant Caliç patrocinen el cult que es tributa a Jesucrist summe i etern Sacerdot per mig de la veneracio del sagrat got en que va entregar sacramentalment la seua sanc redentora en l'Ultim Sopar.  
    
:En la vesprada dels dijous, a les 19:30 hs., s'expon el Santissim Sacrament i es resa el Rosari. A les 19:45 hs. se canten les aclamacions al Sant Caliç i es dona la bendicio en el Santissim. Despres es celebra la Santa Missa en cants acompanyats per l'orgue.  
 
:En la vesprada dels dijous, a les 19:30 hs., s'expon el Santissim Sacrament i es resa el Rosari. A les 19:45 hs. se canten les aclamacions al Sant Caliç i es dona la bendicio en el Santissim. Despres es celebra la Santa Missa en cants acompanyats per l'orgue.  
Parroquies i associacions religioses i civiques pelegrinen cada “Dijous del Sant Caliç” per a participar en esta Missa.  
+
:Parroquies i associacions religioses i civiques pelegrinen cada “Dijous del Sant Caliç” per a participar en esta Missa.  
    
:El Dijous Sant, el Sant Caliç es portat a l'altar major de la Catedral en la provesso d'entrada de la Missa en el Sant Sopar del Senyor, i el mateix en la “Festa anual del Sant Caliç”, que se celebra l'ultim dijous d'Octubre.
 
:El Dijous Sant, el Sant Caliç es portat a l'altar major de la Catedral en la provesso d'entrada de la Missa en el Sant Sopar del Senyor, i el mateix en la “Festa anual del Sant Caliç”, que se celebra l'ultim dijous d'Octubre.
Llínea 93: Llínea 94:  
   
 
   
 
:Quan el 6 de giner de 1916 el Sant Caliç fon expost definitivament en l'antiga Aula Capitular gotica (s. XIV), l'Arquebisbe En J. Maria Salvador i Barrera  aprovà en febrer de 1918 els estatuts de la “Real Germandat del Sant Caliç, cos colegiat de la noblea titulada valenciana”, en la finalitat de contribuir al cult de la sagrada reliquia.  
 
:Quan el 6 de giner de 1916 el Sant Caliç fon expost definitivament en l'antiga Aula Capitular gotica (s. XIV), l'Arquebisbe En J. Maria Salvador i Barrera  aprovà en febrer de 1918 els estatuts de la “Real Germandat del Sant Caliç, cos colegiat de la noblea titulada valenciana”, en la finalitat de contribuir al cult de la sagrada reliquia.  
El seu primer president fon En Lluïs Vich, Baro de Llauri, cofundador d'esta ilustre associacio junt en el Baro de Santa Barbera.
+
:El seu primer president fon En Lluïs Vich, Baro de Llauri, cofundador d'esta ilustre associacio junt en el Baro de Santa Barbera.
    
:Son moltes les millores de la capella que ha patrocinat l'associacio, que va adoptar la celebracio els primers dijous de mes del "Dijous del Sant Caliç".
 
:Son moltes les millores de la capella que ha patrocinat l'associacio, que va adoptar la celebracio els primers dijous de mes del "Dijous del Sant Caliç".
La Real Germandat te tambe una seccio en Madrit.
+
:La Real Germandat te tambe una seccio en Madrit.
      Llínea 117: Llínea 118:     
:Damunt de l'altar major estava el Sant Caliç del Sopar del Senyor, que el Papa va besar reverentment i despres firmà en el Llibre d'Honor de la Confraria.  
 
:Damunt de l'altar major estava el Sant Caliç del Sopar del Senyor, que el Papa va besar reverentment i despres firmà en el Llibre d'Honor de la Confraria.  
El Sant Pare va fer despres una breu visita a la Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats i beneï als malalts en la plaça de la Mare de Deu.
+
:El Sant Pare va fer despres una breu visita a la Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats i beneï als malalts en la plaça de la Mare de Deu.
Poc despres va presidir l'Eucaristia en el passeig de l'Albereda, en la qual  ordenà a 150 sacerdots i va utilisar el Sant Caliç en un fet sense precedents des de l'antigor.  
+
:Poc despres va presidir l'Eucaristia en el passeig de l'Albereda, en la qual  ordenà a 150 sacerdots i va utilisar el Sant Caliç en un fet sense precedents des de l'antigor.  
 
Benedicte XVI en la Catedral
 
Benedicte XVI en la Catedral
    
:A lo llarc dels dies 8 i 9 de Juliol del 2006 tingue lloc en Valencia la V Trobada Mundial de les Families, que va contar en la presencia del Papa Benedicte XVI.
 
:A lo llarc dels dies 8 i 9 de Juliol del 2006 tingue lloc en Valencia la V Trobada Mundial de les Families, que va contar en la presencia del Papa Benedicte XVI.
A la seua arribada a la ciutat, despres de resar en el lloc del tragic accident del Metro, ocorregut dies abans, la primera visita del Pontifex fon a la Seu Metropolitana, acompanyat per l'Arquebisbe Monsenyor Agusti Garcia-Gasco.  
+
:A la seua arribada a la ciutat, despres de resar en el lloc del tragic accident del Metro, ocorregut dies abans, la primera visita del Pontifex fon a la Seu Metropolitana, acompanyat per l'Arquebisbe Monsenyor Agusti Garcia-Gasco.  
    
:En la porta principal o "dels ferros" fon rebut pel Capitul, passant despres a la Capella del Sant Caliç, en l'entrada de la qual li saludaren les representacions de les juntes directives de la Real Germandat i de la Confraria del Sant Caliç i a on l´esperaven els Bisbes espanyols; alli va venerar el sagrat Caliç, firmà en el Llibre d'Honor de la Confraria del Sant Caliç i va rebre l’insignia d'Honor de la mateixa.  
 
:En la porta principal o "dels ferros" fon rebut pel Capitul, passant despres a la Capella del Sant Caliç, en l'entrada de la qual li saludaren les representacions de les juntes directives de la Real Germandat i de la Confraria del Sant Caliç i a on l´esperaven els Bisbes espanyols; alli va venerar el sagrat Caliç, firmà en el Llibre d'Honor de la Confraria del Sant Caliç i va rebre l’insignia d'Honor de la mateixa.  
    
:A continuacio, el Papa va fer entrega d'un caliç obsequi seu al Sr. Arquebisbe de Valencia i rebe de mans del President de la CEE un eixemplar de l'obra de Sant Joan d'Avila "Tractat de l'amor de Deu"; finalment entregà a Monsenyor Blázquez un mensage a l'Episcopat espanyol que va firmar alli mateix. Passà despres per la nau central, ocupada pels sacerdots valencians i religioses de clausura; en el presbiteri va poder contemplar la restauracio del mateix i les pintures renaixentistes quasi completament recuperades, i alli escoltà breument el conjunt d'instruments copiats dels frescs del sigle XV i el Cor de la Seu, que varen ambientar l'acte.  
 
:A continuacio, el Papa va fer entrega d'un caliç obsequi seu al Sr. Arquebisbe de Valencia i rebe de mans del President de la CEE un eixemplar de l'obra de Sant Joan d'Avila "Tractat de l'amor de Deu"; finalment entregà a Monsenyor Blázquez un mensage a l'Episcopat espanyol que va firmar alli mateix. Passà despres per la nau central, ocupada pels sacerdots valencians i religioses de clausura; en el presbiteri va poder contemplar la restauracio del mateix i les pintures renaixentistes quasi completament recuperades, i alli escoltà breument el conjunt d'instruments copiats dels frescs del sigle XV i el Cor de la Seu, que varen ambientar l'acte.  
Despres d'impartir la benediccio passà a la Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats, eixint per la porta de l'Almoina. Al sendema, en la Missa conclusiva del V EMF, el Sant Pare va tindre el gratissim gest d'utilisar el Sant Caliç de l´Ultim Sopar del Senyor, com abans ho havia fet S. S. Joan Pau II en la seua visita a Valencia en 1982.
+
:Despres d'impartir la benediccio passà a la Basilica de la Mare de Deu dels Desamparats, eixint per la porta de l'Almoina. Al sendema, en la Missa conclusiva del V EMF, el Sant Pare va tindre el gratissim gest d'utilisar el Sant Caliç de l´Ultim Sopar del Senyor, com abans ho havia fet S. S. Joan Pau II en la seua visita a Valencia en 1982.
    
[http://www.catedraldevalencia.es/ La Seu]
 
[http://www.catedraldevalencia.es/ La Seu]
 
[http://www.ampareumos.com/modules.php?name=News&file=article&sid=81 Ampareumos.com]
 
[http://www.ampareumos.com/modules.php?name=News&file=article&sid=81 Ampareumos.com]
1821

edicions

Menú de navegació