25 141
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'Exposició de Valéncia de [[1910]].
Des d'Itàlia comença a enviar obres, la majoria d'elles escenes de gènero costumistes en les que s'observa l'influència de [[Marià Fortuny]], en les que participa en les Exposicions Nacionals de Belles arts i en les que conseguix numerosos guardons. Els primers reconeiximents en dites mostres, terceres medalles, varen aplegar en [[1884]] i [[1887]] per ''Dante'' i ''El entierro de Santa Leocadia'', pintures de clara inspiració italiana. En [[1892]] i [[1895]] va rebre segones medalles, i en [[1899]], [[1901]], [[1904]] i [[1912]] atres guardons i condecoracions. També va resultar premiat en una Medalla d'Honor en l'Exposició de Valéncia de 1899 i en l'Exposició Universal de [[París]] de l'any [[1900]] i en l'Exposició de Valéncia de [[1910]].
La seua obra, a voltes decorativa, goja d'un dibuix propenc a la sensibilitat modernista, que alterna en atres eixemples de pinzellada impressionista.
L'any 1910 va iniciar la seua carrera com a docent en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando substituint a Emilio Sala al front de la càtedra de ''Estètica del color i procediments pictòrics'', que eixerciria fins a la seua jubilació en [[1931]]. En dita càtedra té com a discípuls a [[Cossío]], [[Juan Gris]] i [[José María López Mezquita]]. La seua llabor teòrica es va vore completada en la publicació de l'ensaig ''Llibreta de l'Art Pictòric''. En [[1924]] és nomenat acadèmic de San Fernando, eixercint el seu magisteri notable influència en els círculs artístics conservadors.
Va destacar àmplament com a dibuixant, tal i com atesten els calendaris de ''Unión Española de Explosivos'' de [[1906]], [[1907]] i [[1908]]. En ells unix el retrat burgués i el folclor valencià en el caràcter festiu de la pirotècnia i el lúdic de la caça.
Alternà les seues activitats acadèmiques en Madrit en estàncies en Valéncia i en la pràctica pictòrica, colaborant durant anys en revistes com ''La Ilustración Española i Americana'', ''Blanco y Negro'' o ''La Esfera'', fent cartells com el del Carnestoltes del Círcul de Belles arts de 1892 i participant en la decoració de murals, com en el sostre de l'hotel de l'infanta Isabel de Borbón, el Cassino de Madrit, el Círcul de Belles arts o el palau dels ducs de [[Dènia]]. Està considerat el màxim exponent de la pintura modernista valenciana, encara que és capaç de combinar diferents tendències, des de l'academicisme i costumisme dels primers anys, fins al wagnerianisme i el lluminisme de les numeroses escenes de plaja pintades en Valéncia.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cecilio_Pl%C3%A1 Cecilio Pla en Wikipedia]
* [https://www.museodelprado.es/aprende/enciclopedia/voz/pla-y-gallardo-cecilio/0b547d4c-e796-41f8-ae99-352dd33977c2 Biografia de Cecilio Pla - Museo del Prado]