Canvis

El proyecte sorgí en el II Aplec de l'Assamblea de Solitaris Nacionalistes el [[31 de juliol]] de [[1921]], a on Carles Salvador va expondre la seua idea de crear una associació per tal de demanar l'ensenyança del valencià en les escoles de la mateixa manera que feya en [[Catalunya]] l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]], la creació d'una editorial per a fer llibres i formar els mestres. Va rebre el recolzament de la [[Lliga de Solitaris Nacionalistes]] i de l'[[IEC]], va obrir una oficina en [[Benassal]] i publicà un fullet de 17 pàgines. Aixina mateix, la proclamació de la [[Dictadura de Primo de Rivera]] va fer suspendre el proyecte.  

El proyecte sorgí en el II Aplec de l'Assamblea de Solitaris Nacionalistes el [[31 de juliol]] de [[1921]], a on Carles Salvador va expondre la seua idea de crear una associació per tal de demanar l'ensenyança del valencià en les escoles de la mateixa manera que feya en [[Catalunya]] l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]], la creació d'una editorial per a fer llibres i formar els mestres. Va rebre el recolzament de la [[Lliga de Solitaris Nacionalistes]] i de l'[[IEC]], va obrir una oficina en [[Benassal]] i publicà un fullet de 17 pàgines. Aixina mateix, la proclamació de la [[Dictadura de Primo de Rivera]] va fer suspendre el proyecte.  

El [[7 de febrer]] de [[1934]] es va constituir novament en [[Antoni Tarín i Sales]] (president), Carles Salvador, [[Enric Orts i Ausina]], [[Robert Moròder i Molina]], [[Enric Valor i Vives]], [[Lambert Castelló]], [[Gaetà Huguet i Segarra]], [[Emili Beüt i Belenguer]], [[Pasqual Asins i Lerma]], [[Ismael Rosselló]] i [[Enric Soler i Godes]], en el recolzament del [[Centre d'Actuació Valencianista]]. Convocaren un curset de valencià per correspondència i un curset de morfologia, adoptant com a pròpies les [[Normes de Castelló]], i es propongueren crear una xàrcia de biblioteques i publicar un bolletí. Durant els anys següents organisaren una Associació per a Mestres i concursos, conferències i una Escola en [[idioma valencià|llengua valenciana]], a on assistiren 139 alumnes. Durant la [[guerra civil espanyola]] decaigué la seua activitat i en l'any [[1938]] es va dissoldre.  

El [[7 de febrer]] de [[1934]] es va constituir novament en [[Antoni Tarín i Sales]] (president), Carles Salvador, [[Enric Orts i Ausina]], [[Robert Moròder i Molina]], [[Enric Valor i Vives]], [[Lambert Castelló]], [[Gaeta Huguet Segarra|Gayetà Huguet i Segarra]], [[Emili Beüt i Belenguer]], [[Pasqual Asins i Lerma]], [[Ismael Rosselló]] i [[Enric Soler i Godes]], en el recolzament del [[Centre d'Actuació Valencianista]]. Convocaren un curset de valencià per correspondència i un curset de morfologia, adoptant com a pròpies les [[Normes de Castelló]], i es propongueren crear una xàrcia de biblioteques i publicar un bolletí. Durant els anys següents organisaren una Associació per a Mestres i concursos, conferències i una Escola en [[idioma valencià|llengua valenciana]], a on assistiren 139 alumnes. Durant la [[guerra civil espanyola]] decaigué la seua activitat i en l'any [[1938]] es va dissoldre.  

== Referències ==

== Referències ==