Dialecte barceloní

"Dialecte barceloní" o "infame dialecte barceloní" és un termine acunyat per l'historiador català, "Doctor Honoris Causa" per 11 universitats catalanes (2002), Premi Príncip d'Astúries (1995) i Acadèmic de la Real Acadèmia d'Història, Batllori (Pare Batllori).

... el que s'intenta impondre en Valéncia i Balears, com a llengua lliterària, és el dialecte infame de Barcelona, provocant més prevenció l'actitut presuntuosa dels barceloneses que l'actitut general de Catalunya, lo que, és totalment anticatalà, ya que en estos llocs mai s'acceptarà que un dialecte tan infecte com el de Barcelona es puga impondre com a llengua nacional (en referència al pan catalanisme d'allà i d'ací que intenta impondre això dels països catalans)

Català igual a dialecte barceloní

A diferència de la històrica Llengua Valenciana que va existir com llengua normalisada des del sigle XV , en les seues gramàtiques i diccionaris, el dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a 1906, any del primer Congrés de la Llengua Catalana, si be no és fins a 1912 quan l'ingenier químic cubà Pompeu Fabra publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic Menendez Pidal i per En Miguel de Unamuno (Catedràtic de llingüística de la Universitat de Salamanca), que arriba a afirmar que els seus (de En Pompeu) treballs eren el propis de un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.

Enlaços externs

• Web de Na Teresa Puerto

Bibliografia

• ¿Lengua Valenciana o dialecto barceloní?(Catalan strategies against the Valencian Language). Puerto Ferre, Teresa. 2008. Lo Rat Penat. Valéncia.