Canvis

Una '''llínea elèctrica aérea''' és una [[Infraestructura urbana|infraestructura]] usada en la [[Transmissió d'energia elèctrica|transmissió]] i la [[Ret de distribució d'energia elèctrica|distribució d'energia elèctrica]] per al transport d'este tipo d'energia a grans distàncies. Consistix en varis [[conductor elèctric|conductors]] (normalment múltiples de tres) suspesos per [[torre elèctrica|torres]] o [[poste|posts]]. ya que la majoria del [[Aïllament elèctric|aïllament]] és proporcionat per l'aire, les llínees aérees d'alta tensió són generalment el método més barat de transmissió d'energia en grans proporcions.

Una '''llínea elèctrica aérea''' és una [[Infraestructura urbana|infraestructura]] usada en la [[Transmissió d'energia elèctrica|transmissió]] i la [[Ret de distribució d'energia elèctrica|distribució d'energia elèctrica]] per al transport d'este tipo d'energia a grans distàncies. Consistix en varis [[conductor elèctric|conductors]] (normalment múltiples de tres) suspesos per [[torre elèctrica|torres]] o [[poste|posts]]. ya que la majoria del [[Aïllament elèctric|aïllament]] és proporcionat per l'aire, les llínees aérees d'alta tensió són generalment el método més barat de transmissió d'energia en grans proporcions.

Les torres de soport de les llínees elèctriques estan fetes de [[fusta]] (natural o laminada) o, més habitalment, de [[acer]] (ya siguen estructures reticulars o pals tubulars). Els conductors d'aram nuet en la llínea són generalment de [[alumini]] (ya siguen plans o reforçades en acer, o materials composts com el carbono i la fibra de vidre), encara que a voltes s'utilisen cables de [[coure]] en les rets de distribució de mija i sobretot baixa tensió. Un objectiu important del disseny de les llínees elèctriques aérees és mantindre la separació adequada entre els conductors energisats i el sol per a intentar evitar el contacte, molt perillós, en la llínea, i per a proporcionar un suport fiable per als conductors, resistent a [[tormenta|tormente]]s, càrregues de gèl, [[terremot]]s i atres causes de danys potencials.<ref name="Fink78">[[Donald G. Fink]] and H. Wayne Beaty, ''Standard Handbook for Electrical Engineers, Eleventh Edition'', McGraw-Hill, New York, 1978, ISBN 0-07-020974-X, Chapter 14 ''Overhead Power Transmission''</ref>

Les torres de soport de les llínees elèctriques estan fetes de [[fusta]] (natural o laminada) o, més habitalment, de [[acer]] (ya siguen estructures reticulars o pals tubulars). Els conductors d'aram nuet en la llínea són generalment de [[alumini]] (ya siguen plans o reforçades en acer, o materials composts com el [[carbono]] i la fibra de vidre), encara que a voltes s'utilisen cables de [[coure]] en les rets de distribució de mija i sobretot baixa tensió. Un objectiu important del disseny de les llínees elèctriques aérees és mantindre la separació adequada entre els conductors energisats i el sol per a intentar evitar el contacte, molt perillós, en la llínea, i per a proporcionar un suport fiable per als conductors, resistent a [[tormenta|tormente]]s, càrregues de gèl, [[terremot]]s i atres causes de danys potencials.<ref name="Fink78">[[Donald G. Fink]] and H. Wayne Beaty, ''Standard Handbook for Electrical Engineers, Eleventh Edition'', McGraw-Hill, New York, 1978, ISBN 0-07-020974-X, Chapter 14 ''Overhead Power Transmission''</ref>

Hui en dia, les llínees aérees s'usen, de forma rutinària, per a voltages superiors als 765.000 [[volt]]s (765KV) entre conductors, i fins i tot és possible en alguns casos a tensions majors.

Hui en dia, les llínees aérees s'usen, de forma rutinària, per a voltages superiors als 765.000 [[volt]]s (765KV) entre conductors, i fins i tot és possible en alguns casos a tensions majors.