124 414
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 240:
Llínea 240: − +
Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'
La societat andorrana d'esta epoca es pot dividir en dos categories. D’un costat estan els focs, és dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mijos econòmics eren molt superiors als del restant de la població, pagaven més quantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a sentar-se en el Consell del Comú o en el Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, nomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol.
La societat andorrana d'esta epoca es pot dividir en dos categories. D’un costat estan els focs, és dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mijos econòmics eren molt superiors als del restant de la població, pagaven més quantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a sentar-se en el Consell del Comú o en el Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, nomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol.
La segona categoria comprèn el resto del poble, és dir, el poble menut o casalers. El nivell econòmic d’estes famílies era inferior als focs.
La segona categoria comprèn el resto del poble, és dir, el poble chicotet o casalers. El nivell econòmic d’estes famílies era inferior als focs.
D’atra banda, del punt de vista dels coprínceps, els andorrans eren súbdits integrats dins de la tercera classe social característica de l’Edat Moderna: el [[tercer estat]]. Com a tal, els andorrans havien de pagar la derivada dels imposts als coprínceps corresponents. Per molt que el títul anara passant d’una família a una atra a lo llarc de l’Edat Moderna, els andorrans no faltaren mai al pagament . Ademés, el bisbe d’Urgell exigia censos, delmes, primícies,... que són els corresponents d’un estat catòlic.
D’atra banda, del punt de vista dels coprínceps, els andorrans eren súbdits integrats dins de la tercera classe social característica de l’Edat Moderna: el [[tercer estat]]. Com a tal, els andorrans havien de pagar la derivada dels imposts als coprínceps corresponents. Per molt que el títul anara passant d’una família a una atra a lo llarc de l’Edat Moderna, els andorrans no faltaren mai al pagament . Ademés, el bisbe d’Urgell exigia censos, delmes, primícies,... que són els corresponents d’un estat catòlic.