Canvis

'''Busot''' és un municipi valencià situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca del [[Camp d'Alacant]]. El seu terme municipal llimita en els de [[Xixona]], [[Aigües]], [[El Campello]], [[Muchamel]] i [[Alacant]]. Es troba a 19 km. de la ciutat d'Alacant i a 6 km. de El Campello, pero a pesar de la seua proximitat al mar, Busot està a més de 300 metros d'altitut, als peus del Cabeçó de l'Or, des d'a on es pot contemplar una maravellosa vista de tota l'[[Horta d'Alacant]].

Municipi valencià situat en la provincía d'Alacant, en la comarca del Camp d'Alacant. El seu terme municipal llimita en els de Xixona, Aigües, El Campello, Muchamel i Alacant. Es troba a 19 km. de la ciutat d'Alacant i a 6 km. de El Campello, pero a pesar de la seua proximitat al mar, Busot està a més de 300 metros d'altitut, als peus del Cabeçó de l'Or, des d'a on es pot contemplar una maravellosa vista de tota l'Horta d'Alacant.

 

En l'actualitat conta en 3.000 habitants, havent-se invertit en l'ultima dècada la tendència demogràfica a la baixa que feya que perdera habitants constantment; l'aparició en el seu terme municipal de numeroses urbanisacions (El Llano de los Pastores, La Hoya de los Patos, Bonalba, etc.)han fet que es convertira en destí privilegiat de nous veïns, de procedència europea majoritàriament, que han trobat en Busot un clima més benigne que el dels seus països de procedència i la tranquilitat de viure en una zona rural, rodejats de naturalea, pero pròxima a les grans ciutats.

En l'actualitat conta en 3.000 habitants, havent-se invertit en l'ultima dècada la tendència demogràfica a la baixa que feya que perdera habitants constantment; l'aparició en el seu terme municipal de numeroses urbanisacions (El Llano de los Pastores, La Hoya de los Patos, Bonalba, etc.)han fet que es convertira en destí privilegiat de nous veïns, de procedència europea majoritàriament, que han trobat en Busot un clima més benigne que el dels seus països de procedència i la tranquilitat de viure en una zona rural, rodejats de naturalea, pero pròxima a les grans ciutats.

 

Entre els plats típics que es poden tastar en Busot destaquen l'olleta i el suquet de peix.

Entre els plats típics que es poden tastar en Busot destaquen l'olleta i el suquet de peix.

El primitiu municipi d'orige musulmà passà a mans dels cristians en el segle XIII quan el rei de Castella, Alfons X el Sabi, conquistà tota l'Horta d'Alacant, quedant inclós Busot dins del terme general de la ciutat d'Alacant. El Tractat d'Almizra firmat entre Jaume I i Alfons de Castella establia els llímits entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella en la llínea que va de Biar a Busot. Ya a primers del segle XIV este tratat seria modificat incorporant-se els térmens d'Alacant, Elig i Oriola al Regne de Valéncia. Busot va pertànyer al terme de la ciutat d'Alacant fins al segle XVIII en que va alcançar l'indepèndencia.

 

El primitiu municipi d'orige musulmà passà a mans dels cristians en el segle XIII quan el rei de Castella, Alfons X el Sabi, conquistà tota l'Horta d'Alacant, quedant inclós Busot dins del terme general de la ciutat d'Alacant. El Tractat d'Almizra firmat entre Jaume I i Alfons de Castella establia els llímits entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella en la llínea que va de Biar a Busot. Ya a primers del segle XIV este tratat seria modificat incorporant-se els térmens d'Alacant, Elig i Oriola al Regne de Valéncia. Busot va pertànyer al terme de la ciutat d'Alacant fins al segle XVIII en que va alcançar l'independència.

 

Antic castell àrap.

Antic castell àrap.

Ermita de Sant Josep.

Ermita de Sant Josep.

Serra del Cabeçó de l'Or.

Serra del Cabeçó de l'Or.

 

Es celebren a l'abril i a l'agost. Les d'agost estan dedicades a Sant Llorenç, titular de la parròquia, i les d'abril als patrons de la localitat, Sant Josep i Sant Vicent Ferrer. En les festes d'abril destaquen els Moros i Cristians, en els que participen les comparses dels Maseros, Contrabandistes, Pirates, Marrocs, Nòmades i Blanquillos. El dissabte anterior a Sant Vicent es fa l'entrada de bandes de música i les entrades dels moros i dels cristians. El dumenge es celebra la festivitat de Sant Josep i es fa l'embaixada mora, en la que s'escenifica l'arribada a la població d'un embaixador del rei musulmà de Granada que exigix als veïns de Busot que li entreguen les claus del castell. Els busoters mostren la seua oposició exclamant: "¡Cristianos, por San Vicente y Busot, defendamos la fe de Jesucristo!" Finalment, el dilluns, dia de Sant Vicent Ferrer, de matí es fa el Combregar d'Impedits i la missa en honor del Sant, i de vesprada l'embaixada cristiana, en la que els busoters reten als musulmans, vencent-los finalment: "Mirad que ya la espada de Vicente, nuestro patrón, de Busot en la protección, está ya desenvainada". Per la nit, la provessó en honor de Sant Josep i de Sant Vicent Ferrer posa el punt i final a les festes.

Es celebren a l'abril i a l'agost. Les d'agost estan dedicades a Sant Llorenç, titular de la parròquia, i les d'abril als patrons de la localitat, Sant Josep i Sant Vicent Ferrer. En les festes d'abril destaquen els Moros i Cristians, en els que participen les comparses dels Maseros, Contrabandistes, Pirates, Marrocs, Nòmades i Blanquillos. El dissabte anterior a Sant Vicent es fa l'entrada de bandes de música i les entrades dels moros i dels cristians. El dumenge es celebra la festivitat de Sant Josep i es fa l'embaixada mora, en la que s'escenifica l'arribada a la població d'un embaixador del rei musulmà de Granada que exigix als veïns de Busot que li entreguen les claus del castell. Els busoters mostren la seua oposició exclamant: "¡Cristianos, por San Vicente y Busot, defendamos la fe de Jesucristo!" Finalment, el dilluns, dia de Sant Vicent Ferrer, de matí es fa el Combregar d'Impedits i la missa en honor del Sant, i de vesprada l'embaixada cristiana, en la que els busoters reten als musulmans, vencent-los finalment: "Mirad que ya la espada de Vicente, nuestro patrón, de Busot en la protección, está ya desenvainada". Per la nit, la provessó en honor de Sant Josep i de Sant Vicent Ferrer posa el punt i final a les festes.