Canvis

[[Image:Induction experiment.png|thumb|250px|Experiment de Faraday que mostra l'inducció entre dos espires de cable: La bateria ''(dreta)'' aporta la corrent elèctrica que fluïx a través d'una menuda espira ''(A)'', creant un camp magnètic. Quan les espires són estacionàries, no apareix cap corrent induïda. Pero quan la menuda espira es mou dins o fòra de l'espira gran ''(B)'', el fluix magnètic a través de l'espira major canvia, induint-se una corrent que és detectada pel [[galvanómetro]] ''(G)''.<ref>[http://books.google.com/books?id=JzBAAAAAYAAJ&pg=PA285 Poyser, Arthur William (1892), ''Magnetism and electricity: A manual for students in advanced classes'']. London and New York; Longmans, Green, & Co., p. 285, fig. 248. Retrieved 2009-08-06.</ref>]]

[[Image:Induction experiment.png|thumb|250px|Experiment de Faraday que mostra l'inducció entre dos espires de cable: La bateria ''(dreta)'' aporta la corrent elèctrica que fluïx a través d'una menuda espira ''(A)'', creant un camp magnètic. Quan les espires són estacionàries, no apareix cap corrent induïda. Pero quan la menuda espira es mou dins o fòra de l'espira gran ''(B)'', el fluix magnètic a través de l'espira major canvia, induint-se una corrent que és detectada pel [[galvanómetro]] ''(G)''.<ref>[http://books.google.com/books?id=JzBAAAAAYAAJ&pg=PA285 Poyser, Arthur William (1892), ''Magnetism and electricity: A manual for students in advanced classes'']. London and New York; Longmans, Green, & Co., p. 285, fig. 248. Retrieved 2009-08-06.</ref>]]

La '''llei d'inducció electromagnètica de Faraday''' (o simplement '''llei de *Faraday''') establix que el [[voltage induït]] en  un [[Circuit elèctric|circuit]] tancat és directament proporcional a la rapidea en que canvia en el [[temps]] el [[fluix magnètic]] que travessa una [[Superfície (matemàtica)|superfície]] qualsevol en el circuit com a #bort:<ref>{{Google books|OBGdJcvSvCQC|page=80}}</ref>

La '''llei d'inducció electromagnètica de Faraday''' (o simplement '''llei de Faraday''') establix que el [[voltage induït]] en  un [[Circuit elèctric|circuit]] tancat és directament proporcional a la rapidea en que canvia en el [[temps]] el [[fluix magnètic]] que travessa una [[Superfície (matemàtica)|superfície]] qualsevol en el circuit com a bort:<ref>{{Google books|OBGdJcvSvCQC|page=80}}</ref>

{{equació|<math>\oint_C \vec{E} \cdot \vec{dl} = - \ { d \over dt }  \int_S  \vec{B} \cdot \vec{dA}</math>|*|left}}

{{equació|<math>\oint_C \vec{E} \cdot \vec{dl} = - \ { d \over dt }  \int_S  \vec{B} \cdot \vec{dA}</math>|*|left}}

: <math>d\vec{l}</math> es el element infinitesimal del contorn ''C'',  

: <math>d\vec{l}</math> es el element infinitesimal del contorn ''C'',  

: <math>\vec{B}</math> es la [[densitat de camp magnètic]] y  

: <math>\vec{B}</math> es la [[densitat de camp magnètic]] y  

: <math>S</math> és una superfície arbitrària, que el seu #bort és ''C''. Les direccions del contorn ''C'' i de <math>vec{dA}</math> estan donades per la [[regla de la mà dreta]].

: <math>S</math> és una superfície arbitrària, que el seu bort és ''C''. Les direccions del contorn ''C'' i de <math>vec{dA}</math> estan donades per la [[regla de la mà dreta]].

Esta llei va ser formulada a partir dels experiments que [[Michael Faraday]] va realisar en [[1831]]. Esta llei té importants aplicacions en la [[generació d'electricitat]].

Esta llei va ser formulada a partir dels experiments que [[Michael Faraday]] va realisar en [[1831]]. Esta llei té importants aplicacions en la [[generació d'electricitat]].

 

[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]

[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]

[[Categoria:Lleis epònimes de la física|*Faraday]]

[[Categoria:Lleis epònimes de la física|*Faraday]]