Diferència entre les revisions de "Lley de Gauss"
(Sense diferències)
|
Revisió de 18:55 1 dec 2016
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
En física la llei de Gauss, també coneguda com a teorema de Gauss, establix que el fluix de certs camps a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del sistema d'unitats amprat.
S'aplica al camp electrostàtic i al gravitatori. Les seues fonts són la càrrega elèctrica i la massa, respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.
La llei va ser formulada per Carl Friedrich Gauss en 1835, pero no va ser publicat fins a 1867.[1]. És una de les quatre equacions de Maxwell, que formen la base de electrodinàmica clàssica (les atres tres són la llei de Gauss per al magnetisme, la llei de Faraday de l'inducció i la llei de Ampère en la correcció de Maxwell. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la llei de Coulomb,[2] i viceversa.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ley de Gauss de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.