| El coneiximent del magnetisme es va mantindre llimitat als imans fins que en [[1820]] [[Hans Christian Ørsted]], professor de la [[Universitat de Copenhague]], va descobrir que un fil conductor sobre el que circulava una corrent que eixercia un destorbament magnètic al seu entorn, que aplegava a poder moure una agulla magnètica situada en eixe entorn <ref>[http://www.mailxmail.com/curso/excelencia/historia_fisica/capitulo8.htm Historia de la física]</ref> Molts atres experiments varen seguir en [[André-Marie Ampère]], [[Carl Friedrich Gauss]], [[Michael Faraday]] i uns atres que varen trobar vínculs entre el magnetisme i l'electricitat. [[James Clerk Maxwell]] va sintetisar i va explicar estes observacions en les seues [[equacions de Maxwell]]. Va unificar el magnetisme i l'electricitat en un sol camp, el [[electromagnetisme]]. En 1905, [[Albert Einstein|Einstein]] va usar estes lleis per a comprovar la seua teoria de la [[relativitat especial]],<ref>A. Einstein: "On the Electrodynamics of Moving Bodies", June 30, 1905. http://www.fourmilab.ch/etexts/einstein/specrel/www/.</ref> en el procés va mostrar que l'electricitat i el magnetisme estaven fonamentalment vinculades. | | El coneiximent del magnetisme es va mantindre llimitat als imans fins que en [[1820]] [[Hans Christian Ørsted]], professor de la [[Universitat de Copenhague]], va descobrir que un fil conductor sobre el que circulava una corrent que eixercia un destorbament magnètic al seu entorn, que aplegava a poder moure una agulla magnètica situada en eixe entorn <ref>[http://www.mailxmail.com/curso/excelencia/historia_fisica/capitulo8.htm Historia de la física]</ref> Molts atres experiments varen seguir en [[André-Marie Ampère]], [[Carl Friedrich Gauss]], [[Michael Faraday]] i uns atres que varen trobar vínculs entre el magnetisme i l'electricitat. [[James Clerk Maxwell]] va sintetisar i va explicar estes observacions en les seues [[equacions de Maxwell]]. Va unificar el magnetisme i l'electricitat en un sol camp, el [[electromagnetisme]]. En 1905, [[Albert Einstein|Einstein]] va usar estes lleis per a comprovar la seua teoria de la [[relativitat especial]],<ref>A. Einstein: "On the Electrodynamics of Moving Bodies", June 30, 1905. http://www.fourmilab.ch/etexts/einstein/specrel/www/.</ref> en el procés va mostrar que l'electricitat i el magnetisme estaven fonamentalment vinculades. |
| + | El fenomen del magnetisme és eixercit per un [[camp magnètic]], per eixemple, una corrent elèctrica o un dipol magnètic crea un camp magnètic, este en girar impartix una força magnètica a atres partícules que estan en el camp. |
| + | Per a una aproximació excelent (pero ignorant alguns efectes quàntics, vejau [[electrodinàmica quàntica]]) les equacions de Maxwell (que simplifiquen la [[llei de Biot-Savart]] en el cas de corrent constant) descriuen l'orige i el comportament dels camps que governen eixes forces. Per lo tant el magnetisme s'observa sempre que [[càrrega elèctrica|partícules carregades]] elèctricament estan en [[moviment (física)|moviment]]. Per eixemple, del moviment de [[electró|electrons]] en una [[corrent elèctrica]] o en casos del moviment [[orbital atòmic|orbital]] dels electrons al voltant del núcleu atòmic. Estes també apareixen d'un [[dipol magnètic]] intrínsec que apareix dels efectes quàntics, per eixemple del [[espin|spin]] de la mecànica quàntica. |
| + | a on <math>q\,</math> és la [[càrrega elèctrica]] de la partícula, <math>\vec{v} \,</math> és el [[Vector (física)|vector]] [[velocitat]] de la partícula i <math>\vec{B} \,</math> és el [[camp magnètic]]. Degut a que açò és un producte creu, la força és [[perpendicular]] al moviment de la partícula i al camp magnètic. |