Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  20:09 23 nov 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Difracción de fresnel en forma de cuadro.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de quadro. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
 
[[File:Difracción de fresnel en forma de cuadro.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de quadro. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
 
[[File:Difracción de fresnel hexagonal.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de hexàgon. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
 
[[File:Difracción de fresnel hexagonal.jpg|thumb|Làser difractat usant una lent i un clavill en forma de hexàgon. Foto presa en el laboratori d'òptica de la facultat de ciències de la unam.]]
[[Image:Diffraction geometry.svg|thumb|350px|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte *difractor) i de l'image en un sistema de coordenades.]]
+
[[Image:Diffraction geometry.svg|thumb|350px|Geometria de la difracció, mostrant els plans de l'apertura (o objecte difractor) i de l'image en un sistema de coordenades.]]
   −
La '''difracció de Fresnel''' o també '''difracció del camp propenc''' és un patró de [[difracció]] d'una [[ona electromagnètica]] obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracció (a sovint una font o [[apertura]]). Més precisament, es pot definir com el fenomen de difracció causat quan el [[número de Fresnel]] és gran i per lo tant no pot ser usada la [[difracció de Fraunhofer|aproximació *Fraunhofer]] (difracció de rajos paralels).  
+
La '''difracció de Fresnel''' o també '''difracció del camp propenc''' és un patró de [[difracció]] d'una [[ona electromagnètica]] obtinguda molt prop de l'objecte causant de la difracció (a sovint una font o [[apertura]]). Més precisament, es pot definir com el fenomen de difracció causat quan el [[número de Fresnel]] és gran i per lo tant no pot ser usada la [[difracció de Fraunhofer|aproximació Fraunhofer]] (difracció de rajos paralels).  
   −
== Historia ==
+
== Història ==
El físic francés [[Augustin-Jean Fresnel]] (1788 – 1827) investiga els fenomens de la llum en el camp de la [[òptica]], i deriva este principi de [[difracció]] en l'any [[1816]].
+
El físic francés [[Augustin-Jean Fresnel]] ([[1788]] [[1827]]) investiga els fenomens de la llum en el camp de l'[[òptica]], i deriva este principi de [[difracció]] en l'any [[1816]].
    
== L'integral de Difracció de Fresnel ==
 
== L'integral de Difracció de Fresnel ==
Llínea 20: Llínea 20:  
* <math>\cos \theta = \frac{z}{r}</math> és el cosen del àngul entre ''z'' y ''r''.
 
* <math>\cos \theta = \frac{z}{r}</math> és el cosen del àngul entre ''z'' y ''r''.
   −
La solució analítica d'esta integral és impossible llevat para les #geometria de difracció més simples. Per lo tant esta integral es deurà,per a atres casos, calcular numèricament.
+
La solució analítica d'esta integral és impossible llevat para les geometries de difracció més simples. Per lo tant esta integral es deurà, per a atres casos, calcular numèricament.
    
=== La difracció de Fresnel ===
 
=== La difracció de Fresnel ===
La condició de validea és alguna cosa dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] només en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més menuts que ''z'', en este cas es pot assumir que
+
La condició de validea és algo dèbil i permet que els paràmetros de dimensió de l'obstàcul tinguen valors comparables: l'apertura és menuda comparada en el [[camí òptic]]. D'esta forma és interessant investigar en el comportament del [[camp elèctric]] només en una menuda porció d'àrea propenca a l'orige de la font lluminosa, és dir per a valors de ''x'' i ''i'' molt més menuts que ''z'', en este cas es pot assumir que
    
<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.
 
<math>\theta \approx 0</math>, açò ve a significar que: <math>\cos \theta \approx 1</math>.
124 784

edicions

Menú de navegació