Canvis

'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[Iraq]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].

'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[Iraq]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].

Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari|unitària]], [[democràcia|democràtica]] i [[Estat secular|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de la [[Unió Europea]] en l'any [[2005]], tot i que n'ha estat membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].

Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari|unitària]], [[democràcia|democràtica]] i [[Estat secular|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'[[Unió Europea]] en l'any [[2005]], encara que n'ha segut membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].

== Toponímia ==

== Toponímia ==

[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG|thumb|upright|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]

[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG|thumb|upright|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]

Turquia és una [[República semipresidencialista|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el 7 de novembre de 1982 despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 escans de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això només deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.

Turquia és una [[República semipresidencialista|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el [[7 de novembre]] de [[1982]] despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 escanys de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això només deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.

El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].

El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].

=== Relacions exteriors ===

=== Relacions exteriors ===

Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] (1973) el [[Grup dels 20 (paisos industrialisats)|Grup dels 20]] (1999) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] (2009).

Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (paisos industrialisats)|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] ([[2009]]).

Seguent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en 1949, va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en 1959 i es va convertir en membre associat en 1963. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en 1992, va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el 3 d'octubre de 2005. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en 1974. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

Seguent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.

Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.

Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (paisos industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].

Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (paisos industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].

Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en 1994, 1999 (despuix del terremot d'eixe any), i 2001, lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre 1981 i 2003. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia|volatilitat macroeconòmica]].

Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en [[1994]], [[1999]] (despuix del terremot d'eixe any), i [[2001]], lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre [[1981]] i [[2003]]. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia|volatilitat macroeconòmica]].

=== Turisme ===

=== Turisme ===

Els seus paisages són exòtics i posseïx diversos palaus, mesquites i castells. Es posen a disposició activitats com a travessies per la mar [[Mediterràneu]] i el [[Mar Egeu|Egeu]], trekking i senderisme, en les plages i costes es pot practicar windsurfing, esquí aquàtic, vela o bucege. Una de les seues característiques més famoses són els [[banys turcs]].

Els seus paisages són exòtics i posseïx diversos palaus, mesquites i castells. Es posen a disposició activitats com a travessies per la mar [[Mediterràneu]] i el [[Mar Egeu|Egeu]], trekking i senderisme, en les plages i costes es pot practicar windsurfing, esquí aquàtic, vela o bucege. Una de les seues característiques més famoses són els [[banys turcs]].

Va ser catalogada, per l'Organisació Mundial del Turisme, com el sext país més turístic en el món en l'any 2012 en 35.7 millons de visitants estrangers. Està en quarta posició en Europa despuix de França, Espanya i Itàlia.

Va ser catalogada, per l'Organisació Mundial del Turisme, com el sext país més turístic en el món en l'any [[2012]] en 35.7 millons de visitants estrangers. Està en quarta posició en Europa despuix de [[França]], [[Espanya]] i [[Itàlia]].

En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.

En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.