Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Nomenat almirant en [[1283]], defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la [[Casa d'Anjou]] despuix de les [[Vespres sicilianes]], derrotant a una flota francesa al mando de [[Carlos d'Anjou]] en els voltants de [[Malta]]. En [[1284]] va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de [[Nàpols]] i realisà una espectacular campanya en [[Calàbria]]. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de [[Felip III]], en la [[batalla de Formigues]], els dies 3 i 4 de setembre de [[1285]]. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos en terres catalanes i va arruïnar completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la [[batalla del Coll de Panissars]] (en castellà, Collado de las Panizas) ([[1285]]). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes.

Nomenat almirant en [[1283]], defengué Sicília i els drets dels reis de la Corona d'Aragó contra els de la [[Casa d'Anjou]] despuix de les [[Vespres sicilianes]], derrotant a una flota francesa al mando de [[Carlos d'Anjou]] en els voltants de [[Malta]]. En [[1284]] va derrotar al príncip de Tarento (hereu del tro napolità) en la baïa de [[Nàpols]] i realisà una espectacular campanya en [[Calàbria]]. Posteriorment s'en va anar a terres catalanes, a petició de Pere III el Gran, per a fer front als francesos. La victòria més destacable que obtingué fon sobre la flota francesa de [[Felip III]], en la [[batalla de Formigues]], els dies 3 i 4 de setembre de [[1285]]. D'eixa forma trencà les llínees de comunicacions dels invasors francesos i arruïnà completament el poder naval francés de l'época. També prenqué part en la [[batalla del Coll de Panissars]] (en castellà, Collado de las Panizas) ([[1285]]). Totalment derrotades, les tropes franceses varen abandonar eixe any les terres catalanes.

Els triumfs de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya anaren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.

Els triumfs de l'almirant de Lauria varen estar basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l'abordage i l'us de l'espasa, sino en l'ocupació d'espolons i de ballestes, ya foren de mà o, en el cas de les més grans, montades en parapets situats en els barcos.

En accedir [[Jaume II]] al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico acceptà la corona que li havien oferit els sicilians i lluità per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es va posar al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la [[Pau de Caltabellota]] ([[1302]]) entre abdós germans, Roger es retirà al seu comtat en [[Cocentaina]], a on muigué.

En accedir [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico acceptà la corona que li havien oferit els sicilians i lluità per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es posà al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la [[Pau de Caltabellota]] ([[1302]]) entre abdós germans, Roger es retirà al seu comtat en [[Cocentaina]], a on muigué.

Fon soterrat en [[Santes Creus]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó. També se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La [[ciutat de Valéncia]] té un carrer al seu nom, Roger de Llòria.

Fon soterrat en [[Monasteri de Santes Creus|Santes Creus]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó.  

 

Se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de [[Tarragona]], obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La [[ciutat de Valéncia]] té un carrer al seu nom, Roger de Llòria.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==