1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
'''Pelayo I''' ( v [[690]] - [[737]] ), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el '''[[Regne d'Astúries]]''' del qual en fon el primer rei ('''[[722]]-[[737]]''').
==El problema dels fonts==
A l'escassejar els fonts i ser estes tardanes (els cristianes son del [[sigle X]]), s'ha teixit una llegenda sobre esta figura. Pero tant si era un representant de l'aristocràcia local asturiana i no un fugitiu [[got (germànics)|got]], de suposta estirp règia procedent de la facció vençuda dels seguidors de l'últim [[reis gots]] [[Roderic]], com si és tractava, lo que és mes provable, d'un individu d'orige got que gojava de respecte i influència entre els asturians, sembla fora de tot dubte l'existència del personage històric que confirmen els ''Cròniques'' d'[[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] com els també cròniques musulmans, que pretenen menysprear la figura política i militar del caudill asturià.
==La llegenda==
Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, car diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o fins i tot cordovés, tots elles en notable intenció de justificació política.
A causa de les intrigues entre la noblea visigoda, el rei [[Vítisa]] va conspirar per a assessinar a son pare. Pelayo va fugir al [[Principat d'Astúries|Astúries]], a on tenia amics o família i posteriorment, sentint-se insegur a la [[Península Ibèrica|Península]], va marchar com a pelegrí a [[Jerusalem]], encara que este últim extrem algunes fonts ho desmentiren. Allí va permanéixer fins a la mort de Vítiza ([[710]]) i l'ascens de [[Roderic]], de qui era partidari. En este va formar part de la guàrdia del rei i com a tal va combatre a la [[batalla de Guadalete]] a l'abril i maig de l'any [[711]].
Després de la batalla és va refugiar a [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat el [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot.
Els primeres incursions àraps al nort van ser els de [[Musa ibn Nusair]] el [[716]] que va prendre els ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Els famílies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i provablement també la família de Pelayo.
El [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detingut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar als montanyes.
Munuza va enviar al general [[al Qama]] a sometre als rebels. Este va entrar pel [[port de Tarna]], va remontar el riu [[Nalón]] i va arribar a ''Lucus Asturum''. Des d'allí va anar a la vall de Ceps, on estaven els cristians i el [[722]], va tindre lloc la [[Batalla de Covadonga]], on fon derrotat per Pelayo.
==Conseqüències==
En la derrota, Munuza va abandonar Gijón i va intentar eixir d'Astúries, sent derrotat en [[Olalíes]]. En esta fugida Pelayo va poder entrar a Gijón sense esforç
Pelayo I, va establir el seu govern a [[Ceps d'Onís]].
La revolta de Pelai de l'any 722 mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero després de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita amb tots els forces del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa van emigrar al nort pera unir-se a la revolució de Pelayo.
==Núpcies i descendents==
És va casar en '''[[Gaudiosa]]'''. d'este matrimoni va naixer:
* '''[[Fàfila]]''' ( ? - [[739]]), '''[[rei d'Astúries]]'''
* [[Ermessenda d'Astúries]], casada en '''[[Alfons I d'Astúries]]''', fill de [[Pere de Cantàbria]]
==Mort de Pelai==
Va morir en Ceps d'Onís, on tenia la seua cort, l'any [[737]]. Va ser sepultat a l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment els seues restes van ser traslladats per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga.
{{Traduït de|ca|Pelai I}}
[[Categoria:Reis d'Astúries]]
Pàgina nova, en el contingut: « '''Pelayo I''' ( v 690 - 737 ), és el caudill asturià que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el '''[[Regne d'Astúr...».
'''Pelayo I''' ( v [[690]] - [[737]] ), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el '''[[Regne d'Astúries]]''' del qual en fon el primer rei ('''[[722]]-[[737]]''').
==El problema dels fonts==
A l'escassejar els fonts i ser estes tardanes (els cristianes son del [[sigle X]]), s'ha teixit una llegenda sobre esta figura. Pero tant si era un representant de l'aristocràcia local asturiana i no un fugitiu [[got (germànics)|got]], de suposta estirp règia procedent de la facció vençuda dels seguidors de l'últim [[reis gots]] [[Roderic]], com si és tractava, lo que és mes provable, d'un individu d'orige got que gojava de respecte i influència entre els asturians, sembla fora de tot dubte l'existència del personage històric que confirmen els ''Cròniques'' d'[[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] com els també cròniques musulmans, que pretenen menysprear la figura política i militar del caudill asturià.
==La llegenda==
Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, car diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o fins i tot cordovés, tots elles en notable intenció de justificació política.
A causa de les intrigues entre la noblea visigoda, el rei [[Vítisa]] va conspirar per a assessinar a son pare. Pelayo va fugir al [[Principat d'Astúries|Astúries]], a on tenia amics o família i posteriorment, sentint-se insegur a la [[Península Ibèrica|Península]], va marchar com a pelegrí a [[Jerusalem]], encara que este últim extrem algunes fonts ho desmentiren. Allí va permanéixer fins a la mort de Vítiza ([[710]]) i l'ascens de [[Roderic]], de qui era partidari. En este va formar part de la guàrdia del rei i com a tal va combatre a la [[batalla de Guadalete]] a l'abril i maig de l'any [[711]].
Després de la batalla és va refugiar a [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat el [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot.
Els primeres incursions àraps al nort van ser els de [[Musa ibn Nusair]] el [[716]] que va prendre els ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Els famílies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i provablement també la família de Pelayo.
El [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detingut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar als montanyes.
Munuza va enviar al general [[al Qama]] a sometre als rebels. Este va entrar pel [[port de Tarna]], va remontar el riu [[Nalón]] i va arribar a ''Lucus Asturum''. Des d'allí va anar a la vall de Ceps, on estaven els cristians i el [[722]], va tindre lloc la [[Batalla de Covadonga]], on fon derrotat per Pelayo.
==Conseqüències==
En la derrota, Munuza va abandonar Gijón i va intentar eixir d'Astúries, sent derrotat en [[Olalíes]]. En esta fugida Pelayo va poder entrar a Gijón sense esforç
Pelayo I, va establir el seu govern a [[Ceps d'Onís]].
La revolta de Pelai de l'any 722 mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero després de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita amb tots els forces del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa van emigrar al nort pera unir-se a la revolució de Pelayo.
==Núpcies i descendents==
És va casar en '''[[Gaudiosa]]'''. d'este matrimoni va naixer:
* '''[[Fàfila]]''' ( ? - [[739]]), '''[[rei d'Astúries]]'''
* [[Ermessenda d'Astúries]], casada en '''[[Alfons I d'Astúries]]''', fill de [[Pere de Cantàbria]]
==Mort de Pelai==
Va morir en Ceps d'Onís, on tenia la seua cort, l'any [[737]]. Va ser sepultat a l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment els seues restes van ser traslladats per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga.
{{Traduït de|ca|Pelai I}}
[[Categoria:Reis d'Astúries]]