Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 22:
Llínea 22: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
L'objectiu d'estabilitat presupostària és presentat pel Govern i s'establix cada tres anys d'acort a previsions de creiximent econòmic. Cada any deu elaborar-se un pla presupostari plurianual per tres anys en el que es tinga en conte l'objectiu d'estabilitat.
L'objectiu d'estabilitat presupostària és presentat pel Govern i s'establix cada tres anys d'acort a previsions de creiximent econòmic. Cada any deu elaborar-se un pla presupostari plurianual per tres anys en el que es tinga en conte l'objectiu d'estabilitat.
== Presuposts de les comunitats autònomes ==
La [[constitució espanyola]] no diu res sobre cóm deuen ser els presuposts de les comunitats autònomes. L'aprovació dels presuposts autonòmics no està somesa a cap tipo de tutela per part de la [[Administració General de l'Estat]].
== Presuposts dels corporacions locals ==
L'artícul 142 de la constitució establix que els [[municipis]] tenen autonomia financera. No obstant, les corporacions locals no poden aprovar presuposts. Solament conten en les denominades ordenances fiscals, que no tenen ranc de llei. Els tributs locals es regulen en la Llei Reguladora de les Facendes Locals, que establix unes bases mínimes i que dona prou llibertat als municipis per a que desenrollen eixes bases.
L'estructura bàsica dels presuposts locals, a diferència de la dels autonòmics, sí està establida pel Govern. Les entitats locals no poden presentar dèficit presupostari segons l'artícul 135 de la constitució.
== Gestió i sanció ==
El proyecte es prepara anualment pel [[Ministeri de Facenda i Administracions Públiques]] ([[Secretaria d'Estat de Presuposts i Despeses]]), a través, entre unes atres, de les següents direccions generals:
* ''[[Direcció general de Presuposts]]''
* ''[[Direcció general de Costs de Personal i Pensions Públiques]]''
El proyecte s'aprova en el [[Consell de Ministres]]. El [[govern d'Espanya|Governe]] els presenta davant el [[Congrés dels Diputats]] a lo manco tres mesos abans de l'alé de de l'any. El [[Congrés dels Diputats]] vota en primer lloc la seua admissió genèrica o les [[esmena (llei)|esmenes]] a la totalitat, que de prosperar suponen la seua devolució al govern. Superat eixe tràmit, la capacitat d'alteració per esmenes parcials està subjecta a la no alteració de l'equilibri presupostari. Posteriorment passen al [[Senat d'Espanya|Senat]], que fa una segona llectura, pero la capacitat de la qual d'alterar-los és molt llimitada, en una última remissió al Congrés. Posteriorment són sancionats per [[Rei d'Espanya|La seua Majestat el Rei]] i publicats en el Bolletí Oficial de l'Estat en ranc de llei ordinària.
En el cas de que no s'aproven es preveu la [[pròrroga del presupost]] de l'eixercici anterior. Dins dels presuposts generals s'inclouen els de la [[Seguritat Social]], els de el [[patrimoni cultural]] i uns atres [[organismes autònoms]]. Els presuposts de les [[Comunitats Autònomes]] i dels [[municipi]]s s'organisen de modo independent, pero tenen que subjectar-se a un marc regulador comú, per eixemple en la fixació del [[dèficit públic]]. La llegislació de la [[Unió Europea]], els [[presupost de l'Unió Europea|presuposts d'esta]] i l'intercanvi de diversos pagos i cobros en les distintes administracions públiques espanyoles, també suponen diferents llimitacions de la capacitat i autonomia presupostària nacional d'Espanya.<ref>[http://www.sepg.pap.minhap.gob.es/sitios/sepg/es-ES/Presupuestos/Paginas/MenuSitio.aspx] Presupuestos Generales del Estado en la página oficial de la Secretaría de Estado de Presupuestos y Gastos del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas de España.</ref><ref>[http://www.pap.minhap.gob.es/sitios/pap/es-ES/Paginas/Inicio.aspx] Portal de Internet de la Administración presupuestaria de España</ref>
== Història dels presuposts ==
Concorde a la Secretària d'Estat de Presuposts i Despeses els Presuposts Generals de l'Estat en els últims anys han segut
{| class="sortable wikitable"
|- bgcolor="#ececec" valign=top
! !! Presuposts Generals
d'''el Estat Consolidats '''
|| '''PIB''' || '''Presupuosts '''
'''del Estat Consolidats'''
'''/PIB (%)'''
|-
| 2004 (millons EUR) || 264.986 || 841.294 || 31.5%
|-
| 2005 (millons EUR) || 279.111 || 909.298 || 30.8%
|-
| 2006 (millons EUR) || 301.488 || 985.547 || 30.6%
|-
| 2007 (millons EUR) || 324.964 || 1.053.161 || 30.9%
|-
| 2008 (millons EUR) || 349.415 || 1.087.788 || 32.1%
|-
| 2009 (millons EUR) || 384.520 || 1.046.894 || 36.7%
|-
| 2010 (millons EUR) || 386.400 || 1.045.620 || 37.0%
|-
| 2011(millons EUR) || 362.788 || 1.046.327 || 34.7%
|-
| 2012 (millons EUR) || 362.066 || 1.029.002 || 35.2%
|-
| 2013 (millons EUR)[1] || 408.034 || 1.049.181 || 38,9%
|-
| 2014 (millons EUR)[2] || 423.231 || 1.058.469 || 39,9%
|}
[1] Dins de les transferències de capital de l'Estat s'arrepleguen 705 millons per a manteniment de la ret ferroviària, que fins a 2012 es computaven en el capítul d'inversions reals, #lo que deu tindre's en conte a efectes de possibles comparacions.
[2] Dins de les transferències corrents de l'Estat s'arrepleguen els crèdits per a pensions de classes passives que fins a 2013 es computaven en el capítul de despeses de personal, #lo que deu tindre's en conte a efectes de possibles comparacions.