Joan Llorenç Palmireno

Joan Llorenç Palmireno (Alcanyís 1524 - Valéncia, 1579), naixcut Juan Lorenzo Roca Alcanyís, (Terol), va ser un dramaturc, pedagoc i humaniste.

Biografia

Format en el Studia Humanitatis d'Alcanyís, posteriorment va ampliar els seus estudis en Saragossa i en el Estudi General de Valéncia, on va obtindre la càtedra de Poesia en 1550.

En la ciutat de Valéncia va començar a publicar llibres destinats prioritàriament a la docència. En 1556 es va traslladar a Alcanyís on va permanéixer fins a 1561 alternant la seua llabor pedagògica entre esta localitat i Saragossa. Eixe últim any tornarà a Valéncia per a eixercitar el càrrec de professor de Grec i Retòrica, per a marchar de nou a Alcanyís, on va impartir classes entre 1570 i 1572 i retornar a Valéncia on va morir.

Obra

Heleniste i llatiniste, va escriure vàries comèdies humanístiques en propòsit didàctic, que el seu objectiu primordial era servir de texts que serien representats pels alumnes, per a eixercitar-se aixina en el domini del llatí.

Sabem que va escriure un Dialogus (1562) i conservem completa una faula, titulada Fabella Aenaria (Valéncia, 1574). També va compondre cinc comèdies: Sigonia (1563), Thalassina (1564), Octavia (1564), Lobenia (1566) i Trebiana (1567), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els Studia Humanitatis a lo llarc de tota la Renaixença. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com Juan de Timoneda, Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, grec, castellà, valencià, italià i fins i tot portugués.

Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis (Saragossa, 1560) i en Phrases Ciceronis..., que va vore la llum adjunta a la seua Fábula Aenaria. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de Róterdam i Luis Vives i va comentar els emblemes d'Alciato. En esta llínea va publicar una colecció de sentències titulada Adagiae Hispanicae in Romanum sermonem conversa (1584), que posteriorment seria aumentada pel seu fill, Agesilao Palmireno, en els seus Adagia Hispanica (1591). També cal destacar entre la seua producció Vocabulario de medidas y monedas (1563) i un Vocabulario del humanista (1569). Va escriure aixina mateix una Rhetórica, publicada en dos parts en 1546 i 1565, en la que se nos han transmés varis eixemples de passages del seu teatre.

Pero potser l'obra que alberga major interés lliterari en l'actualitat siga El estudioso en la aldea, un relat autobiogràfic que conté interessants disquisicions sobre la preceptiva lliterària i va influir en el Fray Gerundio de Campazas del Pare Isla.

Enllaços externs

• Juan Lorenzo Palmireno en Wikipedia
• Palmireno, Juan Lorenzo - Biografías