Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  20:06 27 set 2016
Llínea 86: Llínea 86:  
== El periodo socialiste ==
 
== El periodo socialiste ==
 
{{AP|República Popular de Bulgària}}
 
{{AP|República Popular de Bulgària}}
A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemània]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] la [[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemània i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<*ref *name=*nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.
+
A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemània]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] la [[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemània i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.
    
A partir de 1947 els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En 1949 es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de l'URSS apartar als seus rivals, a els que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].
 
A partir de 1947 els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En 1949 es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de l'URSS apartar als seus rivals, a els que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].
6408

edicions

Menú de navegació