2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + Llínea 15:
Llínea 15: − + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Cocido.png|thumb|250px|right|'''Olla''' cuinada en [[cigronera]]s, [[Gallus gallus|pollet]], [[api]], [[carlota]]s, [[Brassica napus|nap]], [[porro]] i [[choriç]].]]
[[Archiu:Cocido.png|thumb|250px|right|'''Olla''' cuinada en [[cigron]]s, [[Gallus gallus|pollet]], [[api]], [[carlota]]s, [[Brassica napus|nap]], [[porro]] i [[choriç]].]]
[[Archiu:Cocido.jpg|thumb|250px|right|Varietat de olla madrilenya en [[cigronera]]s, creïlla, verdura, vedella, pollet i [[choriç]].]]
[[Archiu:Cocido.jpg|thumb|250px|right|Varietat de olla madrilenya en [[cigron]]s, creïlla, verdura, vedella, pollet i [[choriç]].]]
Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[Brassica napus|nap]], la [[Pastinaca sativa|chirivia]]), creïlles o carlotes, llegums ([[Cicer arietinum|cigronera]]s, [[fesol]]s) i atres aditaments, a els que a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir ([[ou (aliment)|ous]], etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.)
Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[Brassica napus|nap]], la [[Pastinaca sativa|chirivia]]), creïlles o carlotes, llegums ([[cigron]]s, [[fesol]]s) i atres aditaments, a els que a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir ([[ou (aliment)|ous]], etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.)
== Història ==
== Història ==
En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen olla de fins a 14 bolcades, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orejones i panses)...
En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen olla de fins a 14 bolcades, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orejones i panses)...
És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[#olla gallec|gallec]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.
És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.
Atres famosos plats com la [[escudella]] catalana o la [[puchero podrit]] són de característiques similars.
Atres famosos plats com la [[escudella]] catalana o la [[puchero podrit]] són de característiques similars.
Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com ''*Pot pourri'').
Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com ''Pot pourri'').
Durant el [[sigle XIX]], en les cases pudents dels replanells, es feya cuit tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien el caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina pot trobar-se la recepta en el nom de ''caldo de #olla'') i alguna volta un caprig, com unes cigroneres. En moltes cases es feya en excés, per a donar als pobres també.
Durant el [[sigle XIX]], en les cases pudents dels replanells, es feya cuit tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien el caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina pot trobar-se la recepta en el nom de ''caldo de #olla'') i alguna volta un caprig, com unes cigroneres. En moltes cases es feya en excés, per a donar als pobres també.
Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig.
Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig.
== Variants ==
=== Olla de Lalín ===
{{AP|Olla de Lalín}}
L'[['''olla de Lalín''']] és un plat típic de la localitat de [[Lalín]]. S'elabora tenint com a base els productes procedents del porc. Al voltant d'este plat, molt conegut en la cuina gallega, se celebra la ''Fira de l'olla'' i el ''més de l'olla''.
=== Olla lebaniega ===
{{AP|Olla lebaniego}}
L'[['''olla lebaniega''']] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de la vall de [[Liébana]] en [[Cantàbria]]. És un guis d'interior els components essencials del qual són els cigrons de [[Potes]], les [[creïlles]] i el [[cop]] a els que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc|matacíu]] del [[porc|chon]]'' ([[choriç]], [[botifarra]], [[Tocino de porc|cansalada]], [[os de cuixot]]), ademés de carn de [[vedella]] ([[cecina]], os de [[genoll]] i [[zancarró]]) i [[replé (gastronomia)|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. Sempre es menja com a plat únic, degustant-se primer la sopa, despuix les cigroneres i de tercer les carns, també la farcidura, o be tot junt.
=== Olla madrilenya ===
{{AP|Olla madrilenya}}
L'[[olla madrilenya]] es diu que és de [[tres bolcades]]. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera bolcada està format per les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya.
=== Olla maragata ===
{{AP|Olla maragata}}
L'[[Olla maragato]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].
== Referències ==
== Referències ==