6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 25:
Llínea 25: + + + + + + + +
sense resum d'edició
|nom = Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
|nom = Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort
|image_Senyera = [[Image:Flag of the United Kingdom.png|126px]]
|image_Senyera = [[Image:Flag of the United Kingdom.png|126px]]
|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg.png]]
|image_escut = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom.svg]]
|image_situacio = [[Image:EU-United Kingdom.png|300px]]
|image_situacio = [[Image:EU-United Kingdom.png|300px]]
|capital = Londres
|capital = Londres
}}
}}
El '''Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort''', de manera abreviada '''Regne Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland'', de manera abreviada ''United Kingdom'' o ''UK''), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'[[Europa]] Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de [[Gran Bretanya]], el nordest de l'illa d'[[Irlanda]] i chicotetes illes adjacents. [[Irlanda del Nort]] és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la [[República d'Irlanda]]. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]], a l'est pel [[Mar del Nort]], al sur pel [[Canal de la Mancha]] i a l'oest pel [[mar d'Irlanda]].
El '''Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nort''', de manera abreviada '''Regne Unit''' (en [[anglés]]: ''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland'', de manera abreviada ''United Kingdom'' o ''UK''), és un estat sobirà ubicat al nort-oest de l'[[Europa]] Continental. El seu territori està format geogràficament per l'illa de [[Gran Bretanya]], el nordest de l'illa d'[[Irlanda]] i chicotetes illes adjacents. [[Irlanda del Nort]] és l'única part del país en una frontera terrestre, que la separa de la [[República d'Irlanda]]. A banda d'esta frontera, està rodejat al nort i a l'oest per l'[[oceà Atlàntic]], a l'est pel [[Mar del Nort]], al sur pel [[Canal de la Mancha]] i a l'oest pel [[mar d'Irlanda]].
== Història ==
===Abans de 1707===
Els primers assentaments per [[Home de Cromanyó|sers humans anatòmicament moderns]] en l'actual territori del Regne Unit es va produir en onades fa aproximadament 30 000 anys. Es creu que, cap a fins del [[Gran Bretanya prehistòrica|periodo prehistòric de la regió]], la població pertanyia a la cultura dels [[Celta#Alguns pobles celtes|celta insulars]], que comprén als [[britans]] i a la [[Irlanda celta|Irlanda gaèlica]]. La [[Conquista romana de Britània|conquista romana]], iniciada en l'any [[43]] va sometre al sur de l'illa a ser una [[Britània (província romana)|província de l'imperi]] per quatre sigles. A açò, li va seguir una série d'invasions encapçalades per distints [[pobles germànics]] —[[angles]], [[saxons]] i [[juts]]—, que va reduir l'àrea britònica [[Gales#Edat Mija|cap a lo que anava erigir-se com l'actual territori de Gales]] i l'històric [[Regne de Strathclyde]]. La major part de la [[Anglaterra anglosaxona|regió colonisada pels anglosaxons]] es va unificar en el [[Regne d'Anglaterra]] en el sigle XX. Al mateix temps, els [[Regne de Dalriada|gaelic-parlants en el noroest de Bretanya]] —en conexions cap al nordest d'Irlanda i tradicionalment se supon que han migrat des d'allí en el sigle V— es varen unir en els [[picts]] per a crear el denominat [[Regne d'Escòcia]] en el sigle IX.
En 1066, els [[normant]]s varen invadir Anglaterra des de França i despuix de [[Conquista normanda d'Anglaterra|la seua conquista]], varen prendre el poder de grans parts de Gales, Irlanda i varen ser invitats a establir-se en [[Revolució davidiana|Escòcia]], introduint al [[feudalisme]] de cada país el model norteny-francés i la cultura normanda. La [[Anglonormants|elit normanda]] va influenciar en gran mesura, pero va ser assimilada en cadascuna de les cultures locals. Subsegüentment, els [[Casa de Plantagenet|reis medievals anglesos]] varen conquistar Gales i varen realisar un [[Guerres d'independència d'Escòcia|intente fallanc per a anexar a Escòcia]] al seu territori. Despuix de la Declaració d'Arbroath, Escòcia va mantindre la seua status sobirà, a pesar de les constants tensions en Anglaterra. Els monarques anglesos, per l'herència que posseïen sobre [[Imperi angevi|vasts territoris en França]] i per les reclamacions a la corona francesa, varen mantindre varis conflictes en França, sent el més notable d'ells la [[Guerra dels Cent Anys]]. En ella, Escòcia es [[Auld Alliance|va aliar en França]] i va finalisar en 1453, en la retirada anglesa de terres franceses.
L'Edat Moderna va estar marcada per conflictes religiosos entorn a la [[reforma protestant]], on es va produir a partir d'allí l'introducció de les iglésies protestants estatals en cada país. Gales va ser incorporat totalment al Regne d'Anglaterra, i Irlanda va ser constituït com a regne en unió personal en la corona anglesa. Dins de l'actual territori norirlandés, les terres de la noblea catòlica gaèlica independent varen ser confiscades i donades als colons protestants d'Anglaterra i Escòcia.
{{UE}}
{{UE}}