Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3163 bytes afegits ,  14:04 19 set 2016
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
|capital = [[Atenes]]
 
|capital = [[Atenes]]
 
|ciutat més poblada =
 
|ciutat més poblada =
|forma de govern =  
+
|orma de Govern =  
 
|president = Prokopis Pavlopoulos
 
|president = Prokopis Pavlopoulos
 
|llengües = [[Grec]]
 
|llengües = [[Grec]]
Llínea 19: Llínea 19:  
|Prefix Telefònic = +30
 
|Prefix Telefònic = +30
 
|Us Horari =  
 
|Us Horari =  
|Domini de Internet =
+
|Domini =
|Membre de =
+
|Membre de: =
 
}}
 
}}
 
'''Grècia''', oficialment la '''Repúblic Helènica''' (en [[Idioma grec|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país al surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].
 
'''Grècia''', oficialment la '''Repúblic Helènica''' (en [[Idioma grec|grec]]: ''Ελληνική Δημοκρατία''), és un país al surest d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea]].
Llínea 29: Llínea 29:  
{{AP|Historia de Grècia}}
 
{{AP|Historia de Grècia}}
 
=== Primers assentaments i Antiga Grècia ===
 
=== Primers assentaments i Antiga Grècia ===
L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans es troba en la [[caverna de Petralona]], en la [[península Calcídica]], on es va trobar un cràneu conegut com [[home de Petralona]], la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de la [[Edat de Pedra]] —[[paleolític]], [[mesolític]] i [[neolític]]—; alguns llocs, com la [[cova Franchthi]] varen estar ocupats durant estos tres periodos. Ya que el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des del [[Proxim Oriente]] cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del sèptim mileni a C.
+
L'evidència de presència humana més antiga trobada en els Balcans es troba en la [[caverna de Petralona]], en la [[península Calcídica]], on es va trobar un cràneu conegut com [[home de Petralona]], la datació del qual és discutida. Dins del territori grec existixen vestigis d'assentaments de les tres etapes de la [[Edat de Pedra]] —[[paleolític]], [[mesolític]] i [[neolític]]—; alguns llocs, com la [[cova Franchthi]] varen estar ocupats durant estos tres periodos. Ya que el país s'ubica en la ruta per la qual l'agricultura es va expandir des del [[Propenc Oriente]] cap a Europa, els assentaments neolítics en Grècia són els més antics en el continent, puix daten del sèptim mileni a C.
 +
 
 +
== Govern i política ==
 +
{{AP|Política de Grècia}}
 +
Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu|eixecutiva]], [[poder llegislatiu|llegislativa]] i [[poder judicial|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.
 +
 
 +
D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són només cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia|Governe]].
 +
 
 +
El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del  [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).
 +
 
 +
El poder judicial és independent de l'eixecutiu i llegislatiu, i està encapçalat per tres Corts Supremes: la [[Cort de cassació]], el [[Consell d'Estat (Grècia)|Consell d'Estat]] i la [[Juí de contes|Talle de Contes]], els tribunals més alts en el país. El sistema judicial també està integrat per les corts civils, que jugen els casos civils i penals, i les corts administratives, les quals resolen les disputes entre els ciutadans i les autoritats administratives
 +
 
 +
La Policia Helènica és la força policíaca nacional de Grècia. És una agència molt gran les responsabilitats de la qual comprenen des del control del tràfic vehícular fins a les accions contra el [[terrorisme]]. Es va establir en 1984 per la Llei 1481/1-10-1984, com a resultat de la fusió de les forces de la [[Gendarmeria]] i la Policia Citadina.
 +
 
    
{{UE}}
 
{{UE}}
6408

edicions

Menú de navegació