Diferència entre les revisions de "Bulgària"
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
Bulgària funciona com una [[democràcia]] [[democràcia parlamentària|parlamentària]] dins d'una [[Constitució|república constitucional]] [[estat unitari|unitària]]. Ademés de ser membre de la [[Unió Europea]], la [[OTAN]], les [[Nacions Unides]] i la [[Organisació Mundial del Comerç]], conta en un alt [[índex de desenroll humà]] de 0,782, el [[Anex:Paisos per índex de desenroll humà|59° més alt]] en 2015. | Bulgària funciona com una [[democràcia]] [[democràcia parlamentària|parlamentària]] dins d'una [[Constitució|república constitucional]] [[estat unitari|unitària]]. Ademés de ser membre de la [[Unió Europea]], la [[OTAN]], les [[Nacions Unides]] i la [[Organisació Mundial del Comerç]], conta en un alt [[índex de desenroll humà]] de 0,782, el [[Anex:Paisos per índex de desenroll humà|59° més alt]] en 2015. | ||
| + | |||
| + | == Historia == | ||
| + | {{AP|Historia de Bulgària}} | ||
| + | === Prehistòria i Edat Antiga === | ||
| + | {{AP|Neolític en Europa|Tracia|Regne odrisi|Eslau}} | ||
| + | Les cultures prehistòriques assentades en les terres búlgares inclouen la [[cultura neolítica]] de [[*Hamangia]] i la [[cultura de Vinca]] (5-3 mileni a. C.), la [[cultura de *Varna]] en el [[eneolític]] (5° mileni a. C.) i la [[cultura d'Ezero]] de la [[Edat del Bronze]]. La [[cultura de Karanovo|cronologia Karanovo]] servix com un indicador de la prehistòria en la regió dels Balcans. | ||
| + | |||
| + | Els [[tracis]], un dels tres principals grups ancestrals dels búlgars moderns, varen viure separats en vàries tribus fins al 500 a. C., quan el rei [[Teres I]] va unificar a la majoria d'ells en el [[Regne odrisi]]. Eventualment, varen ser conquistats per [[Alejandro Magne]] i més tart pels [[Antiga Roma|romans]]. Despuix d'emigrar de la seua pàtria original, alguns grups de [[eslaus meridionals]] es varen assentar en el territori de l'actual Bulgària durant el sigle VI i es varen mesclar en els tracis "[[romanisació (aculturación)|romanisats]]". Finalment, l'èlit dels búlgars va incorporar a tots ells en el [[Primer Imperi Búlgar]]. | ||
| + | |||
| + | == Organisació territorial == | ||
| + | {{AP|Organisació territorial de Bulgària}} | ||
| + | |||
| + | Des de 1999, Bulgària està dividida en 28 [[província]]s que corresponen aproximadament als 28 ''[[okrug]]s'' que existien abans de 1987. Entre 1987 i 1999 estava dividida en nou [[oblast]]s. Totes les províncies porten el nom de la seua capital. La capital [[Sofia]], és capital del país, [[província de Sofia-Ciutat]] com de la [[província de Sofia]]. A la seua volta, les províncies estan dividides en 264 municipalitats. | ||
| + | |||
| + | == Geografia i clima == | ||
| + | {{AP|Geografia de Bulgària}} | ||
| + | |||
| + | Geogràfica i meteorològicament, Bulgària conta en una notable diversitat, en un paisage que va des dels [[clima alpí|picos nevats]] en les montanyes dels [[monts Balcans|Balcans]], [[Rila]] i [[Pirin]], fins a la costa del [[mar Negra]] càlida i solejada; des de la típicament [[clima continental|continental]] planura del [[Danubi]] (antiga [[Mesia]]) en el nort, a la forta influència climàtica del [[Mediterràneu]] en les valls de [[Regió de Macedònia|Macedònia]] i en les terres baixes en les parts més al sur de [[Tracia]]. | ||
| + | |||
{{Països Europa}} | {{Països Europa}} | ||
Revisió de 09:22 19 set 2016
| República de Bulgària | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La República de Bulgària (Dita "Bălgarija" България en búlgar) és un país del Sur-est d'Europa, membre de l'Unió Europea des del 1 de giner de 2007. Llimita al nort en Romania, al sur en Grècia i Turquia i al oest en Sèrbia i la República de Macedònia. La seua capital i ciutat més important és Sofia.
Bulgària funciona com una democràcia parlamentària dins d'una república constitucional unitària. Ademés de ser membre de la Unió Europea, la OTAN, les Nacions Unides i la Organisació Mundial del Comerç, conta en un alt índex de desenroll humà de 0,782, el 59° més alt en 2015.
Historia
- Artícul principal → Historia de Bulgària.
Prehistòria i Edat Antiga
- Artícul principal → Neolític en Europa.
Les cultures prehistòriques assentades en les terres búlgares inclouen la cultura neolítica de *Hamangia i la cultura de Vinca (5-3 mileni a. C.), la cultura de *Varna en el eneolític (5° mileni a. C.) i la cultura d'Ezero de la Edat del Bronze. La cronologia Karanovo servix com un indicador de la prehistòria en la regió dels Balcans.
Els tracis, un dels tres principals grups ancestrals dels búlgars moderns, varen viure separats en vàries tribus fins al 500 a. C., quan el rei Teres I va unificar a la majoria d'ells en el Regne odrisi. Eventualment, varen ser conquistats per Alejandro Magne i més tart pels romans. Despuix d'emigrar de la seua pàtria original, alguns grups de eslaus meridionals es varen assentar en el territori de l'actual Bulgària durant el sigle VI i es varen mesclar en els tracis "romanisats". Finalment, l'èlit dels búlgars va incorporar a tots ells en el Primer Imperi Búlgar.
Organisació territorial
- Artícul principal → Organisació territorial de Bulgària.
Des de 1999, Bulgària està dividida en 28 províncias que corresponen aproximadament als 28 okrugs que existien abans de 1987. Entre 1987 i 1999 estava dividida en nou oblasts. Totes les províncies porten el nom de la seua capital. La capital Sofia, és capital del país, província de Sofia-Ciutat com de la província de Sofia. A la seua volta, les províncies estan dividides en 264 municipalitats.
Geografia i clima
- Artícul principal → Geografia de Bulgària.
Geogràfica i meteorològicament, Bulgària conta en una notable diversitat, en un paisage que va des dels picos nevats en les montanyes dels Balcans, Rila i Pirin, fins a la costa del mar Negra càlida i solejada; des de la típicament continental planura del Danubi (antiga Mesia) en el nort, a la forta influència climàtica del Mediterràneu en les valls de Macedònia i en les terres baixes en les parts més al sur de Tracia.
| Països d'Europa |
|---|
| Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||