Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − #REDIRECT [[Comunitat Valenciana]]+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El '''Regne de Valéncia'''<ref>Vore la [[drae:regne|1º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref> va ser un regne creat per [[Jaime I el Conquistador]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbones.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
Despuix de la conquista inicial va ser ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaime I, veent que era difícil repoblar tant territori conquistat, intenta conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual es crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Va ser aixina depenent de la corona pero en una administració pròpia.
La creació del regne va provocar una *iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.
== Història ==
=== Edat Mija ===
{{AP|Conquista del Regne de Valéncia}}
Despuix d'haver segut el breçol de la cultura íbera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaime I el Conquistador]] inicia la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifas de [[taifa de Valéncia|Balansiya]], [[Taifa d'Alpuente|Alpuente]], [[taifa de Denia|Denia]] i [[
Taifa de Múrcia|Múrcia]].
Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaime I es varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any 1233 es va planificar la campanya de [[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:
* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].
* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de 1236 varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregorio IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] es va prendre en agost de 1237, en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunis]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el 28 de setembre i el rei va entrar en la ciutat el 9 d'octubre.
[[Archivo:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell de [[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaime I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]
[[Archivo:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]
* La tercera fase comprén des de 1243 fins a 1245 i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] l'any 1244, firmat entre Jaime I i [[Alfonso X el Sabio]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (en totes les terres alacantines al sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaime II el Just|Jaime II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] (1304) i el [[Tractat d'Elig]] (1305).
L'any 1283 el rei [[Pedro III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.
En 1305 seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i para [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut a la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].
El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres paisos europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, d'Itàlia...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels morisco, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaime I no aplegaven ni al 5% del total.Es necessari aclarir que ademés este 5 % de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes.Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.
Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[azudes]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, armeles, arròs, chufa, hortalices, palmeres, etc).
A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaime I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs es mantindrien fins a 1707, en la centralisació borbònica.
{{Traduït de|es|Reino de Valencia}}