2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
[[Archiu:Voodoo Doughnut Documentary Project.jpg|thumb|Dónuts en un plat.]]
[[Archiu:Doughnuts cz.jpg|thumb|Dónuts en un forn chec.]]
[[Archiu:Donut-springfield-nz (person deleted).jpg|thumb|Dónut jagant rosa erigit el 15 de juliol de 2007 en [[Springfield (Nova Zelanda)|Springfield]], [[Canterbury (Nova Zelanda)|Canterbury]] ([[Nova Zelanda]]) per a promocionar la película de [[Els Simpson: la película|''Els Simpson'']].]]
Un '''dónut'''<ref>{{cita libro| título=[http://es.thefreedictionary.com/d%C3%B3nut Diccionario Manual de la Lengua Española] | editorial=[[Vox]] | año=[[2007]] | editorial=[[Editorial Larousse|Larousse Editorial, S.L]] | id=ISBN 978-84-8332-105-8}}</ref><ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/d%F3nut WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref> (del [[Idioma inglés|inglés]] ''doughnut''), también llamada '''[[rosquilla]]''', '''dónut''',<ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/dona WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref>'''berlina''' o '''berlí''' és un [[Bou (geometria)|bou]] o [[rosco]] de [[pa dolç]] que tradicionalment està fregit en [[grassa]] de [[porc]].
== Historia ==
Els orígens dels dónuts es disputen. Uns [[història]]dores afirmen que els seus precursors es poden trobar entre la gent [[migeval]] del nort de [[Europa]]; pero la forma popular que s'associa hui en dia en el terme ''doughnut'' es va realisar per primera volta en 1847, quan un [[mariner]] cridat Hanson Gregory, fera el famós forat en la tapa d'un [[Saler|pebrer]] d'un barco,<ref> "'''Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to'' The Washington Post.; The Washington Post ''(1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9''</ref> per a solucionar el problema de que la massa no es fregira be en el centre.
Es considera generalment que l'orige del *dónut ve del dolç nadalenc holandés ''[[oliebollen]]'' (boles d'oli), que estos varen portar a [[Nova Ámsterdam]] (futura [[Nova York]]) en el sigle XVI. En els sigles següents va evolucionar cap al *dónut que hui en dia es coneix.
En Espanya, en [[1962]] l'empresari i panader [[Andrés Costafreda]] va constituir l'empresa Donut Corporation, despuix d'un viage a Estats Units.<ref>http://donuts.es/</ref> Va començar a fabricar-los i comercialisar-los baix la marca registrada Donuts, sobre la que manté la propietat exclusiva en Espanya.<ref name="costafreda">{{cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/agenda/PANRICO/Andreu/Costafreda/fundador/grupo/Panrico/elpepigen/19980507elpepiage_2/Tes|título=Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico|fechaacceso=24 de julio|añoacceso=[[2010]]|fecha=7 de mayo de 1998|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|idioma=español}}</ref> Actualmente, tras la unificación del [[Grupo Panrico]] en 1999, es esta corporación la que produce y comercializa bollería bajo este nombre comercial.<ref>http://www.panrico.com/esp/historia.html</ref>
Des de l'any 2007 el major productor en [[Espanya]] de pasticeria envasada, el [[Grup Dulcesol]],<ref name=Dulcesol>{{cita noticia|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/06/06/actualidad/1433611435_779195.html|fechaacceso=26 de febrero de 2016|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|fecha=11 - Junio - 2015}}</ref>fabrica este producte baix la marca registrada Soles Dulcesol i s'ha convertit en la principal alternativa comercial.
Les paraules Dona i Dónut no estan registrades en la [[RAE]],<ref>http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=2cOrNtRcsDXX2yFV9yMH</ref>mentres que rosquilla sí. No obstant, sí que apareix en el [[Mar%C3%ADa_Moliner#Su_Diccionario_de_Uso_del_Espa.C3.B1ol_.28DUE.29|Diccionario María Moliner]].<ref>http://www.fundeu.es/consulta/donut-15509/</ref>{{cr}}
== Descripció ==
Hi ha molts tipos de dónuts: algunes estan glasseats en varis colors i a voltes porten confites, uns atres estan replens de [[melada]] o [[natilla]]. Les tres classes de dònuts són el tipo pastiç, els leudats (fermentats en rent) i els tradicionals. Un dónut té en promig aproximadament 300 [[caloria]]s i 25;[[gram|g]] de [[grassa]].
Els dónuts en forma d'anell es fan juntant els extrems d'un péntol llarc i prim de massa o usant mòles que tallen simultàneament els péntols externs i interns, llevant la massa en el centre. El péntol restant és cuinat o tornat a la massa per a fer més unitats. Un dónut en forma de disc pot ser posat en un mòle toroidal per a que aparega el forat central.
Alternativament, un depositor de dónuts pot usar-se per a ubicar un círcul de massa líquida directament en el forn. Els dónuts poden fer-se des d'ulls fins a tipos especials de massa per a pastiços. Els fets en [[rovell|rovell]] contenen prop de 25 % d'oli per pes, mentres que els de pasticeria contenen al voltant de 20 % d'oli. Els que són de tipo pastiç es frigen prop de 90;[[segon|s]] a una temperatura de 190 a 198°C, pels dos costats. Els que tenen com base rovell necessiten més temps, prop de 150 s, a una temperatura de 182 a 190°C. Els que són tipo pastiç normalment pesen entre 24 i 28 mentres que els fets en rovell pesen en promig 38 g i són generalment més grans una volta terminats.
En alguns casos són aliments rics en greixos hidrogenats, per lo que el seu consum deu acompanyar-se d'una vida activa i deuen formar part d'una dieta variada, per a mantindre l'ingesta de calories dins de les recomanades 2000 diàries.
Estos congrets dolços constituïxen un dels [[aliment]]s per al [[desdejuni]] més populars dels [[EE.UU.]], on apareixen en el [[cine]] com un de les darreries mes consumits pels [[policia]]s d'este país. Encara que també són molt populars en atres paisos de la [[occident|cultura occidental]], es troben des d'en les sales de reunions fins a en la cuina del [[Agricultura|agricultor]]. Entorn a este popular producte de pasticeria s'ha generat una indústria de [[franquícia]]s de les quals, les més conegudes són les nortamericanes [[Dunkin' Dònuts]], [[Baskin Robbins]], [[Krispy Kreme]] i [[Winchell's Dònuts]]. Esta indústria competix també en la d'atres productes de pasticeria nortamericana com els [[roll de canella|rolls de canella]].
== Ingredients ==
* [[Farina de blat]]
* [[Sucre]]
* [[Rent]]
* [[Manteca]] o grasses i olis vegetals (palma, coco, girasol)
* [[Ou (aliment)|Ou]]
* [[Vainilla]]
* [[Llet]]
== Referències ==
[http://lema.rae.es/drae/?val=rosquilla «rosquilla», ''[[Diccionario de la lengua española]]''.]
=== Notas ===
{{Llistaref}}
=== Bibliografia ===
* Smith, Andrew F., ''Oxford Encyclopedia of Food and Drink in America''; Oxford University Press: New York 2004 (p. 408)
* [[Alan Davidson (escritor culinario)|Davidson, Alan]], ''[[Oxford Companion to Food]]''; Oxford University Press:Oxford, 1999 (pp. 254-5)
== Enllaços externs ==
{{commons|Doughnut}}
[[Categoria:Dónuts| ]]
[[Categoria:Invents d'Estats Units]]
[[Categoria:Darreries i dolços d'Estats Units]]
{{Traduït de|es|Dona (comida)}}
Pàgina nova, en el contingut: « thumb|Dónuts en un plat. thumb|Dónuts en un forn chec. Archiu:Donut-springf...»
[[Archiu:Voodoo Doughnut Documentary Project.jpg|thumb|Dónuts en un plat.]]
[[Archiu:Doughnuts cz.jpg|thumb|Dónuts en un forn chec.]]
[[Archiu:Donut-springfield-nz (person deleted).jpg|thumb|Dónut jagant rosa erigit el 15 de juliol de 2007 en [[Springfield (Nova Zelanda)|Springfield]], [[Canterbury (Nova Zelanda)|Canterbury]] ([[Nova Zelanda]]) per a promocionar la película de [[Els Simpson: la película|''Els Simpson'']].]]
Un '''dónut'''<ref>{{cita libro| título=[http://es.thefreedictionary.com/d%C3%B3nut Diccionario Manual de la Lengua Española] | editorial=[[Vox]] | año=[[2007]] | editorial=[[Editorial Larousse|Larousse Editorial, S.L]] | id=ISBN 978-84-8332-105-8}}</ref><ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/d%F3nut WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref> (del [[Idioma inglés|inglés]] ''doughnut''), también llamada '''[[rosquilla]]''', '''dónut''',<ref>{{cita libro | título=[http://www.wordreference.com/definicion/dona WordReference.com, Diccionario de la lengua española] | año=[[2005]] | editorial=[[Espasa-Calpe|Espasa-Calpe S.A]] | ubicación=[[Madrid]] | id=ISBN 978-84-239-9259-1}}</ref>'''berlina''' o '''berlí''' és un [[Bou (geometria)|bou]] o [[rosco]] de [[pa dolç]] que tradicionalment està fregit en [[grassa]] de [[porc]].
== Historia ==
Els orígens dels dónuts es disputen. Uns [[història]]dores afirmen que els seus precursors es poden trobar entre la gent [[migeval]] del nort de [[Europa]]; pero la forma popular que s'associa hui en dia en el terme ''doughnut'' es va realisar per primera volta en 1847, quan un [[mariner]] cridat Hanson Gregory, fera el famós forat en la tapa d'un [[Saler|pebrer]] d'un barco,<ref> "'''Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to'' The Washington Post.; The Washington Post ''(1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9''</ref> per a solucionar el problema de que la massa no es fregira be en el centre.
Es considera generalment que l'orige del *dónut ve del dolç nadalenc holandés ''[[oliebollen]]'' (boles d'oli), que estos varen portar a [[Nova Ámsterdam]] (futura [[Nova York]]) en el sigle XVI. En els sigles següents va evolucionar cap al *dónut que hui en dia es coneix.
En Espanya, en [[1962]] l'empresari i panader [[Andrés Costafreda]] va constituir l'empresa Donut Corporation, despuix d'un viage a Estats Units.<ref>http://donuts.es/</ref> Va començar a fabricar-los i comercialisar-los baix la marca registrada Donuts, sobre la que manté la propietat exclusiva en Espanya.<ref name="costafreda">{{cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/agenda/PANRICO/Andreu/Costafreda/fundador/grupo/Panrico/elpepigen/19980507elpepiage_2/Tes|título=Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico|fechaacceso=24 de julio|añoacceso=[[2010]]|fecha=7 de mayo de 1998|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|idioma=español}}</ref> Actualmente, tras la unificación del [[Grupo Panrico]] en 1999, es esta corporación la que produce y comercializa bollería bajo este nombre comercial.<ref>http://www.panrico.com/esp/historia.html</ref>
Des de l'any 2007 el major productor en [[Espanya]] de pasticeria envasada, el [[Grup Dulcesol]],<ref name=Dulcesol>{{cita noticia|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/06/06/actualidad/1433611435_779195.html|fechaacceso=26 de febrero de 2016|autor=|editor=[[El País (España)|El País]]|fecha=11 - Junio - 2015}}</ref>fabrica este producte baix la marca registrada Soles Dulcesol i s'ha convertit en la principal alternativa comercial.
Les paraules Dona i Dónut no estan registrades en la [[RAE]],<ref>http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=2cOrNtRcsDXX2yFV9yMH</ref>mentres que rosquilla sí. No obstant, sí que apareix en el [[Mar%C3%ADa_Moliner#Su_Diccionario_de_Uso_del_Espa.C3.B1ol_.28DUE.29|Diccionario María Moliner]].<ref>http://www.fundeu.es/consulta/donut-15509/</ref>{{cr}}
== Descripció ==
Hi ha molts tipos de dónuts: algunes estan glasseats en varis colors i a voltes porten confites, uns atres estan replens de [[melada]] o [[natilla]]. Les tres classes de dònuts són el tipo pastiç, els leudats (fermentats en rent) i els tradicionals. Un dónut té en promig aproximadament 300 [[caloria]]s i 25;[[gram|g]] de [[grassa]].
Els dónuts en forma d'anell es fan juntant els extrems d'un péntol llarc i prim de massa o usant mòles que tallen simultàneament els péntols externs i interns, llevant la massa en el centre. El péntol restant és cuinat o tornat a la massa per a fer més unitats. Un dónut en forma de disc pot ser posat en un mòle toroidal per a que aparega el forat central.
Alternativament, un depositor de dónuts pot usar-se per a ubicar un círcul de massa líquida directament en el forn. Els dónuts poden fer-se des d'ulls fins a tipos especials de massa per a pastiços. Els fets en [[rovell|rovell]] contenen prop de 25 % d'oli per pes, mentres que els de pasticeria contenen al voltant de 20 % d'oli. Els que són de tipo pastiç es frigen prop de 90;[[segon|s]] a una temperatura de 190 a 198°C, pels dos costats. Els que tenen com base rovell necessiten més temps, prop de 150 s, a una temperatura de 182 a 190°C. Els que són tipo pastiç normalment pesen entre 24 i 28 mentres que els fets en rovell pesen en promig 38 g i són generalment més grans una volta terminats.
En alguns casos són aliments rics en greixos hidrogenats, per lo que el seu consum deu acompanyar-se d'una vida activa i deuen formar part d'una dieta variada, per a mantindre l'ingesta de calories dins de les recomanades 2000 diàries.
Estos congrets dolços constituïxen un dels [[aliment]]s per al [[desdejuni]] més populars dels [[EE.UU.]], on apareixen en el [[cine]] com un de les darreries mes consumits pels [[policia]]s d'este país. Encara que també són molt populars en atres paisos de la [[occident|cultura occidental]], es troben des d'en les sales de reunions fins a en la cuina del [[Agricultura|agricultor]]. Entorn a este popular producte de pasticeria s'ha generat una indústria de [[franquícia]]s de les quals, les més conegudes són les nortamericanes [[Dunkin' Dònuts]], [[Baskin Robbins]], [[Krispy Kreme]] i [[Winchell's Dònuts]]. Esta indústria competix també en la d'atres productes de pasticeria nortamericana com els [[roll de canella|rolls de canella]].
== Ingredients ==
* [[Farina de blat]]
* [[Sucre]]
* [[Rent]]
* [[Manteca]] o grasses i olis vegetals (palma, coco, girasol)
* [[Ou (aliment)|Ou]]
* [[Vainilla]]
* [[Llet]]
== Referències ==
[http://lema.rae.es/drae/?val=rosquilla «rosquilla», ''[[Diccionario de la lengua española]]''.]
=== Notas ===
{{Llistaref}}
=== Bibliografia ===
* Smith, Andrew F., ''Oxford Encyclopedia of Food and Drink in America''; Oxford University Press: New York 2004 (p. 408)
* [[Alan Davidson (escritor culinario)|Davidson, Alan]], ''[[Oxford Companion to Food]]''; Oxford University Press:Oxford, 1999 (pp. 254-5)
== Enllaços externs ==
{{commons|Doughnut}}
[[Categoria:Dónuts| ]]
[[Categoria:Invents d'Estats Units]]
[[Categoria:Darreries i dolços d'Estats Units]]
{{Traduït de|es|Dona (comida)}}