2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Un dàtil. thumb|Font de dàtils. El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolça nadalenc]...»
[[Archiu:Pestiño.jpg|thumb|Un dàtil.]]
[[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]]
El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolça nadalenc]] o de [[Gastronomia de Semana Santa|Semana Santa]], típic de [[Gastronomia d'Andalusia|Andalusia]] i atres zones de [[Rebosteria d'Espanya|Espanya]]<ref name="ESordo">{{cita libro |apellido= Sordo |nombre= Enrique |título= Cómo conocer la cocina española |idioma= español |año= 1980 |editor= Argos Vergara |editorial= |ubicación= Barcelona |isbn= 84-7017-907-1|capítulo= Gastronomía de la provincia de Málaga |páginas= 30 - 33|cita= }}</ref> elaborat en massa de [[farina]], fregit en [[oli d'oliva]] i passat per [[mel]].
== Història ==
L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En el 1791 és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en [[El capell de tres picos|''El capell de tres picos'']] (1874) de [[Pedro Antonio de Alarcón]]. El dàtil està emparentat en la [[shebbakiyya]] marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates nadalenques o durant la Semana Santa, la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de [[ramadà]] pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que a la seua volta podria relacionar-se en atres [[frutes de paella]] que tenen el seu orige en la [[Pasqua judeua]].
== Característiques ==
A la massa se li sol donar sabor en [[*ajonjolí]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre.
També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la mel.
== Vejau també ==
* [[Faworki]]
* [[Borrachuelo]]s
* Full Canari
== Referències ==
{{listaref}}
* RAE. Banco de datos (CORDE). [http://corpus.rae.es/cgi-bin/crpsrvEx.dll?visualizar?tipo1=5&tipo2=0&iniItem=0&ordenar1=0&ordenar2=0&FID=240313\016\C000O24032013160859483.944.940&desc={B}+{I}+pesti%F1o{|I},+con+t%EDtulo+{I}1080+Recetas+de+cocina{|I},+en+todos+los+medios,+en+{I}CORDE+{|I}+{|B}{BR}&marcas=0 Corpus diacrónico del español ]. [2013/3/24]
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Pestiños}}
* [http://extremadurapueblos.es/pestinos.php Receta de pestiño]
* {{YouTube|i6HI6yRmMzg|Pestilos rápidos y fáciles}}
* {{YouTube|rR0xQJK2YXo|Pestiños, receta tradicional andaluza}}
* {{YouTube|J-rtGtBjsAo}}
[[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]]
[[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]]
[[Categoria:Gastronomia d'Andalusia]]
[[Categoria:Gastronomia de la província de Càdis]]
[[Categoria:Gastronomia de la província d'Huelva]]
[[Categoria:Gastronomia nadalenca]]
[[Categoria:Gastronomia de Semana Santa]]
{{Traduït de|es|Pestiño}}
[[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]]
El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolça nadalenc]] o de [[Gastronomia de Semana Santa|Semana Santa]], típic de [[Gastronomia d'Andalusia|Andalusia]] i atres zones de [[Rebosteria d'Espanya|Espanya]]<ref name="ESordo">{{cita libro |apellido= Sordo |nombre= Enrique |título= Cómo conocer la cocina española |idioma= español |año= 1980 |editor= Argos Vergara |editorial= |ubicación= Barcelona |isbn= 84-7017-907-1|capítulo= Gastronomía de la provincia de Málaga |páginas= 30 - 33|cita= }}</ref> elaborat en massa de [[farina]], fregit en [[oli d'oliva]] i passat per [[mel]].
== Història ==
L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En el 1791 és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en [[El capell de tres picos|''El capell de tres picos'']] (1874) de [[Pedro Antonio de Alarcón]]. El dàtil està emparentat en la [[shebbakiyya]] marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates nadalenques o durant la Semana Santa, la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de [[ramadà]] pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que a la seua volta podria relacionar-se en atres [[frutes de paella]] que tenen el seu orige en la [[Pasqua judeua]].
== Característiques ==
A la massa se li sol donar sabor en [[*ajonjolí]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre.
També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la mel.
== Vejau també ==
* [[Faworki]]
* [[Borrachuelo]]s
* Full Canari
== Referències ==
{{listaref}}
* RAE. Banco de datos (CORDE). [http://corpus.rae.es/cgi-bin/crpsrvEx.dll?visualizar?tipo1=5&tipo2=0&iniItem=0&ordenar1=0&ordenar2=0&FID=240313\016\C000O24032013160859483.944.940&desc={B}+{I}+pesti%F1o{|I},+con+t%EDtulo+{I}1080+Recetas+de+cocina{|I},+en+todos+los+medios,+en+{I}CORDE+{|I}+{|B}{BR}&marcas=0 Corpus diacrónico del español ]. [2013/3/24]
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Pestiños}}
* [http://extremadurapueblos.es/pestinos.php Receta de pestiño]
* {{YouTube|i6HI6yRmMzg|Pestilos rápidos y fáciles}}
* {{YouTube|rR0xQJK2YXo|Pestiños, receta tradicional andaluza}}
* {{YouTube|J-rtGtBjsAo}}
[[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]]
[[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]]
[[Categoria:Gastronomia d'Andalusia]]
[[Categoria:Gastronomia de la província de Càdis]]
[[Categoria:Gastronomia de la província d'Huelva]]
[[Categoria:Gastronomia nadalenca]]
[[Categoria:Gastronomia de Semana Santa]]
{{Traduït de|es|Pestiño}}