Llínea 3: |
Llínea 3: |
| [[Archiu:GDP_per_capita_PPP_2014-en.svg|thumb|400px|Paritat del poder adquisitiu (PPA), 2014 [[Fondo Monetari Internacional]].]] | | [[Archiu:GDP_per_capita_PPP_2014-en.svg|thumb|400px|Paritat del poder adquisitiu (PPA), 2014 [[Fondo Monetari Internacional]].]] |
| [[Archiu:GDP PPP per capita 2009 IMF.png|thumb|400px| Paritat del poder adquisitiu (Purchasing Power Parity o PPP) per càpita en el món (2009).]] | | [[Archiu:GDP PPP per capita 2009 IMF.png|thumb|400px| Paritat del poder adquisitiu (Purchasing Power Parity o PPP) per càpita en el món (2009).]] |
− | [[Archiu:PPP2003.svg|thumb|400px|right|Paritat del poder adquisitiu del Producte Intern Brut per país en 2003. L'economia d'els Estats Units s'ampra com a referència, i el seu PPP es definix com 100. Bermudes té l'índex més alt, 154, lo que significa que els bens venuts en Bermudes són 54% més cars que en els Estats Units.]] | + | [[Archiu:PPP2003.svg|thumb|400px|right|Paritat del poder adquisitiu del Producte Intern Brut per país en [[2003]]. L'economia d'els [[Estats Units]] s'ampra com a referència, i el seu PPP es definix com 100. Bermudes té l'índex més alt, 154, lo que significa que els bens venuts en Bermudes són 54% més cars que en els Estats Units.]] |
| | | |
− | Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de la [[Escola de Salamanca|escola monetariste de l'Universitat de Salamanca]] en el sigle XVI,<ref>Alan M. Taylor y Mark P. Taylor (2004) "The Purchasing Power Parity Debate," NBER Working Paper No. 10607 ([http://www.nber.org/papers/w10607 online])</ref> i va anar un sistema de medició començat a utilisar pel [[Fondo Monetari Internacional]] a principis dels anys noranta, encara que no l'únic: el PBI Nominal per càpita és la medició més utilisada per a donar-se una idea aproximada del tamany d'una economia. | + | Està basat en una idea desenrollada per primera volta per membres de l'[[Escola de Salamanca|escola monetariste de l'Universitat de Salamanca]] en el [[sigle XVI]],<ref>Alan M. Taylor y Mark P. Taylor (2004) "The Purchasing Power Parity Debate," NBER Working Paper No. 10607 ([http://www.nber.org/papers/w10607 online])</ref> i va anar un sistema de medició començat a utilisar pel [[Fondo Monetari Internacional]] a principis dels anys noranta, encara que no l'únic: el PBI Nominal per càpita és la medició més utilisada per a donar-se una idea aproximada del tamany d'una economia. |
| | | |
− | Quan es vol comparar el producte intern brut de diferents paisos és necessari homogeneisar l'informació, ya que cada país medix el seu producte en la seua moneda local; per a això s'ha de traduir el seu PIB a una moneda comuna, a través dels tipos de canvi. | + | Quan es vol comparar el producte intern brut de diferents paisos és necessari homogeneisar l'informació, ya que cada país medix el seu producte en la seua moneda local; per a això s'ha de traduir el seu PIB a una moneda comú, a través dels tipos de canvi. |
− | La paritat del poder adquisitiu és una de les mesures més adequades per a comparar la producció de bens i servicis, en ventages sobre el producte intern brut nominal ''per càpita'', ya que pren en conte les variacions de [[preu]]s. Este indicador elimina la [[ilusió monetària]] lligada a la variació dels [[tipo de canvi|tipos de canvi]], de tal manera que una [[apreciació]] o [[depreciació]] d'una moneda no canviarà la paritat del poder adquisitiu d'un país, ya que els habitants d'eixe país reben els seus [[salari]]s i fan les seues compres en la mateixa moneda. Lo que sí afectarà al PBI PPP és la cantitat dels bens i servicis produïts en el mateix, per variacions en el tipo de canvi, quan es tracte d'importacions i exportacions. | + | La paritat del poder adquisitiu és una de les mesures més adequades per a comparar la producció de bens i servicis, en ventages sobre el producte intern brut nominal ''per càpita'', ya que pren en conte les variacions de [[preu]]s. Este indicador elimina la [[ilusió monetària]] lligada a la variació dels [[tipo de canvi|tipos de canvi]], de tal manera que una [[apreciació]] o [[depreciació]] d'una [[moneda]] no canviarà la paritat del poder adquisitiu d'un país, ya que els habitants d'eixe país reben els seus [[salari]]s i fan les seues compres en la mateixa moneda. Lo que sí afectarà al PBI PPP és la cantitat dels bens i servicis produïts en el mateix, per variacions en el tipo de canvi, quan es tracte d'importacions i exportacions. |
| | | |
− | Usualment, es calcula una canastra de preus que són assignats als distints bens i servicis prenent a un país com a referència per als mateixos. El problema sorgix quan hi ha bens i servicis que divergixen dels existents en el país de referència, ya siga per inexistència, calitat o disponibilitat. És per això que, en general, en les llistes de paisos per PBI (Nominal i PPP) el valor d'Estats Units és idèntic. | + | Usualment, es calcula una canastra de preus que són assignats als distints bens i servicis prenent a un país com a referència per als mateixos. El problema sorgix quan hi ha bens i servicis que divergixen dels existents en el país de referència, ya siga per inexistència, calitat o disponibilitat. És per això que, en general, en les llistes de països per PBI (Nominal i PPP) el valor d'Estats Units és idèntic. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |