25 217
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 24:
Llínea 24: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
Va dirigir el grup de llingüistes que varen escriure el Diccionari enciclopèdic (Barcelona, 1917) que va publicar l'editorial Ramón Sopena.
Va dirigir el grup de llingüistes que varen escriure el Diccionari enciclopèdic (Barcelona, 1917) que va publicar l'editorial Ramón Sopena.
En una ocasió, [[Niceto Alcalá Zamora]] va voler nomenar-ho ministre d'Instrucció Pública, i Alemany li va tornar la carta corregint-li les faltes d'ortografia i de sintaxis, agraint-li el gest pero afirmant-li que ell era un investigador i un científic de la llengua i no es dedicava a la política.
Com a anècdota curiosa, els poetes [[Rafael Alberti]] i [[Pablo Neruda]] relaten en les seues respectives memòries que quan eren jóvens anaven a orinar al jardí d'Alemany, que —com a secretari de l'Acadèmia— vivia en un chalet propenc a la Real Acadèmia Espanyola.
El 26 d'octubre de 1934 va morir en Madrit als 68 anys, segons la família va morir d'agotament per l'intens treball.
Pòstumament, en 1941, el seu fill Bernardo Alemany Selfa va revisar i va publicar la seua Gramàtica de la llengua grega.
En Madrit mai se li va fer cap reconeiximent perque era valencià, i en Valéncia tampoc perque va viure en Madrit i amava profundament a l'idioma espanyol i a Espanya com a nació pluricultural. Alemay va defendre la llengua valenciana degut a tots els seus coneiximents lexicogràfics recriminant al Pare [[Fullana]] que no declarara l'independència del valencià ''de la manera expressa i contundent que el cas requerix per a que tots s'enteren''. Sobre estos temes, el filòlec [[Manuel Sanchis Guarner]] recrimina en el seu llibre ''La llengua dels valencians'' el que Alemany, a pesar d'haver dedicat tota la seua vida a l'estudi de numeroses llengües d'Europa, Àsia i Amèrica, jamai haguera dedicat cap atenció a la llengua pròpia. No obstant, cal remarcar que durant tota la seua vida es va comunicar en la seua dòna utilisant la llengua valenciana.
== Cites sobre la llengua valenciana ==
== Obres ==
* 1895: ''[[Hitopadesh|Hitopadeza]] o Provechosa enseñanza'' (fábulas indias), traducido del sánscrito y el francés.
* 1896: ''[[Bhágavad guitá|Bhagavad-gita]]'', traducido del sánscrito y el francés.
* 1902: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana''.
* 1908: ''[[Pañca tantra|Panchatantra]]'', basado en el ''Hitopadesa'', traducido del sánscrito y el francés.
* 1912: ''[[Mánava dharma zástra]], o libro de las leyes de Manu'' (traducido del sánscrito y el francés). Madrid: Librería Sucesores de Hernando (primera edición, 444 páginas).
* 1915: ''[[Calila y Dimna]]'', basado en el ''Panchatantra'', traducido del sánscrito y el francés.
* 1917: ''Diccionario de la lengua española. Madrid: Ramón Sopena.
* 1920: ''Tratado de la formación de palabras en la lengua castellana : la derivación y la composición estudio de los sufijos y prefijos empleados en una y otra'' (214 págs). Madrid: Librería General de Victoriano Suárez.
* 1928: ''Estudio elemental de gramática histórica de la lengua castellana'' (381 págs.). Madrid: Tipografía de Archivos. Olózaga.
* 1941 (póstumo): ''Gramática de la lengua griega'', revisada y publicada por su hijo [[Bernardo Alemany Selfa]].
* 1942 (póstumo): ''Diccionario enciclopédico ilustrado de la lengua española''. Madrid: Ramón Sopena.
* 1943 (póstumo): ''Edipo rey'' y ''Antígona'', de [[Sófocles]], traducido del griego en fecha desconocida.
** Sófocles (José Alemany Bolufer, traductor), [[Octavio Paz]] (prologuista): ''Edipo rey'', ''Antígona'' (91 pág.). Buenos Aires: Ciordia, 1964.