Anar al contingut

Pilar Primo de Rivera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 07:08 31 maig 2026 per Caro de Segeda (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Pilar Primo de Rivera
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Política
Naiximent: Madrit, Espanya
Lloc de naiximent: 4 de novembre de 1907
Defunció: Madrit, Espanya
Lloc de defunció: 17 de març de 1991

María del Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Madrit, 4 de novembre de 1907-Madrit, 17 de març de 1991) fon una política espanyola d'ideologia falangista, que va tindre un paper destacat durant el franquisme.

Era germana de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Espanyola,[1] i filla del dictador Miguel Primo de Rivera. És coneguda per haver segut la fundadora i dirigent de la Secció Femenina de Falange durant la guerra civil espanyola i, posteriorment, durant la dictadura de Francisco Franco. Això la va convertir en una de les persones més conegudes dins del règim, estant al front de l'única organisació de masses de caràcter femení que va existir durant el franquisme.

Des de 1960 va ostentar el títul nobiliario de I comtesa del Castell de la Mota.

Biografia

[editar | editar còdic]

Família i primers anys

[editar | editar còdic]

Pilar Primo de Rivera va nàixer en Madrit el 4 de novembre de 1907,[n. 1] era filla de Miguel Primo de Rivera i Casilda Sáenz de Heredia. El seu pare era un oficial de l'eixèrcit i la seua mare va fallir quan Pilar era molt menuda, despuix del naiximent del seu germà Fernando. El pare, que llavors era tinent coronel, va quedar viudo i a càrrec de sis fills, encara que per la seua carrera militar solia estar absent de la llar familiar.[4] Aixina, durant la seua infància, Pilar va créixer en un ambient castrense, profundament conservador, autoritari i religiós, en el que regnava el predomini masculí.[5] Miguel Primo de Rivera va continuar en la seua carrera i ascendiria en l'escalafó, ostentant importants càrrecs. En 1923 va encapçalar un colp d'Estat que li va dur a fer-se en el poder i instaurar un règim dictatorial que va durar fins a 1930, quan va dimitir i es va exiliar en París.[n. 2] Durant el restant de la seua vida, Pilar Primo de Rivera va mantindre sempre una forta admiració i reverència pel seu pare.[5]

«Les senyoretes Pilar i Carmen Primer de Rivera, filles del president del Consell, despuix de rebre en el Centre de Defensa Social els nomenaments de vocals de la Junta de Celadoras de la Real Asociación Católica de Represión de la Blasfemia» (El Imparcial, diciembre de 1926). decembre de 1926). En el centre de la fotografia, en bigot, està Víctor Praderia.

Va tindre una germana bessona, cridada Ángela, que va fallir als cinc anys en 1912, despuix de contraure la pallola.[7] La seua atra germana, María del Carmen, sempre es va mantindre alluntada de la política i de la vida pública.[8] Cas molt distint del dels seus atres germans, especialment José Antonio i Miguel. El primer va fundar en octubre de 1933 un partit de cort fascista, Falange Espanyola. Pilar va assistir al mítin fundacional del partit junt a Carmen i poc despuix abdós varen solicitar el seu ingrés a Falange, encara que paradòxicament José Antonio va rebujar acceptar-les en un principi.[9]

Posteriorment, José Antonio va acceptar a la seua germana en el partit, encara que en un principi anara a través del Sindicat Espanyol Universitari (SEU). El 12 de juliol de 1934 es va organisar de forma oficiosa la Secció Femenina de Falange, composta inicialment per sèt membres.[10][1] Des del primer moment, Pilar es va posar a la tasca d'organisar la nova secció del partit.[1] Per a juliol de 1936 l'organisació ya tenia unes 2500 militants,[11] i s'estenia per tot el país.

Guerra Civil

[editar | editar còdic]

Despuix de l'esclat de la Guerra Civil en juliol de 1936, Pilar Primer de Rivera va conseguir eixir de Madrit i establir-se en Salamanca, des d'a on va seguir organisant la Secció Femenina que actuava en la zona sublevada.[12] En pocs mesos, el número d'altes va créixer considerablement fins a alcançar al voltant de 60 000 noves afiliades,[13] convertint-se en una de les principals organisacions femenines. Açò li va conferir un immens poder, encara que la creació en decembre de 1936 de l'Auxili Social per Mercedes Sanz-Bachiller la va dur a entrar en una agre disputa en esta última per la competència que esta organisació suponia per a la Secció Femenina.[14] En el temps, Pilar Primer de Rivera va conseguir que l'Auxili Social fora absorbit i convertit en una mera branca de la Secció Femenina.[14] Sanz-Bachiller, viuda de Onésimo Redondo, va contraure matrimoni en segones núpcies en Javier Martínez de Bedoya, lo que a la llarga va servir com a excusa per a la seua caiguda en desgràcia.[15]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Segons Preston (1999);[2] atres fonts oferixen (erròneament) les dates de naiximent de 5 de novembre de 1910 i de 4 de novembre de 1912;[3] la seua mare va fallir en 1908.
  2. ↑ Les seues filles Carmen i Pilar varen acompanyar a l'antic dictador en el seu exili parisenc. Despuix de la seua arribada a París es varen instalar en un hotel, encara que seria per poc temps. El 16 de març de 1930, despuix d'assistir a missa i retornar a l'hotel, es varen trobar en que el seu pare havia fallit.[6] Poc despuix, retornarien a Espanya.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Bacchetta y Power, 2002, p. 86.
  2. ↑ Preston, 1999, pp. 155.
  3. ↑ Plantilla:Cita publicación
  4. ↑ Bacchetta y Power, 2002, pp. 87-88.
  5. ↑ 5,0 5,1 Bacchetta y Power, 2002, p. 88.
  6. ↑ Pabón, 1999, p. 1058.
  7. ↑ Preston, 1999, pp. 155-156.
  8. ↑ Sánchez López, 2007, pp. 153-154.
  9. ↑ Sánchez López, 2007, p. 38.
  10. ↑ Sánchez López, 2007, p. 40.
  11. ↑ Morant i Ariñó, 2015, p. 45.
  12. ↑ Aguado y Ortega, 2011, p. 232.
  13. ↑ Morant i Ariñó, 2015, p. 47.
  14. ↑ 14,0 14,1 Aguado y Ortega, 2011, p. 233.
  15. ↑ Sánchez López, 2007, pp. 163-164.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aguado (2011). Feminismos y antifeminismos, Universidad de Valencia/Universidad de Granada.
  • Aróstegui (1997). La Guerra Civil. La ruptura democrática, Historia 16. ISBN 84-7679-320-0.
  • Bacchetta (2002). Right-Wing Women: From Conservatives to Extremists around the World, Routledge.
  • Bowen (2000). Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order, University of Missouri Press.
  • Bowen (2006). Spain During World War II, University of Missouri Press.
  • Fernández Jiménez (2008). Pilar Primo de Rivera: el falangismo femenino, Editorial Síntesis.
  • Gallego (2005). Fascismo en España: ensayos sobre los orígenes sociales y culturales del franquismo, El Viejo Topo. ISBN 84-96356-32-9.
  • Gil Pecharromán (2013). El Movimiento Nacional (1937-1977), Grupo Planeta. ISBN 978-84-08-12138-1.
  • Nuñez Puentes (2004). Una historia propia. Historia de las mujeres en la España del siglo XX, Pliegos.
  • O'Byrne (2014). Post-war Spanish Women Novelists and the Recuperation of Historical Memory, Tamesis. ISBN 978-1-85566-274-2.
  • Payne (1999). Fascism in Spain, 1923–1977, University of Wisconsin Press. ISBN 0-299-16564-7.
  • Pabón (1999). Cambó: 1876-1947, Editorial Alpha. ISBN 84-7225-740-1.
  • Preston (1999). Las tres Españas del 36, Penguin Random House Grupo Editorial. ISBN 978-84-9793-061-1.
  • Ranzato (2006). El eclipse de la democracia: la Guerra Civil española y sus orígenes, 1931-1939,, Siglo XXI de España Editores. ISBN 84-323-1248-7.
  • Richmond (2003). Women and Spanish Fascism, Routledge.
  • (2007) Entre la importancia y la irrelevancia: Sección Femenina de la República a la transición, Editora Regional de Murcia. ISBN 978-84-7564-365-6.
  • Suárez Fernández (1991). Historia general de España y América - La Época de Franco. Tomo XIX. 2, Ediciones Rial.
  • Thomas (1976). Historia de la Guerra Civil Española, Círculo de Lectores.
  • Thomàs (2001). La Falange de Franco: fascismo y fascistización en el régimen franquista, 1937-1945, Plaza & Janés.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pilar_Primo_de_Rivera&oldid=480111»