23 709
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Maximilià Thous i Llorens''' (Valéncia, 25 de novembre de 1900 - Valéncia, 1957) fon un escritor i polític valencià.…»
'''Maximilià Thous i Llorens''' ([[Valéncia]], [[25 de novembre]] de [[1900]] - [[Valéncia]], [[1957]]) fon un escritor i polític [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Fon fill de [[Maximilià Thous i Orts]] i estigué casat en [[Amparo Navarro Giner]].
Estudià [[Magisteri]] en la [[ciutat de Valéncia]], pero no eixercí mai, ya que fon cap de negociat d'ensenyança en l'[[Ajuntament de Valéncia]].
En l'any [[1919]] fundà i dirigí l'[[Agrupació Nacionalista Escolar]], encarregat del departament de cultura del [[Centre d'Actuació Valencianista]] i directiu de Proa.
Formà part del grup de la revista ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'' ([[1927]]-[[1930]]), el centre de la renovació lliterària que es va produir en Valéncia durant eixos anys. També participà en les 'Taules de Poesia' que la revista organisava (exposicions itinerants de manuscrits poètics) i va colaborar en l'introducció i difusió de la vanguarda (en poemes dispersos com a Jazz-band). Fon també colaborador en atres periòdics, com ''Avant''.
En l'any [[1922]] va compondre junt al músic [[Miguel Asensi]] l'himne valencianiste ''[[Cançó de lluita]]'', i també va traduir al valencià ''L'Internacional''.
Durant l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 fon l'organisador d'una Semana Valenciana de poesia.
Políticament, va militar en la [[Joventut Valencianista]], pero en [[1930]] ingressà en l'[[Agrupació Valencianista Republicana]], per a fundar en [[1935]] el [[Partit Valencianiste d'Esquerra]] junt a [[Enrique Navarro Borrás]] i [[Ricardo Blasco]], que des de [[1936]] va intentar integrar en [[Esquerra Valenciana]].
En l'any [[1932]] fon un dels firmants de les Bases ortogràfiques del 32, conegudes com [[Normes de Castelló]].
Durant la [[guerra civil espanyola]] va defendre el Colege del Patriarca contra els intents de la [[FAI]] de destruir-ho, i representant de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana en el Patronat de Beneficéncia i Assistència al Menor.
Una volta acabada la guerra, el 27 de setembre de [[1939]] fon separat del servici com a funcionari i empresonat en la [[Modelo de Valéncia]] junt a [[Gonzalo Castelló]], a on fon novament arrestat per informar a la [[BBC]] dels noms dels fusilats en [[Paterna]]. Durant l'interrogatori li varen quebrar dos costelles i va emmalaltir de [[pleuresía]]. També va intentar organisar un curs d'alfabetisació en la presó en Gonzalo Castelló, pero li varen denegar el permís.
Despuix de dos anys i mig empresonat fon condenat a arrest domiciliari, des d'a on es va incorporar a [[Lo Rat Penat]]. Li fon negat el reingrés al seu treball en l'Ajuntament, i fon a sovint detingut i maltractat per la policia [[Franquisme|franquista]]. També fon internat en un sanatori per a [[Tuberculosis|tuberculosos]].
Fallí en l'any [[1957]] en la [[ciutat de Valéncia]] i fon soterrat junt al seu pare en la Secció 3 Esquerra. Quadro 3. Panteó General Nº 528.
== Obra ==
* ''Primer recull de versos'' (1948; obres de 1918-30)
* ''El poema de la Llonja'' (1949)
* ''Esqueix'' (1953)
== Biografia ==
Fon fill de [[Maximilià Thous i Orts]] i estigué casat en [[Amparo Navarro Giner]].
Estudià [[Magisteri]] en la [[ciutat de Valéncia]], pero no eixercí mai, ya que fon cap de negociat d'ensenyança en l'[[Ajuntament de Valéncia]].
En l'any [[1919]] fundà i dirigí l'[[Agrupació Nacionalista Escolar]], encarregat del departament de cultura del [[Centre d'Actuació Valencianista]] i directiu de Proa.
Formà part del grup de la revista ''[[Taula de Lletres Valencianes]]'' ([[1927]]-[[1930]]), el centre de la renovació lliterària que es va produir en Valéncia durant eixos anys. També participà en les 'Taules de Poesia' que la revista organisava (exposicions itinerants de manuscrits poètics) i va colaborar en l'introducció i difusió de la vanguarda (en poemes dispersos com a Jazz-band). Fon també colaborador en atres periòdics, com ''Avant''.
En l'any [[1922]] va compondre junt al músic [[Miguel Asensi]] l'himne valencianiste ''[[Cançó de lluita]]'', i també va traduir al valencià ''L'Internacional''.
Durant l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 fon l'organisador d'una Semana Valenciana de poesia.
Políticament, va militar en la [[Joventut Valencianista]], pero en [[1930]] ingressà en l'[[Agrupació Valencianista Republicana]], per a fundar en [[1935]] el [[Partit Valencianiste d'Esquerra]] junt a [[Enrique Navarro Borrás]] i [[Ricardo Blasco]], que des de [[1936]] va intentar integrar en [[Esquerra Valenciana]].
En l'any [[1932]] fon un dels firmants de les Bases ortogràfiques del 32, conegudes com [[Normes de Castelló]].
Durant la [[guerra civil espanyola]] va defendre el Colege del Patriarca contra els intents de la [[FAI]] de destruir-ho, i representant de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana en el Patronat de Beneficéncia i Assistència al Menor.
Una volta acabada la guerra, el 27 de setembre de [[1939]] fon separat del servici com a funcionari i empresonat en la [[Modelo de Valéncia]] junt a [[Gonzalo Castelló]], a on fon novament arrestat per informar a la [[BBC]] dels noms dels fusilats en [[Paterna]]. Durant l'interrogatori li varen quebrar dos costelles i va emmalaltir de [[pleuresía]]. També va intentar organisar un curs d'alfabetisació en la presó en Gonzalo Castelló, pero li varen denegar el permís.
Despuix de dos anys i mig empresonat fon condenat a arrest domiciliari, des d'a on es va incorporar a [[Lo Rat Penat]]. Li fon negat el reingrés al seu treball en l'Ajuntament, i fon a sovint detingut i maltractat per la policia [[Franquisme|franquista]]. També fon internat en un sanatori per a [[Tuberculosis|tuberculosos]].
Fallí en l'any [[1957]] en la [[ciutat de Valéncia]] i fon soterrat junt al seu pare en la Secció 3 Esquerra. Quadro 3. Panteó General Nº 528.
== Obra ==
* ''Primer recull de versos'' (1948; obres de 1918-30)
* ''El poema de la Llonja'' (1949)
* ''Esqueix'' (1953)