Diferència entre les revisions de "Enûma Elish"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Enûma Elish''' és un poema de la [[mitologia babilònica]] que narra l'orige de l'univers. Segons este mit, ans que el cel i la terra existiren (lliteralment, “tingueren nom”), la [[Deu|deesa]] de l'aigua salada [[Tiamat]] i el seu espós [[Apsú]], el deu de l'aigua dolça, varen engendrar una família de deus.
 
'''Enûma Elish''' és un poema de la [[mitologia babilònica]] que narra l'orige de l'univers. Segons este mit, ans que el cel i la terra existiren (lliteralment, “tingueren nom”), la [[Deu|deesa]] de l'aigua salada [[Tiamat]] i el seu espós [[Apsú]], el deu de l'aigua dolça, varen engendrar una família de deus.
  
El poema és vist com l'història de l'eterna lluita entre l'Orde i el Caos, ya que mostra l'arquetip del guerrer que lluita contra el Caos, pese a no conseguir derrotar-li mai, per lo que la lluita és constant. Per això, [[Marduk]], deu de la llum i l'orde, deu véncer a Tiamat, qui representa a l'obscuritat i el caos.  
+
El poema és vist com l'història de l'eterna lluita entre l'Orde i el Caos, ya que mostra l'arquetip del guerrer que lluita contra el Caos, pese a no conseguir derrotar-li mai, per lo que la lluita és constant. Per això, [[Marduk]], deu de la llum i l'orde, deu véncer a Tiamat, qui representa a l'obscuritat i el caos.  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 17:34 19 maig 2024

Enûma Elish és un poema de la mitologia babilònica que narra l'orige de l'univers. Segons este mit, ans que el cel i la terra existiren (lliteralment, “tingueren nom”), la deesa de l'aigua salada Tiamat i el seu espós Apsú, el deu de l'aigua dolça, varen engendrar una família de deus.

El poema és vist com l'història de l'eterna lluita entre l'Orde i el Caos, ya que mostra l'arquetip del guerrer que lluita contra el Caos, pese a no conseguir derrotar-li mai, per lo que la lluita és constant. Per això, Marduk, deu de la llum i l'orde, deu véncer a Tiamat, qui representa a l'obscuritat i el caos.

Referències[editar | editar còdic]

  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
  • Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Enûma eliš y otros relatos babilónicos de la Creación. Edición y Traducción de Lluís Feliu Mateu, Adelina Millet Albà. Colección: Pliegos de Oriente. Madrid: Editorial Trotta, 2014. ISBN 978-84-9879-476-2.
  • Enuma Elish. Poema babilónico de la creación. Edición y traducción de Federico Lara Peinado. Colección: Paradigmas. Madrid: Editorial Trotta, 2008 2ª edición. ISBN 978-84-9879-006-1.
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion