Zaratornis stresemanni - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

2026-07-08T06:41:00Z

Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències

← Revisió anterior		Revisió de 06:41 8 jul 2026
Llínea 7:		Llínea 7:
	Es distribuïx pels Vages de l'occident de Perú, des de [[Departament de la Llibertat (Perú)\|La Llibertat]] fins a [[Departament de Ayacucho\|Ayacucho]].<ref name=AB/>		Es distribuïx pels Vages de l'occident de Perú, des de [[Departament de la Llibertat (Perú)\|La Llibertat]] fins a [[Departament de Ayacucho\|Ayacucho]].<ref name=AB/>

	Esta espècie és considerada rara i local en els seus [[hàbitat]]s naturals: els boscs dominats per ''[[Polylepis]]'' i ''[[Gynoxys]]'', principalment en [[altitut]]és de 3700 a 4300 [[Metro\|m]] prop del [[llímit del bosc]],<ref name=RR/> pero, en l'estació seca (entre agost i novembre), ocorre fins als 2700 m en boscs mixts i ocasionalment fins als 2000 m. Este moviment estacional pot significar que és solament capaç de mantindre altes poblacions en valls en una continuïtat de boscs oligotérmicos i mesotérmicos.~~<ref name=iucn/>~~		Esta espècie és considerada rara i local en els seus [[hàbitat]]s naturals: els boscs dominats per ''[[Polylepis]]'' i ''[[Gynoxys]]'', principalment en [[altitut]]és de 3700 a 4300 [[Metro\|m]] prop del [[llímit del bosc]],<ref name=RR/> pero, en l'estació seca (entre agost i novembre), ocorre fins als 2700 m en boscs mixts i ocasionalment fins als 2000 m. Este moviment estacional pot significar que és solament capaç de mantindre altes poblacions en valls en una continuïtat de boscs oligotérmicos i mesotérmicos.

	==Descripció==		==Descripció==
Llínea 16:		Llínea 16:

	===Alimentació===		===Alimentació===
	S'alimenta principalment de bayas de dos espècies de [[Viscum\|muérdago]], una d'elles de flors anaranjadas, de les quals sembla ser el principal agent dispersor de llavors.~~<ref name=iucn/>~~<ref name=RR/>		S'alimenta principalment de bayas de dos espècies de [[Viscum\|muérdago]], una d'elles de flors anaranjadas, de les quals sembla ser el principal agent dispersor de llavors.<ref name=RR/>

	===Reproduccíón===		===Reproduccíón===
	La construcció del niu ha segut registrada en març, i nius en ous i pichones han segut trobats en maig.~~<ref name=iucn/>~~		La construcció del niu ha segut registrada en març, i nius en ous i pichones han segut trobats en maig.

	===Vocalisació===		===Vocalisació===
	Usualment és callat, pero emet un sò nassal com de granota, alt i de timbre baix, «''reh-reh-reh-rrrrr-re-re''» en duració de prop de quatre segons.<ref name=RR~~/><ref name=iucn~~/>		Usualment és callat, pero emet un sò nassal com de granota, alt i de timbre baix, «''reh-reh-reh-rrrrr-re-re''» en duració de prop de quatre segons.<ref name=RR/>

	==Estat de conservació==		==Estat de conservació==
	El cotinga cariblanco havia segut calificadao com «[[Espècie vulnerable\|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN), degut a que la seua reduïda població total, se sospita estar decaent llentament en llínea en les taxes de [[Destrucció d'hàbitat\|destrucció i degradació del seu hàbitat]]; no obstant en nova evaluzación en 2023, va ser recalificado com «[[Espècie casi amenaçada\|casi amenaçat]]» i la seua població total estimada entre estimada en 2500 a 10 000 individus,~~<ref name=iucn/>~~		El cotinga cariblanco havia segut calificadao com «[[Espècie vulnerable\|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN), degut a que la seua reduïda població total, se sospita estar decaent llentament en llínea en les taxes de [[Destrucció d'hàbitat\|destrucció i degradació del seu hàbitat]]; no obstant en nova evaluzación en 2023, va ser recalificado com «[[Espècie casi amenaçada\|casi amenaçat]]» i la seua població total estimada entre estimada en 2500 a 10 000 individus,

	===Amenaces===		===Amenaces===

	Incendis descontrolados i pastoreig pesat eviten la regeneració de ''[[Polylepis]]''. El tall d'arbres per a fusta, llenya i carbó és localment destructiu, pero podria ser sostenible si es permetera la regeneració. Els boscs nuvolats de la pendent del [[Oceano Pacífic\|Pacífic]], ocupats per l'espècie en l'estació no reproductiva, estan amenaçats pel pastoreig de cabres que eviten la regeneració del bosc. Atres factors inclouen la substitució de [[camélidos suramericans\|camélidos]] per creació d'ovins i vacuns, i els proyectes de reforestació inadequats, en particular en l'us de plantes exòtiques.~~<ref name=iucn/>~~		Incendis descontrolados i pastoreig pesat eviten la regeneració de ''[[Polylepis]]''. El tall d'arbres per a fusta, llenya i carbó és localment destructiu, pero podria ser sostenible si es permetera la regeneració. Els boscs nuvolats de la pendent del [[Oceano Pacífic\|Pacífic]], ocupats per l'espècie en l'estació no reproductiva, estan amenaçats pel pastoreig de cabres que eviten la regeneració del bosc. Atres factors inclouen la substitució de [[camélidos suramericans\|camélidos]] per creació d'ovins i vacuns, i els proyectes de reforestació inadequats, en particular en l'us de plantes exòtiques.

	===Accions de conservació===		===Accions de conservació===
	Han ocorregut investigacions sobre ''Polylepis'' i els hàbitats d'altitut, i es varen propondre mides de conservació. El nort de la zona de l'espècie (excloent [[Districte de Oyón\|Oyón]]) està majorment dins del [[parc nacional Huascarán]] en [[Departament de Áncash\|Áncash]], pero el desmate continua. Una menuda població està protegida en la [[Reserva nacional Pampa Galeras-Bàrbara d'Achille\|reserva nacional Pampa Galeras]] en [[Departament de Ayacucho\|Ayacucho]], que està débilmente establida. Un lloc no reproductiu, el [[Zona reservada Bosc de Zárate\|bosc Zárate]], en [[Departament de Lima\|Lima]], ha segut anunciat recentment com a zona reservada.~~<ref name=iucn/>~~		Han ocorregut investigacions sobre ''Polylepis'' i els hàbitats d'altitut, i es varen propondre mides de conservació. El nort de la zona de l'espècie (excloent [[Districte de Oyón\|Oyón]]) està majorment dins del [[parc nacional Huascarán]] en [[Departament de Áncash\|Áncash]], pero el desmate continua. Una menuda població està protegida en la [[Reserva nacional Pampa Galeras-Bàrbara d'Achille\|reserva nacional Pampa Galeras]] en [[Departament de Ayacucho\|Ayacucho]], que està débilmente establida. Un lloc no reproductiu, el [[Zona reservada Bosc de Zárate\|bosc Zárate]], en [[Departament de Lima\|Lima]], ha segut anunciat recentment com a zona reservada.

	==Sistemàtica==		==Sistemàtica==
	===Descripció original===		===Descripció original===
	L'espècie ''Z. stresemanni'' i el gènero ''Zaratornis'' varen ser descrits per primera volta per la [[Ornitologia\|ornitóloga]] [[Alemània\|alemana]] en Perú [[Maria Koepcke]] en 1954 baix el mateix [[nom científic]]; la [[localitat tipo]] és «Zárate, prop de Sant Bartolomé, marge del Riu Rímac, Lima, Perú, altitut 2700 m». El [[holotip]], una femella adulta recolectada el 12 d'octubre de 1953, es troba depositat en el [[Museu d'Història Natural (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)\|Museu d'Història Natural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] baixe el número Kp 1019.~~<ref name=Koepcke1954/>~~<ref name="BOW">{{Birds of the World \|aneu=whccot1 \|títul=White-cheeked Cotinga (''Zaratornis stresemanni'')\|autor=Schulenberg, T.S.\|editor=Schulenberg, T.S.\|any=2020 \|consultat=2024-03-10 \|doi=10.2173/bow.whccot1.01}}</ref>		L'espècie ''Z. stresemanni'' i el gènero ''Zaratornis'' varen ser descrits per primera volta per la [[Ornitologia\|ornitóloga]] [[Alemània\|alemana]] en Perú [[Maria Koepcke]] en 1954 baix el mateix [[nom científic]]; la [[localitat tipo]] és «Zárate, prop de Sant Bartolomé, marge del Riu Rímac, Lima, Perú, altitut 2700 m». El [[holotip]], una femella adulta recolectada el 12 d'octubre de 1953, es troba depositat en el [[Museu d'Història Natural (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)\|Museu d'Història Natural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] baixe el número Kp 1019.<ref name="BOW">{{Birds of the World \|aneu=whccot1 \|títul=White-cheeked Cotinga (''Zaratornis stresemanni'')\|autor=Schulenberg, T.S.\|editor=Schulenberg, T.S.\|any=2020 \|consultat=2024-03-10 \|doi=10.2173/bow.whccot1.01}}</ref>

	===Etimologia===		===Etimologia===
Llínea 47:		Llínea 47:




			== Referències ==
			<references />

	[[Categoria:Aus d'Amèrica]]		[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-08T01:12:12Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Zaratornis stresemanni - White-cheeked Cotinga.jpg|miniatura|cotinga cariblanco (''Zaratornis stresemanni'')]]

El '''cotinga cariblanco'''<ref name="sèu">{{Noms aus SEO 9 |fechaacceso =1 de març de 2016. P. 491}}</ref> ('''''Zaratornis stresemanni'''''), també denominat '''cotinga de galta blanca''' (en [[Perú]]) o '''cotinga de cara blanca''',<ref name="AB">[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=306EA62C9BCF8EE9 Cotinga Cariblanco ''Zaratornis stresemanni'' Koepcke, 1954] en ''Avibase''. Consultada l'1 de març de 2016.</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] en la [[família (biologia)|família]] [[Cotingidae]]. És [[monotípica]] dins del gènero '''''Zaratornis'''''.<ref>{{cita lliure |títul=A World Checklist of Birds |nom1={{versalita|Burt L.}} |llinage1={{versalita|Monroe}} |nom2={{versalita|Charres G. }}|llinage2={{versalita|Sibley}} |any=1997 |pàgina=155 |editorial=[[Yale University Press]] |ubicació=New Haven, CT |isbn=0-300-07083-7 |url=http://books.google.com/books?aneu=3M7f_I2zWDwC&pg=PA155&dq=zaratornis&hl=en&ei=tfayToD8JsLs0gGl88SZBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&vejau=0CFoQ6AEwCTgK#v=onepage&q=zaratornis&f=false}}</ref> És endèmica en els [[cordillera dels Vages|Vages]] en el centre-oest de [[Perú]].

==Distribució i hàbitat==
Es distribuïx pels Vages de l'occident de Perú, des de [[Departament de la Llibertat (Perú)|La Llibertat]] fins a [[Departament de Ayacucho|Ayacucho]].<ref name=AB/>

Esta espècie és considerada rara i local en els seus [[hàbitat]]s naturals: els boscs dominats per ''[[Polylepis]]'' i ''[[Gynoxys]]'', principalment en [[altitut]]és de 3700 a 4300 [[Metro|m]] prop del [[llímit del bosc]],<ref name=RR/> pero, en l'estació seca (entre agost i novembre), ocorre fins als 2700 m en boscs mixts i ocasionalment fins als 2000 m. Este moviment estacional pot significar que és solament capaç de mantindre altes poblacions en valls en una continuïtat de boscs oligotérmicos i mesotérmicos.<ref name=iucn/>

==Descripció==
Medix en promig 21 [[cm]] de llongitut. El pico és gris azulado i el iris roig. La corona és negra contrastant en la cara blanca; per dalt és anteado, estriado d'obscur. La gola i pit són gris parduzco; per avall és anteado, àmpliament estriado negruzco.<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Zaratornis stresemanni'', p. 502, làmina 67(3)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició={{Ord|1.|a}}|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn=ISBN 978-0-292-71748-0}}</ref>

==Comportament==
Usualment és vist solitari o els parells, a sovint encaramallat immòvil, erecto, en la part alta d'un arbusto o arbre baix. Sembla pereós, usualment prou manso. No acompanya bandadas mixtes. Ocorre junt a ''[[Ampelion rubrocristatus]]'', en el comportament del qual s'assembla.

===Alimentació===
S'alimenta principalment de bayas de dos espècies de [[Viscum|muérdago]], una d'elles de flors anaranjadas, de les quals sembla ser el principal agent dispersor de llavors.<ref name=iucn/><ref name=RR/>

===Reproduccíón===
La construcció del niu ha segut registrada en març, i nius en ous i pichones han segut trobats en maig.<ref name=iucn/>

===Vocalisació===
Usualment és callat, pero emet un sò nassal com de granota, alt i de timbre baix, «''reh-reh-reh-rrrrr-re-re''» en duració de prop de quatre segons.<ref name=RR/><ref name=iucn/>

==Estat de conservació==
El cotinga cariblanco havia segut calificadao com «[[Espècie vulnerable|vulnerable]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN), degut a que la seua reduïda població total, se sospita estar decaent llentament en llínea en les taxes de [[Destrucció d'hàbitat|destrucció i degradació del seu hàbitat]]; no obstant en nova evaluzación en 2023, va ser recalificado com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]]» i la seua població total estimada entre estimada en 2500 a 10 000 individus,<ref name=iucn/>

===Amenaces===

Incendis descontrolados i pastoreig pesat eviten la regeneració de ''[[Polylepis]]''. El tall d'arbres per a fusta, llenya i carbó és localment destructiu, pero podria ser sostenible si es permetera la regeneració. Els boscs nuvolats de la pendent del [[Oceano Pacífic|Pacífic]], ocupats per l'espècie en l'estació no reproductiva, estan amenaçats pel pastoreig de cabres que eviten la regeneració del bosc. Atres factors inclouen la substitució de [[camélidos suramericans|camélidos]] per creació d'ovins i vacuns, i els proyectes de reforestació inadequats, en particular en l'us de plantes exòtiques.<ref name=iucn/>

===Accions de conservació===
Han ocorregut investigacions sobre ''Polylepis'' i els hàbitats d'altitut, i es varen propondre mides de conservació. El nort de la zona de l'espècie (excloent [[Districte de Oyón|Oyón]]) està majorment dins del [[parc nacional Huascarán]] en [[Departament de Áncash|Áncash]], pero el desmate continua. Una menuda població està protegida en la [[Reserva nacional Pampa Galeras-Bàrbara d'Achille|reserva nacional Pampa Galeras]] en [[Departament de Ayacucho|Ayacucho]], que està débilmente establida. Un lloc no reproductiu, el [[Zona reservada Bosc de Zárate|bosc Zárate]], en [[Departament de Lima|Lima]], ha segut anunciat recentment com a zona reservada.<ref name=iucn/>

==Sistemàtica==
===Descripció original===
L'espècie ''Z. stresemanni'' i el gènero ''Zaratornis'' varen ser descrits per primera volta per la [[Ornitologia|ornitóloga]] [[Alemània|alemana]] en Perú [[Maria Koepcke]] en 1954 baix el mateix [[nom científic]]; la [[localitat tipo]] és «Zárate, prop de Sant Bartolomé, marge del Riu Rímac, Lima, Perú, altitut 2700 m». El [[holotip]], una femella adulta recolectada el 12 d'octubre de 1953, es troba depositat en el [[Museu d'Història Natural (Universitat Nacional Major de Sant Marcos)|Museu d'Història Natural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos]] baixe el número Kp 1019.<ref name=Koepcke1954/><ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=whccot1 |títul=White-cheeked Cotinga (''Zaratornis stresemanni'')|autor=Schulenberg, T.S.|editor=Schulenberg, T.S.|any=2020 |consultat=2024-03-10 |doi=10.2173/bow.whccot1.01}}</ref>

===Etimologia===
El nom genèric masculí «''Zaratornis''» és una combinació del bosc Zárate, a on l'au va ser originalment trobada, i de la paraula del [[idioma grec|grec]] «''ornis, ornithos''» que significa ‘pardal’; i el nom de l'espècie «''stresemanni''», commemora al ornitólogo, explorador i colector alemà [[Erwin Stresemann|Erwin Friedrich Theodor Stresemann]] (1889-1972).<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita='' Zaratornis'', p. 413; ''stresemanni'', p. 367|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref>

===Taxonomia===
És [[monotípica]]. L'espècie va ser algunes voltes inclosa en un gènero ''[[Ampelion]]'' ampliat, pero diferix en detalls de l'estructura del cràneu i en el plomall.<ref name=BOW/>

Berv & Prum (2014)<ref name="Berv&Prum2014">{{Berv & Prum, 2014}}</ref> varen produir una extensa [[Filogenia molecular|filogenia]] per a la família [[Cotingidae]] reflectint moltes de les divisions anteriors i incloent noves relacions entre els [[tàxon|tàxons]], a on es propon el reconeiximent de cinc [[subfamília]]s. D'acort a esta classificació, ''Zaratornis'' pertany a una subfamília [[Phytotominae]] {{versalita|[[William Swainson|Swainson]]}}, 1837, junt a ''[[Phytotoma]]'', ''[[Phibalura]]'', ''[[Doliornis]]'' i ''[[Ampelion]]''. El [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Sudamérica]] (SACC) aguarda propostes per a modificar la seqüència linear dels gèneros i reconéixer les subfamílies.<ref>[http://www.museum.lsu.edu/Remsen/SACCBaseline08.htm Part 8. Suboscine Passeriformes, C (Tyrannidae to Tityridae) Vore Cotingidae Nota 1] en A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. En anglés. Consultada l'1 de març de 2016.</ref>

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]