Xochipilli - Historial de revisions

Jose2 en 10:54 7 maig 2025

2025-05-07T10:54:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:54 7 maig 2025
Llínea 7:		Llínea 7:
	En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.		En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.

	Se li relaciona en la deitat Macuilxóchitl «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.		Se li relaciona en la deitat Macuilxóchitl «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:44 20 nov 2024

2024-11-20T10:44:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 20 nov 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.		En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.

	Se li relaciona en la deitat Macuilxóchitl «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.		Se li relaciona en la deitat Macuilxóchitl «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:34 28 feb 2023

2023-02-28T18:34:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 28 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Statue_of_Xochipilli_(From_the_National_Museum_of_Anthropology,_Mexico_City).jpg\|thumb\|250px\|~~Estatuan~~ de Xochipilli]]		[[File:Statue_of_Xochipilli_(From_the_National_Museum_of_Anthropology,_Mexico_City).jpg\|thumb\|250px\|Estatua de Xochipilli]]

	'''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.		'''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.

Lluísm en 18:28 28 feb 2023

2023-02-28T18:28:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 28 feb 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.		En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.

	Se li relaciona en la deitat [[Macuilxóchitl]] «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.		Se li relaciona en la deitat Macuilxóchitl «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Estatuan de Xochipilli '''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xo…»

2023-02-28T18:27:41Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estatuan de Xochipilli '''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xo…»

Pàgina nova

[[File:Statue_of_Xochipilli_(From_the_National_Museum_of_Anthropology,_Mexico_City).jpg|thumb|250px|Estatuan de Xochipilli]]

'''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.

El seu cult es relaciona en el d'atres deus de la dacsa, de la fertilitat i de la collita, com el deu de la [[pluja]], [[Tláloc]], i el de la dacsa, [[Cintéotl]]. Està associat en [[Macuilxochitl]] (Cinc flors), deu dels jocs i les apostes. La seua germana melliza era [[Xochiquétzal]].

En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.

Se li relaciona en la deitat [[Macuilxóchitl]] «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
* Fernández, Justino (1959). «Una aproximacion a Xochipilli». Estudios de Cultura Náhuatl 1: 36
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* «Xochipilli». Ancient History Encyclopedia

==Bibliografia ==
* Aguilera, Carmen (2004). «Xochipilli dios solar». Estudios de cultura Náhuatl. ISSN 0071-1675
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Xochipilli}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]