https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Xenomys_nelsoniXenomys nelsoni - Historial de revisions2026-07-08T20:39:38ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Xenomys_nelsoni&diff=499550&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T13:32:07Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Xenomys nelsoni 297049.jpg|miniatura|La Rata de Magdalena ''(Xenomys nelsoni) (''Xenomys nelsoni'')]]<br />
<br />
<br />
'''La Rata de Magdalena ''(Xenomys nelsoni)''''' <ref>{{Cita web|url=https://www.ecologia-unam.com.mx/wp-content/uploads/2016/02/2000-Gu%C3%ADa-de-Camp-de-els-Mam%C3%ADferos-de-la-Costa-de-Jalisco.pdf.|títul=Ceballos, G., i Miranda, A. (2000). A field guide to the mammals from the Jalisco coast. Fundació Ecològica de Cuixmala-UNAM.|fechaacceso=2022-11-14|sitioweb=www.ecologia-unam.com.mx}}</ref> és una [[espècie]] de [[rosegador]] de la [[família (biologia)|família]] [[Cricetidae]] endèmica de Mèxic. És poc coneguda i es troba protegida per la '''NOM-059-SEMARNAT-2010''' en la categoria de '''Amenaçada''' '''(A).'''<ref>{{Cita web|url=https://www.dof.gob.mx/normasoficiales/4254/semarnat/semarnat.htm|títul=NORMA Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental-Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvades-Categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi-Llista d'espècies en risc.}}</ref><br />
<br />
== Distribució geogràfica ==<br />
Es distribuïx pel sur de [[Jalisco]] i [[Colima]], un àrea geogràfica menuda a comparació d'atres espècies de mamífers. Els biòlecs han reportat la seua presència només en tres àrees: [[Ciutat de Armería|Armería]] i [[Poble Juárez]] (Colima), aixina com en [[Chamela]] (Jalisco). Afortunadament, esta última àrea forma part de la [[Reserva de la biosfera Chamela-Cuixmala|Reserva de la Biosfera Chamela-Cuixmala]] (RBCC), en el municipi de [[L'Horta (Jalisco)|l'Horta]], aproximadament a 120 km al nort de [[Manzanillo]], Colima, entre el marge nort del riu Cuitzmala i la riera Chamela.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.revista.unam.mx/2019v20n5/rata-de-magdalena-un-important-mamifero-mexicà/|títul=Rata de Magdalena: un important mamífer mexicà, poc conegut i en risc d'extinció|fechaacceso=2022-11-14|llinage=rdu|nom=Editor|data=2019-09-01|sitioweb=RDU UNAM|idioma=és-MX}}</ref> <br />
<br />
== Descripció.<ref>{{Cita web|url=http://www.conabio.gob.mx/conocimiento/ise/fichasnom/xenomysnelsoni00.pdf|títul=Sánchez Corder, V. 2003. Ficha tècnica de Xenomys nelsoni. Estat actual del coneiximent biològic d'algunes espècies de rosegadors de les famílies Muridae, Geomyidae, Heteromyidae i Sciuridae (Rodentia: Mammalia) incloses en el PROY-NOM-059-ECOL-2000. Departament de Zoologia, Institut de Biologia, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Bases de senyes SNIB-CONABIO. Proyecte No. W036. Mèxic, D.F.}}</ref> ==<br />
Esta espècie de rata presenta un cràneu molt semblat al de [[Neotoma]], pero en els lagrimales més allargats, de la mateixa manera que la bula auditiva.<br />
<br />
Es distinguix per presentar una taca blancuzca damunt de l'anell ocular, casi del mateix tamany que l'ull verdader.<br />
<br />
'''Mides externes'''<br />
<br />
Les mides externes de tres machos són les següents: Lt= 315, 300, 335; CV= 155, 143, 170; PT= 31, 30, 32.<br />
<br />
'''Pelaje'''<br />
<br />
Les parts dorsals són dorat o torrat-rojós; l'esquena està escassament mesclat en pèls en la punta negra; presenta un anell pardo i molt poc definit al voltant de cada ull, per damunt del com hi ha una taca blancuzca casi tan gran com el mateix ull; la coa és d'un color parell, café obscur ; les parts ventrales són blanc crema fins a la raïl dels pèls, llevat a lo llarc de les parts laterals de la pancha, en a on el pèl en la seua part basal és plúmbago; les llínees de demarcació entre el color de l'esquena i de la pancha són clares i ben definides.<br />
<br />
== Hàbits.<ref name=":0" /> ==<br />
És un rosegador d'hàbits principalment [[Arborícola|arborícolas]], els biòlecs consideren que la major part del temps la pansa entre el fullage dels arbres, a una altura d'entre 1 i 4 metros. Este mamífer utilisa buits i oquedades en les branques i tronc dels arbres com a refugi, aixina com enramadas i conglomerats de fullage. Es desconeix l'impacte que té l'época seca de l'any quan disminuïx considerablement el fullage dels arbres.<br />
<br />
Com la majoria dels rosegadors, la rata de Magdalena és d'hàbits nocturns; en eixe horari busca el seu aliment i du a la veta activitats d'exploració del seu territori. S'ha reportat que es troba activa d'1 a 1.5 hores despuix de l'obscuritat i fins a la mijanit. Fins a a on se sap, és una espècie els individus de la qual adults són solitaris, no formen agrupacions o colónies. Acostumen orinar i defecar en latrines que fan sobre horquetas i cavitats dels arbres.<br />
<br />
<br />
Les observacions de camp indiquen que la seua temporada de reproducció és des del final de l'estació seca i durant la temporada de pluges, #lo que comprén finals de maig fins a novembre. Estos rosegadors construïxen nius en forma d'esfera entre les branques dels arbres en fulls, ramitas, pastura i fibres vegetals. En cada part naixen una o dos crío, cegues, sense pèl, de tonalitat rosada i pesen al voltant de 5 g.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
* Baillie, J. 1996. [http://www.iucnredlist.org/search/details.php/23115/all Xenomys nelsoni]. [http://www.iucnredlist.org 2006 IUCN Ret List of Threatened Species. ]<br />
<br />
*Musser, G. G. and M. D. Carleton. 2005. Superfamily Muroidea. Pp. 894-1531 ''in'' Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. [[Johns Hopkins University Press]], Baltimore.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT