Warren Beatty - Historial de revisions

Jose2 en 16:39 3 ago 2025

2025-08-03T16:39:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 3 ago 2025
Llínea 24:		Llínea 24:
	En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar\|Óscar]].		En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar\|Óscar]].

	=== Dècada de 1970 ===		=== [[Anys 1970\|Dècada de 1970]] ===

	Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]].		Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]].
Llínea 34:		Llínea 34:
	Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».		Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».

	=== Etapa 1980-2000 ===		=== Etapa [[1980]]-[[2000]] ===

	Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó).		Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó).
Llínea 42:		Llínea 42:
	=== Últims treballs ===		=== Últims treballs ===

	En [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys.		En l'any [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys.

	El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en novembre de [[2016]] (i en [[Espanya]], en abril de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees.		El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en [[novembre]] de [[2016]] (i en [[Espanya]], en [[abril]] de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en l'any [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees.

	== Cites ==		== Cites ==

Jose2 en 16:34 3 ago 2025

2025-08-03T16:34:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 3 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Henry Warren Beatty		\| nom = Henry Warren Beatty
	\| image = [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg~~\|thumb~~\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]		\| image = [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Estats Units\|Nortamericana]]		\| nacionalitat = [[Estats Units\|Nortamericana]]

Xavier en 05:47 26 jul 2025

2025-07-26T05:47:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 05:47 26 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|thumb\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]		{{Biografia\|
			\| nom = Henry Warren Beatty
			\| image = [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|thumb\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Estats Units\|Nortamericana]]
			\| ocupació = Actor.
			\| data_naix = [[30 de març]] de [[1937]]
			\| lloc_naix = [[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]]
			\| data_mort =
			\| lloc_mort =
			}}
	'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.		'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.

Xavier en 05:44 26 jul 2025

2025-07-26T05:44:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 05:44 26 jul 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Warren_Beatty Warren Beatty en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Warren_Beatty Warren Beatty en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Actors]]
			[[Categoria:Actors dels Estats Units]]
			[[Categoria:Directors de cine]]
			[[Categoria:Guionistes de cine]]
			[[Categoria:Estatunidencs]]

Xavier en 05:42 26 jul 2025

2025-07-26T05:42:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 05:42 26 jul 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	=== Etapa 1980-2000 ===		=== Etapa 1980-2000 ===

	(~~Secció~~ per ~~completar~~)		Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó).

			En l'any [[1991]] protagonisà junt a [[Annette Bening]], ''Bugsy'', de [[Barry Levinson]], retrat d'un gànster de [[Hollywood]] que obtingué vàries nominacions a l'Òscar. Més tart treballà de nou en Bening en ''Un assunt d'amor'' ([[1994]], de [[Glenn Gordon Caron]]), nova versió de la producció de [[1939]], ''Tu i yo'', de [[Leo McCarey]]. Esta película supongué un dels últims treballs de la veterana [[Katharine Hepburn]]. De [[1998]] és ''Bulworth'', una sàtira política dirigida i protagonisada per ell mateixa.

			=== Últims treballs ===

			En [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys.

			El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en novembre de [[2016]] (i en [[Espanya]], en abril de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees.

	== Cites ==		== Cites ==

Jose2 en 15:54 22 jul 2025

2025-07-22T15:54:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:54 22 jul 2025
Llínea 32:		Llínea 32:

	{{Cita\|Conseguixes l'èxit en el teu camp quan no saps si lo que fas és treball o joc.\|Warren Beatty}}		{{Cita\|Conseguixes l'èxit en el teu camp quan no saps si lo que fas és treball o joc.\|Warren Beatty}}

			== Referències ==
			* [https://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/03/cultura/1262552849.html «Las 12.775 mujeres de Warren Beatty». El Mundo]
			* [https://archive.ph/20190726125743/http://asac.labiennale.org/it/passpres/cinema/annali.php?m=71&c=p «Official Awards of the 55th Mostra». labiennale.org]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 15:52 22 jul 2025

2025-07-22T15:52:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 22 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|thumb\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]		[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|thumb\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]

	'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut ~~com~~ en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.		'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 9:		Llínea 9:
	=== Primers treballs ===		=== Primers treballs ===

	Treballà en la televisió i el teatre, aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony\|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).		Treballà en la [[televisió]] i el [[teatre]], aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony\|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).

	En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.		En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.

Jose2 en 15:41 22 jul 2025

2025-07-22T15:41:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 22 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|~~thjumb~~\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]		[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|thumb\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]

	'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.		'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.

Jose2 en 15:41 22 jul 2025

2025-07-22T15:41:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 22 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg\|thjumb\|300px\|Warren Beatty en l'any 1961]]

	'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.		'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.

Llínea 32:		Llínea 34:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Warren Beatty}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Warren_Beatty Warren Beatty en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Warren_Beatty Warren Beatty en Wikipedia]

Xavier en 17:49 21 jul 2025

2025-07-21T17:49:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:49 21 jul 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	=== Un seductor ===		=== Un seductor ===

			Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».

			=== Etapa 1980-2000 ===

	(Secció per completar)		(Secció per completar)