Walter Lippmann - Historial de revisions

Jose2 en 10:38 23 gin 2026

2026-01-23T10:38:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 23 gin 2026
Llínea 27:		Llínea 27:

	{{Cita\|Quan tots pensen igual és perque cap està pensant.\|Walter Lippmann}}		{{Cita\|Quan tots pensen igual és perque cap està pensant.\|Walter Lippmann}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Walter Lippmann}}		{{Commonscat\|Walter Lippmann}}

Reval en 10:19 29 set 2024

2024-09-29T10:19:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 29 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Walter Lippmann		\| nom = Walter Lippmann
	\| image =		\| image = [[File:Walter Lippmann 1914.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Walter Lippmann en l'any [[1914]]
	\| nacionalitat = [[Estats Units\|Nortamericana]]		\| nacionalitat = [[Estats Units\|Nortamericana]]
	\| ocupació = Periodiste, filòsof i comentariste polític.		\| ocupació = Periodiste, filòsof i comentariste polític.
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Walter Lippmann}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann Walter Lippmann en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann Walter Lippmann en Wikipedia]

Reval en 10:18 29 set 2024

2024-09-29T10:18:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:18 29 set 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]		\| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
	}}		}}
	'''Walter Lippmann''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[23 de setembre]] de [[1889]] – [[Nova York]], [[Estats Units]], [[14 de decembre]] de [[1974]]) fon un intelectual nortamericà. Com a periodiste, comentariste polític, crític de mijos i filòsof, intentà reconciliar la tensió existent entre el [[capitalisme]] i [[democràcia]] en el complex món modern (''Liberty and the News'', [[1920]]). Obtingué dos voltes el [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] ([[1958]] i [[1962]]) per la seua [[columniste\|columna]] ''Today and Tomorrow'' (Hui i matí).		'''Walter Lippmann''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[23 de setembre]] de [[1889]] - † [[Nova York]], [[Estats Units]], [[14 de decembre]] de [[1974]]) fon un intelectual [[nortamericà]]. Com a periodiste, comentariste polític, crític de mijos i filòsof, intentà reconciliar la tensió existent entre el [[capitalisme]] i [[democràcia]] en el complex món modern (''Liberty and the News'', [[1920]]). Obtingué dos voltes el [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] ([[1958]] i [[1962]]) per la seua [[columniste\|columna]] ''Today and Tomorrow'' (Hui i matí).

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Fill de Jacob i Daisy Baum Lippmann, de família judeu-alemana de classe mija alta, passava les seues vacacions anuals en [[Europa]]. Als 17 anys ingressà en l'Universitat de Harvard a on es va graduar en tres anys. Estudià junt a [[George Santayana]], [[William James]] i [[Graham Wallas]]; centrant-se en filosofia i llengües (parlava francés i alemà ademés d'anglés). Fon membre de la societat [[Phi Beta Kappa]].		Fill de Jacob i Daisy Baum Lippmann, de família judeu-alemana de classe mija alta, passava les seues vacacions anuals en [[Europa]]. Als 17 anys ingressà en l'[[Universitat de Harvard]] a on es va graduar en tres anys. Estudià junt a [[George Santayana]], [[William James]] i [[Graham Wallas]]; centrant-se en filosofia i llengües (parlava [[francés]] i [[alemà]] ademés d'[[anglés]]). Fon membre de la societat [[Phi Beta Kappa]].

	En l'any [[1913]] Lippmann, Herbert Croly i Walter Weyl foren els editors fundadors de la revista ''The New Republic''. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Lippmann aplegà a ser conseller del president [[Woodrow Wilson]], intervenint en la redacció dels [[Catorze Punts]]. Des de llavors, Lippmann tingué ampli accés als àmbits decisoris de la política nortamericana. Encara que ell no tenia cap simpatia pel [[comunisme]], la seua secretària, Mary Price, fon utilisada per la ret d'espionage soviètic de Jacob Golos per a obtindre informació de fonts que Lippmann manejava pero no revelava en els seus artículs.		En l'any [[1913]] Lippmann, Herbert Croly i Walter Weyl foren els editors fundadors de la revista ''The New Republic''. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Lippmann aplegà a ser conseller del president [[Woodrow Wilson]], intervenint en la redacció dels [[Catorze Punts]]. Des de llavors, Lippmann tingué ampli accés als àmbits decisoris de la política nortamericana. Encara que ell no tenia cap simpatia pel [[comunisme]], la seua secretària, Mary Price, fon utilisada per la ret d'espionage soviètic de Jacob Golos per a obtindre informació de fonts que Lippmann manejava pero no revelava en els seus artículs.
Llínea 20:		Llínea 20:
	Junt en Charles Merz, estudià els problemes d'inexactitut, biaix i atres problemes en la forma en que els periòdics cobrien les notícies, en un estudi titulat ''A Test of the News'' ([[1920]]), centrat en la cobertura de ''[[The New York Times]]'' cap a la [[revolució bolchevic]]. En el títul d'un dels seus llibres, va popularisar l'us del concepte de "[[guerra freda]]" (''The Cold War'', [[1947]]).		Junt en Charles Merz, estudià els problemes d'inexactitut, biaix i atres problemes en la forma en que els periòdics cobrien les notícies, en un estudi titulat ''A Test of the News'' ([[1920]]), centrat en la cobertura de ''[[The New York Times]]'' cap a la [[revolució bolchevic]]. En el títul d'un dels seus llibres, va popularisar l'us del concepte de "[[guerra freda]]" (''The Cold War'', [[1947]]).

	Despuix de l'eixida del seu càrrec d'[[Henry A. Wallace]] en setembre de [[1946]], Lippmann es convertí en la principal veu pública que mantenia la necessitat de respectar l'esfera d'influència de l'[[Unió Soviètica]] en Europa, oponent-se a l'estratègia de contenció per la que advocaven atres personalitats, com [[George F. Kennan]].		Despuix de l'eixida del seu càrrec d'[[Henry A. Wallace]] en [[setembre]] de [[1946]], Lippmann es convertí en la principal veu pública que mantenia la necessitat de respectar l'esfera d'influència de l'[[Unió Soviètica]] en [[Europa]], oponent-se a l'estratègia de contenció per la que advocaven atres personalitats, com [[George F. Kennan]].

	Lippmann fon conseller informal de varis presidents. La seua relació en [[Lyndon Johnson]] sobre la forma tractar la [[Guerra de Vietnam]] fon particularment crítica, a pesar de ~~la qual cosa~~, el 4 de setembre de [[1964]] se li va otorgar la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]].		Lippmann fon conseller informal de varis presidents. La seua relació en [[Lyndon Johnson]] sobre la forma tractar la [[Guerra de Vietnam]] fon particularment crítica, a pesar de lo que, el [[4 de setembre]] de [[1964]] se li va otorgar la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]].

	== Cites ==		== Cites ==

Xavier en 20:59 28 set 2024

2024-09-28T20:59:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:59 28 set 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Walter Lippmann
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Estats Units\|Nortamericana]]
			\| ocupació = Periodiste, filòsof i comentariste polític.
			\| data_naix = [[23 de setembre]] de [[1889]]
			\| lloc_naix = [[Nova York]], [[Estats Units]]
			\| data_mort = [[14 de decembre]] de [[1974]]
			\| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]]
			}}
	'''Walter Lippmann''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[23 de setembre]] de [[1889]] – [[Nova York]], [[Estats Units]], [[14 de decembre]] de [[1974]]) fon un intelectual nortamericà. Com a periodiste, comentariste polític, crític de mijos i filòsof, intentà reconciliar la tensió existent entre el [[capitalisme]] i [[democràcia]] en el complex món modern (''Liberty and the News'', [[1920]]). Obtingué dos voltes el [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] ([[1958]] i [[1962]]) per la seua [[columniste\|columna]] ''Today and Tomorrow'' (Hui i matí).		'''Walter Lippmann''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[23 de setembre]] de [[1889]] – [[Nova York]], [[Estats Units]], [[14 de decembre]] de [[1974]]) fon un intelectual nortamericà. Com a periodiste, comentariste polític, crític de mijos i filòsof, intentà reconciliar la tensió existent entre el [[capitalisme]] i [[democràcia]] en el complex món modern (''Liberty and the News'', [[1920]]). Obtingué dos voltes el [[Premis Pulitzer\|Premi Pulitzer]] ([[1958]] i [[1962]]) per la seua [[columniste\|columna]] ''Today and Tomorrow'' (Hui i matí).

Xavier en 20:56 28 set 2024

2024-09-28T20:56:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:56 28 set 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann Walter Lippmann en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann Walter Lippmann en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Filòsofs]]
			[[Categoria:Periodistes]]
			[[Categoria:Estatunidencs]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Walter Lippmann''' (Nova York, Estats Units, 23 de setembre de 1889 – Nova York, Estats Units, 14 de decembre de 1974) fon…»

2024-09-28T20:51:27Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Walter Lippmann''' (Nova York, Estats Units, 23 de setembre de 1889 – Nova York, Estats Units, 14 de decembre de 1974) fon…»

Pàgina nova

'''Walter Lippmann''' ([[Nova York]], [[Estats Units]], [[23 de setembre]] de [[1889]] – [[Nova York]], [[Estats Units]], [[14 de decembre]] de [[1974]]) fon un intelectual nortamericà. Com a periodiste, comentariste polític, crític de mijos i filòsof, intentà reconciliar la tensió existent entre el [[capitalisme]] i [[democràcia]] en el complex món modern (''Liberty and the News'', [[1920]]). Obtingué dos voltes el [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]] ([[1958]] i [[1962]]) per la seua [[columniste|columna]] ''Today and Tomorrow'' (Hui i matí).

== Biografia ==

Fill de Jacob i Daisy Baum Lippmann, de família judeu-alemana de classe mija alta, passava les seues vacacions anuals en [[Europa]]. Als 17 anys ingressà en l'Universitat de Harvard a on es va graduar en tres anys. Estudià junt a [[George Santayana]], [[William James]] i [[Graham Wallas]]; centrant-se en filosofia i llengües (parlava francés i alemà ademés d'anglés). Fon membre de la societat [[Phi Beta Kappa]].

En l'any [[1913]] Lippmann, Herbert Croly i Walter Weyl foren els editors fundadors de la revista ''The New Republic''. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Lippmann aplegà a ser conseller del president [[Woodrow Wilson]], intervenint en la redacció dels [[Catorze Punts]]. Des de llavors, Lippmann tingué ampli accés als àmbits decisoris de la política nortamericana. Encara que ell no tenia cap simpatia pel [[comunisme]], la seua secretària, Mary Price, fon utilisada per la ret d'espionage soviètic de Jacob Golos per a obtindre informació de fonts que Lippmann manejava pero no revelava en els seus artículs.

Junt en Charles Merz, estudià els problemes d'inexactitut, biaix i atres problemes en la forma en que els periòdics cobrien les notícies, en un estudi titulat ''A Test of the News'' ([[1920]]), centrat en la cobertura de ''[[The New York Times]]'' cap a la [[revolució bolchevic]]. En el títul d'un dels seus llibres, va popularisar l'us del concepte de "[[guerra freda]]" (''The Cold War'', [[1947]]).

Despuix de l'eixida del seu càrrec d'[[Henry A. Wallace]] en setembre de [[1946]], Lippmann es convertí en la principal veu pública que mantenia la necessitat de respectar l'esfera d'influència de l'[[Unió Soviètica]] en Europa, oponent-se a l'estratègia de contenció per la que advocaven atres personalitats, com [[George F. Kennan]].

Lippmann fon conseller informal de varis presidents. La seua relació en [[Lyndon Johnson]] sobre la forma tractar la [[Guerra de Vietnam]] fon particularment crítica, a pesar de la qual cosa, el 4 de setembre de [[1964]] se li va otorgar la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]].

== Cites ==

{{Cita|Quan tots pensen igual és perque cap està pensant.|Walter Lippmann}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Lippmann Walter Lippmann en Wikipedia]