Visc - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'Tio o Tronc de Nadal' a 'Tió o Tronc de Nadal'

2024-11-08T18:31:08Z

Text reemplaça - 'Tio o Tronc de Nadal' a 'Tió o Tronc de Nadal'

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 8 nov 2024
Llínea 45:		Llínea 45:
	\| [[Targetes de Nadal]]		\| [[Targetes de Nadal]]
	\|-		\|-
	\| [[~~Tio~~ o Tronc de Nadal]]		\| [[Tió o Tronc de Nadal]]
	\| [[Tortell de Reixos]]		\| [[Tortell de Reixos]]
	\| [[Torró]]		\| [[Torró]]

Valencian: Text reemplaça - 'Dia d'Any Nou' a 'Cap d'any'

2023-09-18T14:52:50Z

Text reemplaça - 'Dia d'Any Nou' a 'Cap d'any'

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 18 set 2023
Llínea 28:		Llínea 28:
	\|-		\|-
	\| [[Corona d'Advent]]		\| [[Corona d'Advent]]
	\| [[~~Dia~~ d'~~Any Nou~~]]		\| [[Cap d'any]]
	\| [[Dia de Nadal]]		\| [[Dia de Nadal]]
	\| [[Estrela de Nadal]]		\| [[Estrela de Nadal]]

Jose2 en 13:13 15 dec 2021

2021-12-15T13:13:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 15 dec 2021
Llínea 15:		Llínea 15:
	Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.		Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.

	La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer ~~quarto~~ del [[sigle XX]].		La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quart del [[sigle XX]].

	Atres tradicions nadalenques són:		Atres tradicions nadalenques són:

Jose2 en 13:09 15 dec 2021

2021-12-15T13:09:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 15 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~L''''Agrevol''' (acebo en~~ [[~~castellà]~~]~~), l'orige del seu nom està en el [[llatí~~]] "acer", "acre" i "acerbus", que significa acre si atenem al seu sabor i recio, si atenem a la seua forma, referint-se provablement a l'espècie d'agulles que presenten els seus durs fulls. Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental.		[[Archiu:Trmuer.jpg\|thumb\|250px\|Visc]]

	L'~~agrevol~~ és un ~~arbust que pot alcançar els dos metros. El seu full és perenne~~, ~~molt dura i lluenta; les seues flors es presenten en chicotetes arracades~~, ~~que donen lloc als fruts tan característics de boletes~~ [[~~Roig\|roges~~]].		El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.

	~~Des~~ de l'~~any~~ [[~~1984~~]] ~~està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera~~ en [[~~Catalunya~~]] i ~~algunes atres comunitats autònomes de la~~ [[~~Península Ibèrica~~]], ~~per l~~'~~abús que s'ha produït en els últims anys~~, ya que ~~forma part de la dieta~~ de ~~diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts~~ l'~~aliment necessari per a passar el dur i fret~~ [[~~hivern~~]].		Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'[[agrévol]], pero de color blanc verdós.

	~~Per la forma especial dels seus fulls~~ i ~~al color~~ [[~~vert~~]] ~~intens~~, ~~acompanyat pels rojos fruts és~~ la ~~planta que més s'ha utilisat a lo llarc dels anys per a adornar les diferents llars per les dates nadalenques~~.		Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.

	~~La tradició de posar-ho com a adorn~~ en ~~les nostres llars nos ve de molt antic i~~ en ~~l'antiguetat era molt venerada~~, ~~degut~~ a ~~que era el símbol de~~ la ~~fertilitat~~ en ~~mig~~ de l'hivern~~, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar~~.		També està present el visc en la mitologia nòrdica, consagrat en ella al Deu Baldur, a qui estava consagrada la [[primavera]]. Es va utilisar en eixes latituts com a planta de bon auguri i va estar present en les festes del solstici d'[[hivern]].

	~~Se solen colocar ramillets d~~'~~estes plantes~~ en els ~~marcs~~ de les ~~portes~~ i en les ~~finestres~~. La tradició ~~diu que si dos persones~~ es ~~troben~~ en ~~una~~ porta ~~sobre la~~ que ~~hi ha agrévol o~~ [[~~visc~~]] ~~deuen besar-se. Esta tradició procedix dels països del nort~~ d'[[~~Europa~~]]. En [[~~Estats Units~~]] ~~es va posar~~ de ~~moda en el~~ [[sigle ~~XIX]]. En [[Espanya~~]] ~~té poca tradició pero en Llatinoamèrica té més~~.		Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.

			Pel simple fet de tindre color [[vert]] durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.

			Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.

			La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].

	Atres tradicions nadalenques són:		Atres tradicions nadalenques són:

Jose2 en 13:07 15 dec 2021

2021-12-15T13:07:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:07 15 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Archiu:Trmuer.jpg\|thumb\|250px\|Visc~~]]		L''''Agrevol''' (acebo en [[castellà]]), l'orige del seu nom està en el [[llatí]] "acer", "acre" i "acerbus", que significa acre si atenem al seu sabor i recio, si atenem a la seua forma, referint-se provablement a l'espècie d'agulles que presenten els seus durs fulls. Hi ha numeroses varietats, de les que es cultiven unes 70 pel seu alt valor ornamental.

	El ~~'''visc'''~~, ~~(muérdago~~ en ~~[[castellà]])~~, ~~és un família~~ de ~~vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del~~ [[~~llatí~~]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.		L'agrevol és un arbust que pot alcançar els dos metros. El seu full és perenne, molt dura i lluenta; les seues flors es presenten en chicotetes arracades, que donen lloc als fruts tan característics de boletes [[Roig\|roges]].

	~~Hi ha varietats~~ de ~~viscs que alcancen fins a un metro d~~'~~altura. Els seus fulls són del mateix color~~ [[~~vert~~]] ~~que les branques,~~ en ~~flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre~~ [[~~febrer~~]] i [[~~maig~~]], ~~segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d~~'~~un pésol~~, ~~igual~~ que el de l'[[~~agrévol~~]]~~, pero de color blanc verdós~~.		Des de l'any [[1984]] està prohibida la recolecció venda i comercialisació de qualsevol part de la planta o de la planta sancera en [[Catalunya]] i algunes atres comunitats autònomes de la [[Península Ibèrica]], per l'abús que s'ha produït en els últims anys, ya que forma part de la dieta de diferents animals que poblen els nostres boscs i que troben en els seus fruts l'aliment necessari per a passar el dur i fret [[hivern]].

	~~Va ser molt apreciat pels druides~~ i ~~pels demés pobles celtes d'~~[[~~Europa~~]], ~~en especial els gals,~~ que ~~varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga~~.		Per la forma especial dels seus fulls i al color [[vert]] intens, acompanyat pels rojos fruts és la planta que més s'ha utilisat a lo llarc dels anys per a adornar les diferents llars per les dates nadalenques.

	~~També està present el visc~~ en ~~la mitologia nòrdica, consagrat~~ en ~~ella al Deu Baldur~~, a ~~qui estava consagrada~~ la ~~[[primavera]]. Es va utilisar~~ en ~~eixes latituts com a planta~~ de ~~bon auguri i va estar present en les festes del solstici d~~'[[hivern]].		La tradició de posar-ho com a adorn en les nostres llars nos ve de molt antic i en l'antiguetat era molt venerada, degut a que era el símbol de la fertilitat en mig de l'hivern, donant un toc de vida a la naturalea i a la pròpia llar.

	~~Des de l~~'~~antiguetat puix, ha estat considerada com una planta~~ en ~~certs poders per a donar sòrt, salut~~ i ~~prosperitat~~.		Se solen colocar ramillets d'estes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dos persones es troben en una porta sobre la que hi ha agrévol o [[visc]] deuen besar-se. Esta tradició procedix dels països del nort d'[[Europa]]. En [[Estats Units]] es va posar de moda en el [[sigle XIX]]. En [[Espanya]] té poca tradició pero en Llatinoamèrica té més.

	~~Pel simple fet de tindre color [[vert]] durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes~~ que ~~tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho~~ en una ~~hoz d'~~[[or]]~~, perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar~~-se ~~adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles~~.

	~~Segons la~~ tradició ~~el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta~~ d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[~~Anglaterra~~]] ~~el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de~~ [[~~Nadal~~]] ~~i Any Nou. Per lo general~~ es ~~penjava del sostre.~~

	~~La tradició nadalenca del "ram~~ de ~~la sòrt" es va estendre per tota~~ [[~~Espanya~~]] ~~a partir de finals del primer quarto del~~ [[~~sigle XX~~]].

	Atres tradicions nadalenques són:		Atres tradicions nadalenques són:

Jose2 en 13:04 15 dec 2021

2021-12-15T13:04:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 15 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Trmuer.jpg\|thumb\|250px\|Visc]]		[[Archiu:Trmuer.jpg\|thumb\|250px\|Visc]]

	~~== Visc ==~~
	El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.		El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.

Jose2 en 13:03 15 dec 2021

2021-12-15T13:03:58Z

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.
-Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'acebo, pero de color blanc verdós.
+Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'[[agrévol]], pero de color blanc verdós.
 Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.
-Pel simple fet de tindre color vert durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.
+Pel simple fet de tindre color [[vert]] durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.
 Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.
 La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].
 [[Categoria:Biologia]]
 [[Categoria:Botànica]]
 [[Categoria:Plantes ornamentals]]

Jose2 en 13:01 15 dec 2021

2021-12-15T13:01:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 15 dec 2021
Llínea 18:		Llínea 18:
	La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].		La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].

			[[Categoria:Biologia]]
	[[Categoria:Botànica]]		[[Categoria:Botànica]]
			[[Categoria:Plantes ornamentals]]

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Visc == Visc == El '''visc''', (muérdago en castellà), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gèner…»

2021-12-15T13:00:05Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Visc == Visc == El '''visc''', (muérdago en castellà), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gèner…»

Pàgina nova

[[Archiu:Trmuer.jpg|thumb|250px|Visc]]

== Visc ==
El '''visc''', (muérdago en [[castellà]]), és un família de vora 70 a 100 espècies de plantes del gènero "viscum", nombre común del gènero, el seu nom procedix del [[llatí]] mordere, que significa mossegar. Es diu aixina segurament per que es tracta de plantes paràsites que creixen en els grans arbres i per tant s'alimenten d'ells i són percebudes com a mossegadores d'estos.

Hi ha varietats de viscs que alcancen fins a un metro d'altura. Els seus fulls són del mateix color [[vert]] que les branques, en flors d'un vert groguenc que s'òbrin entre [[febrer]] i [[maig]], segons el clima. El seu frut és esfèric, del tamany d'un pésol, igual que el de l'acebo, pero de color blanc verdós.

Va ser molt apreciat pels druides i pels demés pobles celtes d'[[Europa]], en especial els gals, que varen transmetre esta tradició als anglosaxons. El visc va ocupar un lloc important en la farmacopea antiga.

També està present el visc en la mitologia nòrdica, consagrat en ella al Deu Baldur, a qui estava consagrada la [[primavera]]. Es va utilisar en eixes latituts com a planta de bon auguri i va estar present en les festes del solstici d'[[hivern]].

Des de l'antiguetat puix, ha estat considerada com una planta en certs poders per a donar sòrt, salut i prosperitat.

Pel simple fet de tindre color vert durant tot l'any, és símbol de vida eterna, i segons els antics celtes que tenien la costum de recolectar-ho per les dates nadalenques, devien tallar-ho en una hoz d'[[or]], perqué creïen que d'esta manera els donaria riquea i ho convertiria tot en diners, ya que dita planta en secar-se adquirix un color dorat i posseïx uns fruts semblats a les perles.

Segons la tradició el visc es deu regalar, i una volta en casa cal situar-ho prop de la porta d'entrada, per a evitar el pas als mals esperits, a l'any següent cal cremar-ho i deu ser substituït per un atre nou que també deu ser regalat, i aixina successivament cada any. En eixa mateixa llínea tradicional, es va desenrollar especialment en [[Anglaterra]] el comerç d'esta planta per a presidir en les cases les festes de [[Nadal]] i Any Nou. Per lo general es penjava del sostre.

La tradició nadalenca del "ram de la sòrt" es va estendre per tota [[Espanya]] a partir de finals del primer quarto del [[sigle XX]].

[[Categoria:Botànica]]