Viking - Historial de revisions

Lluísm: /* Referències */

2026-01-28T18:59:50Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:59 28 gin 2026
Llínea 27:		Llínea 27:
	<references/>		<references/>

	* Haugen, Einar. Norwegian-English Dictionary, p. 483. University of Wisconsin Pres		* Espinar Moreno,Manuel,; Robles Delgado, Alberto, ; Abellán Santisteban, José (2015). ''«Los vikingos y sus casas». Los vikingos en la Historia'', 2. ISBN 978-84-608-3202-7.
	* Judith Jesch: Ships and Men in the Late Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Verse, ed. Woodbridge: Boydell Press, 2001, pp. 56, 180-181. ISBN 0-85115-826-9		* Haugen, Einar. ''Norwegian-English Dictionary'', p. 483. University of Wisconsin Pres
	* Lars-Magnar Enoksen: Skånska runstenar (Lund 1999) s.89 f		* Judith Jesch: ''Ships and Men in the Late Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Verse'', ed. Woodbridge: Boydell Press, 2001, pp. 56, 180-181. ISBN 0-85115-826-9
			* Lars-Magnar Enoksen: ''Skånska runstenar'' (Lund 1999) s.89 f

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm: /* Referències */

2026-01-28T18:58:57Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 28 gin 2026
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			* Haugen, Einar. Norwegian-English Dictionary, p. 483. University of Wisconsin Pres
			* Judith Jesch: Ships and Men in the Late Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Verse, ed. Woodbridge: Boydell Press, 2001, pp. 56, 180-181. ISBN 0-85115-826-9
			* Lars-Magnar Enoksen: Skånska runstenar (Lund 1999) s.89 f

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm: /* Bibliografia */

2026-01-28T18:57:48Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 28 gin 2026
Llínea 30:		Llínea 30:

	* García Corrales, E. (2010). ''«Los vikingos invaden Sevilla»''. Historia 16, 235, 25-32, 1995. ISSN 0210-6353		* García Corrales, E. (2010). ''«Los vikingos invaden Sevilla»''. Historia 16, 235, 25-32, 1995. ISSN 0210-6353
	Hollander, L. M. (1955) The Saga of the Jómsvíkings. Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-77623-4 ([[anglés]])		* Hollander, L. M. (1955) ''The Saga of the Jómsvíkings''. Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-77623-4 ([[anglés]])
	* L'Orsa, V. (2009). ''Blodige oppgjør. Vikingene på den iberiske halvøy''. Oslo: Kolofon Forlag. ISBN 978-82-300-0585-9		* L'Orsa, V. (2009). ''Blodige oppgjør. Vikingene på den iberiske halvøy''. Oslo: Kolofon Forlag. ISBN 978-82-300-0585-9
	* San José Beltrán, L. (2015). ''Quiénes fueron realmente los vikingos''. Un estudio sobre la historia y cultura del pueblo escandinavo entre los siglos VIII y XI. Barcelona: Quarentena Ediciones. ISBN 978-84-16229-16-1		* San José Beltrán, L. (2015). ''Quiénes fueron realmente los vikingos''. Un estudio sobre la historia y cultura del pueblo escandinavo entre los siglos VIII y XI. Barcelona: Quarentena Ediciones. ISBN 978-84-16229-16-1

Lluísm en 18:57 28 gin 2026

2026-01-28T18:57:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 28 gin 2026
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Referències ==		== Referències ==
	~~{{Traduït de \|es\| Vikingo}}~~
	<references/>		<references/>

			== Bibliografia ==

			* García Corrales, E. (2010). ''«Los vikingos invaden Sevilla»''. Historia 16, 235, 25-32, 1995. ISSN 0210-6353
			Hollander, L. M. (1955) The Saga of the Jómsvíkings. Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-77623-4 ([[anglés]])
			* L'Orsa, V. (2009). ''Blodige oppgjør. Vikingene på den iberiske halvøy''. Oslo: Kolofon Forlag. ISBN 978-82-300-0585-9
			* San José Beltrán, L. (2015). ''Quiénes fueron realmente los vikingos''. Un estudio sobre la historia y cultura del pueblo escandinavo entre los siglos VIII y XI. Barcelona: Quarentena Ediciones. ISBN 978-84-16229-16-1
			* Sturluson, S.. (1992). ''Heimskringla: History of the Kings of Norway''. Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-73061-6 (inglés)
			* VV. AA. (2004). ''Los Vikingos en la Península Ibérica''. Madrid: Fundación Reina Isabel de Dinamarca. ISSN 87-7667-000-7.

	== Enllaços Externs ==		== Enllaços Externs ==

Lluísm en 18:55 28 gin 2026

2026-01-28T18:55:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 28 gin 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	El llímit meridional de la seua expansió fon [[Al-Andalus]]. Alguns vikings coneguts són [[Èric el Roig]] o [[Leif Ericsson]] (primer europeu en arribar a Amèrica, a on fundà la colònia de [[Vinland]]).		El llímit meridional de la seua expansió fon [[Al-Andalus]]. Alguns vikings coneguts són [[Èric el Roig]] o [[Leif Ericsson]] (primer europeu en arribar a Amèrica, a on fundà la colònia de [[Vinland]]).

	==Grup ètnic==		== Grup ètnic ==
	Els vikings foren un grup ètnic originari d'[[Escandinàvia]], els països nòrdics, que varen florir entre els anys [[789]] i [[1100]]. També són nomenats [[normants]], encara que esta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establits en l'Europa Occidental.		Els vikings foren un grup ètnic originari d'[[Escandinàvia]], els països nòrdics, que varen florir entre els anys [[789]] i [[1100]]. També són nomenats [[normants]], encara que esta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establits en l'Europa Occidental.

	Atres grups vikings s'establiren en l'Europa Oriental nomenats [[varecs]]. Els víkings eren descendents d'un poble d'orige [[Pobles germànics\|germànic]] que es va establir en la península escandinava cap al [[sigle XXI a. C.]].		Atres grups vikings s'establiren en l'Europa Oriental nomenats [[varecs]]. Els víkings eren descendents d'un poble d'orige [[Pobles germànics\|germànic]] que es va establir en la península escandinava cap al [[sigle XXI a. C.]].

	==Història==		== Història ==
	[[Image:Viking expansion.png\|thumb\|350px\|Mapa de les zones d'assentament vikingues:		[[Image:Viking expansion.png\|thumb\|350px\|Mapa de les zones d'assentament vikingues:
	{{leyenda\|#900\|Sigle VIII}}		{{leyenda\|#900\|Sigle VIII}}
Llínea 24:		Llínea 24:
	Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.		Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.

	==Referències==		== Referències ==
	{{Traduït de \|es\| Vikingo}}		{{Traduït de \|es\| Vikingo}}
	<references/>		<references/>

	==Enllaços Externs==		== Enllaços Externs ==
	{{Commonscat\|Vikings}}		{{Commonscat\|Vikings}}

Jose2: Text reemplaça - ' d’' a ' d''

2025-07-25T17:54:16Z

Text reemplaça - ' d’' a ' d''

← Revisió anterior		Revisió de 17:54 25 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Vikingshipmini.jpg\|thumb\|[[Barco viking]] de tipo "[[drakar]]"]]		[[Archiu:Vikingshipmini.jpg\|thumb\|[[Barco viking]] de tipo "[[drakar]]"]]
	'''Viking''' (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV\|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic ''víkingr'') és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famosos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o als seus països ~~d’orige~~. La metonímia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als països escandinaus.		'''Viking''' (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV\|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic ''víkingr'') és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famosos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o als seus països d'orige. La metonímia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als països escandinaus.

	El seu nom significa "hòmens de mar" o "del nort". Varen ser coneguts per tota [[Europa]] pel seu domini naval, que els va permetre conquistar ciutats costeres, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys varen sometre [[Anglaterra]], el nort de [[França]] (a on s'establiren en l'actual regió coneguda com [[Normandia]]) i el sur d'[[Itàlia]]; i varen ser els primers europeus que varen arribar al continent americà.		El seu nom significa "hòmens de mar" o "del nort". Varen ser coneguts per tota [[Europa]] pel seu domini naval, que els va permetre conquistar ciutats costeres, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys varen sometre [[Anglaterra]], el nort de [[França]] (a on s'establiren en l'actual regió coneguda com [[Normandia]]) i el sur d'[[Itàlia]]; i varen ser els primers europeus que varen arribar al continent americà.

Lluísm en 18:35 5 abr 2025

2025-04-05T18:35:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 5 abr 2025
Llínea 23:		Llínea 23:

	Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.		Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.

	==Referències==		==Referències==
	{{Traduït de \|es\| Vikingo}}		{{Traduït de \|es\| Vikingo}}

Valencian en 19:27 3 set 2023

2023-09-03T19:27:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:27 3 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Vikingshipmini.jpg\|thumb\|[[Barco viking]] de tipo "[[drakar]]"]]		[[Archiu:Vikingshipmini.jpg\|thumb\|[[Barco viking]] de tipo "[[drakar]]"]]
	'''Viking''' (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV\|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic víkingr) és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famosos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o als seus països d’orige. La metonímia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als països escandinaus.		'''Viking''' (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV\|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic ''víkingr'') és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famosos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o als seus països d’orige. La metonímia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als països escandinaus.

	El seu nom significa "hòmens de mar" o "del nort". Varen ser coneguts per tota [[Europa]] pel seu domini naval, que els va permetre conquistar ciutats costeres, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys varen sometre [[Anglaterra]], el nort de [[França]] (a on s'establiren en l'actual regió coneguda com [[Normandia]]) i el sur d'[[Itàlia]]; i varen ser els primers europeus que varen arribar al continent americà.		El seu nom significa "hòmens de mar" o "del nort". Varen ser coneguts per tota [[Europa]] pel seu domini naval, que els va permetre conquistar ciutats costeres, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys varen sometre [[Anglaterra]], el nort de [[França]] (a on s'establiren en l'actual regió coneguda com [[Normandia]]) i el sur d'[[Itàlia]]; i varen ser els primers europeus que varen arribar al continent americà.

Llana: /* Història */

2022-05-10T11:03:04Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 10 maig 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma\|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en el saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria\|hongaresos]] i [[avar\|avars]], a la pressió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap\|àraps]] en el Sur foren tant causa com conseqüència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].		Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma\|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en el saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria\|hongaresos]] i [[avar\|avars]], a la pressió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap\|àraps]] en el Sur foren tant causa com conseqüència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].

	Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia\|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de ~~Còrdoba~~]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.		Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia\|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Córdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.

	Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.		Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.

Jose2 en 10:25 31 març 2022

2022-03-31T10:25:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:25 31 març 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia\|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Còrdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.		Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia\|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Còrdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.

	Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins al [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.		Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.

	==Referències==		==Referències==

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 10 maig 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma\|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en el saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria\|hongaresos]] i [[avar\|avars]], a la pressió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap\|àraps]] en el Sur foren tant causa com conseqüència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].		Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma\|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en el saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria\|hongaresos]] i [[avar\|avars]], a la pressió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap\|àraps]] en el Sur foren tant causa com conseqüència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].

	Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia\|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de ~~Còrdoba~~]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.		Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia\|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Córdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.

	Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.		Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca\|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.