Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:43Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 49:		Llínea 49:
	La vicuña peruana és el símbol patrio peruà que representa al regne animal o fauna autòctona del [[Perú]] i es troba representada en el [[Escut del Perú]].		La vicuña peruana és el símbol patrio peruà que representa al regne animal o fauna autòctona del [[Perú]] i es troba representada en el [[Escut del Perú]].

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]		* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]
	* [[Lama pacos\|Alpaca]]		* [[Lama pacos\|Alpaca]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:31:18Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Vicunacrop2.jpg|miniatura|vicuña del nort (''Vicugna vicugna mensalis'')]]

La '''vicuña del nort''' o '''vicuña peruana''' ('''''Vicugna vicugna mensalis'''''), és una de les dos [[subespecie]]s en que es dividix la [[espècie]] ''[[Vicugna vicugna]]'' del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Vicugna]]''. Habita en el [[Altiplano (Vages Centrals)|altiplano andino]] situat en el centre-oest d'[[Amèrica del Sur]].

== Taxonomia i característiques diferencials d'esta subespecie ==

La subespecie septentrional (''Vicugna vicugna mensalis'') se separa de l'austral (''[[Vicugna vicugna vicugna]]''), ademés de per la seua distinta distribució geogràfica, per diferències basades en caràcters morfològics,<ref>Wheeler J. C. (1995) Evolution and present situation of the South-American Camelidae. Biological Journal of the Linnean Society 52: 271-295</ref> entre els que s'inclouen: diferències en el tamany corporal, forma i coloració del pelaje, i llongitut dels molar. Els mateixos varen ser explicats en l'any 1917 pel seu descriptor original el [[Zoologia|zoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Oldfield Thomas|Michael Rogers Oldfield Thomas]].<ref>Thomas O. (1917) Preliminary #diagnosis of the new mammals obtained by the Yale National Society Peruvian Expedition. Smithsonian Miscellaneous Collection 68: 1–3.</ref>

* Tamany corporal: ''V. v. mensalis'' és més grácil, en 45 cm d'alçada.
* Llongitut dels molar: ''V. v. mensalis'' té una menor llongitut de la série molar (57 mm).
* Coloració del pelaje: ''V. v. mensalis'' presenta una fibra color canella obscura.
* Característiques del pelaje:''V. v. mensalis'' posseïx en el pit un mechón de pèls llarcs i blancs, denominat «mechón pectoral».

A pesar de les importants diferències morfològiques i distribucionales entre abdós poblacions, alguns autors no acceptaven que eixes diferències foren suficients per a permetre una separació subespecífica.<ref>Osgood W. (1943) The mammals of Chile. Field Museum of Natural History Zoological Séries 30: 1- 268.</ref><ref>Gilmore R. (1950) Fauna and ethnozoology of South America. Handbook of South American indians 6: 345-464. Bureau of American Ethnography Bulletin, Washington, Smithsonian Institution. USA.</ref><ref>Sarno, R.; L. Villalba, Bonacic C. González B., Zapata B., D. Mac Donald, S. O'Brien, & Johnson W. (2004) Phylogeography and subspecies assessment of vicuñas in Chile and Bolívia utilizing mtDNA and microsatellites markers; implications for vicuña conservation and management. Conservation Genetics 5: 89-102.</ref>

Finalment, anàlisis de les seqüències del gen per al [[citocromo]] b va mostrar clarament que les poblacions de ''V. vicugna'' es diferencia en dos [[clado]]s, els que concorden en l'existència de dos subespecies, ya prèviament reconegudes. En analisar l'arbre d'expansió mínima baixe la seqüència obtinguda a partir dels haplotipos d'un gen mitocondrial en una destacada taxa de canvi, com és el Domini Hipervariable I de la Regió Control, es va observar un resultat similar, en la formació també de dos agrupamientos, els que representen cada una de les dos subespecies.<ref>Marín, Juan C.; Beatriz Zapata, Benito A. González, Cristián Bonacic, Jane C. Wheeeler, Ciara Casey, Michael W. Bruford, R. Eduardo Palma, Elie Poulin, M. Angélica Alliende & Angel I. Spotorno (2007). Sistemàtica, taxonomia i domesticació de alpacas i flames: nova evidència cromosòmica i molecular. Systematics, taxonomy and domestication of alpaca and flama: new chromosomaland molecular evidence. Revista Chilena d'Història Natural 80: 121-140.</ref><ref name="Marin" />

=== La formació d'esta subespecie ===

Esta subespecie va evolucionar després de la formació d'un cinturó extremadament àrit en la regió andina situada aproximadament entre les #latitut 18° i 23°S, el qual va separar la seua geonemia en dos zones. Esta zona hostil és considerada una barrera que dividix vàries subespecies de mamífers terrestres.<ref name="Marin">Marin J. C., Casey C. S., Kadwell M., Yaya K., Hoces D., Olazabal J., Rosadio R., Rodriguez J., Spotorno A., Bruford M. W., et al. (2007). Mitochondrial phylogeography and demographic history of the Vicuna: implications for conservation. Heredity 2007, 99(1):70-80.</ref>

=== ''V. v. mensalis'' és el ancestro de la alpaca ===

Segons varis estudis genètics, la [[Vicugna pacos|alpaca]] és una espècie domesticada que deriva de la vicuña, en aportes genètics menors de [[Llepe glama|flama]]. Es varen observar la presència de 6 haplotipos compartits entre mostres de ''Vicugna vicugna mensalis'' i ''alpacas. No s'ha detectat cap haplotipo compartit entre estes últimes i mostres de ''Vicugna vicugna vicugna'', per #lo que es va aplegar a la conclusió de que la alpaca va ser domesticada partint només d'eixemplars de ''V. v. mensalis''.<ref>{{cita publicació|nomene =J.|llinage =Wheeler|coautores =Kadwell, M., Fernández, M., Stanley, H. F., Baldi, R., Rosadio, R. & Bruford, M.W.|any =2001|títul =Genetic analysis reveals the wild ancestors of the flama and the alpaca|publicació =Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences|volum =268|número =1485|pàgines =2575–2584|aneu= [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/pmc1088918/pdf/pb012575.pdf Artícul complet], [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/pmc1088918/ Resum]|doi = 10.1098/rspb.2001.1774}}</ref><ref name="Marin" />

Igualment, Wheeler en la década de 1990, basant-se en un detallat registre dental i òsseu exhumat en un dels llocs arqueològics del centre del Perú, hi havia colectado evidències que coincidien en eixa mateixa hipòtesis.<ref>Wheeler J. C. (1991) Orige, evolució i status actual. En: Fernández-Baca S (ed) Alvanços i perspectives en el coneiximent dels camélidos suramericans: 11-48. Oficina Regional de la FAO para Amèrica Llatina i el Carib, Santiago, Chile.</ref><ref>Wheeler J. C. (1995) Evolution and present situation of the South-American Camelidae. Biological Journal of the Linnean Society 52: 271-295.</ref>

== Característiques ==

Les vicuñas peruanes són entre tots els [[Camelidae|camélidos]] el [[tàxon]] més menut. Pesen entre 40 i 50 [[kg]]. El seu color és [[beige]] o «vicuña» ([[marró]] clar [[roig|rojós]]) en el llom i blanc en la zona ventral i les pates, les que són llargues i primes, terminades en almohadillas, aptes per a caminar sobre varis tipos de sols, inclús els pedregosos. la fibra de la seua llana està entre les més fines del món, medint 15 micrones de diàmetro. El pelaje és dens, format per fibres primes que creixen molt juntes, en l'objecte de protegir a l'animal tant del fret com de la pluja i el vent. Si les fibres anaren més grosses i creixqueren més distanciades, deixarien passar l'aire fret i l'aigua de la pluja.

== Distribució ==

''V. v. mensalis'' es distribuïx en la [[puna]],<ref>Laker, J; J. Balde, I. Arzamendia i H. Yacobaccio. (2006). La vicuña dels Vages. Pp. 37-50. En: Investigació, conservació i maneig de vicuñas. Proyecte MACS-Argentina, Buenos Aires.</ref> des dels 9º50’S en el nort del [[Perú]], fins als 18ºS en l'oest de [[Bolívia]], i el nort de [[Chile]]. Va ser reintroducida en sectors dels [[Cordillera dels Vages|andinos]] d'[[Equador]], a on s'havia extinguit. La seua presència es restringix a altituts majors a a els 3300 [[Altitut|{{esd|m s. n. m.}}]].

== Costums ==

Esta subespecie habita les [[Altiplano|altiplans]] de clima fret i sec. Són [[herbívor|herbívores]] [[diürn|diürnes]], i s'alimenten de les plantes de les [[estepa]]s altoandinas i [[Puna|altiplánicas]]. Els seus majors enemics, ademés dels sers humans, són la subespecie de puma que habita en les àrees andinas i altiplánicas septentrionals (''[[Puma concolor concolor]]'') i el [[Lycalopex culpaeus andinus|rabosot culpeo altiplánico]].

== La vicuña i els símbols patrios peruans ==

La vicuña peruana és el símbol patrio peruà que representa al regne animal o fauna autòctona del [[Perú]] i es troba representada en el [[Escut del Perú]].

== Vejau també ==
* [[Anex:Espècies de Artiodactyla]]
* [[Lama pacos|Alpaca]]
* [[Llepe glama|Flama]]
* [[Llepe guanicoe|Guanac]]
* [[Lamini|Auquénido]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Bibliografia ==
* Sahley C., Torres J., Sánchez J., Cruz A., Umasi M. & Márquez A. (2004). ''Gestió Ambiental de la vicuña''. Arequipa, Perú.
* Cruz, A. & Sánchez, M. (2010). ''La vicuña peruana''.
* Cruz, A. (2005). ''Pla de maneig Multicomunal Picotani''. Puno, Perú.

== Enllaços externs ==
{{wikispecies}}
{{commonscat|Vicugna vicugna}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Vicugna vicugna mensalis - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer