Viage d'Inanna als Inferns - Historial de revisions

Reval en 07:34 9 set 2025

2025-09-09T07:34:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:34 9 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.		El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

	Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.		Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 18:55 23 març 2025

2025-03-23T18:55:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 23 març 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.		El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

	Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.		Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 19:48 28 nov 2024

2024-11-28T19:48:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:48 28 nov 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.		El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

	Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.		Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 13:30 23 març 2024

2024-03-23T13:30:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:30 23 març 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.		El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

	Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.		Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:43 11 feb 2024

2024-02-11T19:43:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 11 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.		El mit del descens de la [[Deu\|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

	Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als dimonis. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.		Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «El mit del descens de la deesa Inanna (en sumeri) o Ishtar (en acadi) a Irkalla o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicle…»

2023-04-01T18:35:17Z

Pàgina nova, en el contingut: «El mit del descens de la deesa Inanna (en sumeri) o Ishtar (en acadi) a Irkalla o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicle…»

Pàgina nova

El mit del descens de la [[Deu|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri.

Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als dimonis. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.

== Referències ==

* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
* Klíma, Josef (1980). Sociedad y cultura en la antigua Mesopotamia. Akal. pp. 244-246. ISBN 8473395174
* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989

== Bibliografia ==

* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. Barcelona: Ediciones Orbis, S.A. , 04/. pp. 256 p. ISBN 978-84-7530-942-
* Lara Peinado, Federico (agosto de 1984). Mitos sumerios y acadios. Madrid: Editora Nacional. pp. 556 p. ISBN 9788427606937
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]