Via Augusta - Historial de revisions

Xavier: /* Ciutats per les quals passava la calçada */

2025-01-10T15:31:41Z

Ciutats per les quals passava la calçada

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 10 gin 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	* ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]])		* ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]])
	* ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]])		* ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]])
	* ''Corduba'' ([[~~Còrdova~~]])		* ''Corduba'' ([[Córdova]])
	* ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]])		* ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]])
	* ''[[Saltigi]] '' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])		* ''[[Saltigi]] '' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])

Jose2: Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

2018-02-21T11:10:49Z

Text reemplaça - 'davall' a 'devall'

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 21 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]].		La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]].

	És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi ~~davall~~ el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.\|8]] i [[2 a. C.\|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.		És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi devall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.\|8]] i [[2 a. C.\|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.

	== Ciutats per les quals passava la calçada ==		== Ciutats per les quals passava la calçada ==
Llínea 35:		Llínea 35:
	Fins a finals del [[sigle XX]] sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla\|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>		Fins a finals del [[sigle XX]] sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla\|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>

	Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de [[Perelló]]. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per ~~davall~~.		Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de [[Perelló]]. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per devall.

	En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic [[Palau dels Borja]] (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'[[Almoina]] ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.		En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic [[Palau dels Borja]] (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'[[Almoina]] ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:15:33Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 26 abr 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]].		La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]].

	És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es ~~van~~ dur a fi davall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.\|8]] i [[2 a. C.\|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.		És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi davall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.\|8]] i [[2 a. C.\|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.

	== Ciutats per les quals passava la calçada ==		== Ciutats per les quals passava la calçada ==

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:52:29Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 10 jun 2013
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Ciutats per les quals passava la calçada ==		== Ciutats per les quals passava la calçada ==
	* ''Gades'' ([[Cadis]])		* ''Gades'' ([[Cadis]])
	* ''[[Portus Gaditanus]]'' ([[El Port de Santa Maria]]?)		* ''[[Portus Gaditanus]] '' ([[El Port de Santa Maria]]?)
	* ''Rotea'' ([[Rota]])		* ''Rotea'' ([[Rota]])
	* ''Ugia'' ([[Torre Alocaz]], [[Bravatell]])		* ''Ugia'' ([[Torre Alocaz]], [[Bravatell]])
	* ''[[Orippo]]'' ([[Dos Germanes]])		* ''[[Orippo]] '' ([[Dos Germanes]])
	* ''[[Híspalis]]'' ([[Sevilla]])		* ''[[Híspalis]] '' ([[Sevilla]])
	* ''[[Carmo]]'' ([[Carmona]], [[Sevilla]])		* ''[[Carmo]] '' ([[Carmona]], [[Sevilla]])
	* ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]])		* ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]])
	* ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]])		* ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]])
	* ''Corduba'' ([[Còrdova]])		* ''Corduba'' ([[Còrdova]])
	* ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]])		* ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]])
	* ''[[Saltigi]]'' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])		* ''[[Saltigi]] '' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])
	* ''[[Libisosa]]'' ([[Lezuza]])		* ''[[Libisosa]] '' ([[Lezuza]])
	* ''[[Carthago Nova]]'' ([[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]])		* ''[[Carthago Nova]] '' ([[Cartagena (Espanya)\|Cartagena]])
	* ''Saetabis'' ([[Xàtiva]])		* ''Saetabis'' ([[Xàtiva]])
	* ''Valentia'' ([[Valéncia]])		* ''Valentia'' ([[Valéncia]])
	* ''Saguntum'' ([[Sagunt]])		* ''Saguntum'' ([[Sagunt]])
	* ''[[Dertosa]]'' ([[Tortosa]])		* ''[[Dertosa]] '' ([[Tortosa]])
	* ''Tarraco'' ([[Tarragona]])		* ''Tarraco'' ([[Tarragona]])
	* ''Aquis Vocontis'' ([[Caldes de Malavella]])		* ''Aquis Vocontis'' ([[Caldes de Malavella]])

Jose2 en 14:11 13 abr 2010

2010-04-13T14:11:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:11 13 abr 2010
Llínea 33:		Llínea 33:
	== Restes de la Via Augusta ==		== Restes de la Via Augusta ==

	Fins a finals del sigle XX sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla\|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>		Fins a finals del [[sigle XX]] sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla\|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>

	Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per davall.		Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de [[Perelló]]. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per davall.

	En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.		En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic [[Palau dels Borja]] (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'[[Almoina]] ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian en 14:26 28 dec 2009

2009-12-28T14:26:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:26 28 dec 2009
Llínea 35:		Llínea 35:
	Fins a finals del sigle XX sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla\|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>		Fins a finals del sigle XX sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla\|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>

	Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible al municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per davall.		Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per davall.

	En Valéncia la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui Corts Valencianes. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.		En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia\|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Vinatea: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Via Augusta''' fon la calçada romana més llarga de Hispània en una llongitut aproximada de 1.500 km que discorrien des dels Pirineus fins...».

2009-12-26T14:14:12Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Via Augusta''' fon la calçada romana més llarga de Hispània en una llongitut aproximada de 1.500 km que discorrien des dels Pirineus fins...».

Pàgina nova

La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]].

És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es van dur a fi davall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.|8]] i [[2 a. C.|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.

== Ciutats per les quals passava la calçada ==
* ''Gades'' ([[Cadis]])
* ''[[Portus Gaditanus]]'' ([[El Port de Santa Maria]]?)
* ''Rotea'' ([[Rota]])
* ''Ugia'' ([[Torre Alocaz]], [[Bravatell]])
* ''[[Orippo]]'' ([[Dos Germanes]])
* ''[[Híspalis]]'' ([[Sevilla]])
* ''[[Carmo]]'' ([[Carmona]], [[Sevilla]])
* ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]])
* ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]])
* ''Corduba'' ([[Còrdova]])
* ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]])
* ''[[Saltigi]]'' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]])
* ''[[Libisosa]]'' ([[Lezuza]])
* ''[[Carthago Nova]]'' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]])
* ''Saetabis'' ([[Xàtiva]])
* ''Valentia'' ([[Valéncia]])
* ''Saguntum'' ([[Sagunt]])
* ''[[Dertosa]]'' ([[Tortosa]])
* ''Tarraco'' ([[Tarragona]])
* ''Aquis Vocontis'' ([[Caldes de Malavella]])
* ''Gerunda'' ([[Girona]])
* ''Narbonem'' ([[Narbona]])

Nota: A ciutats com [[Rogenc]] s'accedia per vies secundàries.

Se dubta si passava per [[Híspalis]] ([[Sevilla]]), o s'accedia per mig d'un ramal

== Restes de la Via Augusta ==

Fins a finals del sigle XX sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref>

Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible al municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per davall.

En Valéncia la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui Corts Valencianes. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.

== Enllaços externs ==

== Referències ==
{{reflist}}

{{Traduït de|es|Vía_Augusta}}

[[Categoria:Calçades romanes d'Espanya|Augusta]]